D'esquerra a dreta: Dolors Pedrós, presidenta de l'Associació d'Editors del País Valencià; Gracià Sanchez, president de l'Associació d'Editors de les Illes Balears; i Montse Ayats, presidenta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana.

Enguany, per primera vegada, la Setmana del Llibre en Català tindrà parades amb representació de totes les associacions d’editors en llengua catalana dels Països Catalans. Sortosament, els escriptors han funcionat sempre sense limitacions territorials polítiques, sinó que han publicat a tot el territori lingüístic al marge de la procedència. També moltes editorials de procedències diverses han col·laborat i endegat projectes comuns. N’és un bon exemple l’associació Llegir en Català, que aplega editorials del Principat, el País Valencià i les Illes Balears i que té, entre més, la voluntat de crear ponts de col·laboració i facilitar la presència dels seus llibres en les llibreries de tot arreu. Però, més enllà de les iniciatives individuals, la presència de totes les associacions d’editors en llengua catalana dels Països Catalans podria ser un primer pas per a crear amb vista a un diàleg, un intercanvi i la possibilitat de dissenyar polítiques comunes que permetin una acció conjunta.

Fa anys que l’Associació d’Editors del País Valencià és present a la Setmana i cada dos anys també hi arriba l’Associació d’Editors d’Andorra, amb el Govern d’Andorra i l’Associació del Llibre del Pirineu. En canvi, d’ençà de la crisi econòmica i la desaparició del Gremi d’Editors de les Illes Balears, cap institució balear no hi havia estat present. L’any passat tampoc, perquè feia molt poc temps que s’havia constituït l’Associació d’Editors de les Illes Balears i era massa precipitat. Enguany hi té un estand, juntament amb l’Institut d’Estudis Baleàrics.

Gracià Sànchez, responsable del Gall editor, és president de l’Associació d’Editors de les Illes Balears. Ell és un bon exemple d’editor que, partint d’una actitud individual, manté el vincle amb tot el territori, perquè la seva editorial forma part de Llegir en Català i també de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. Sànchez explica: ‘Certament, a títol individual ja ens relacionem entre territoris i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana té prou segells representats de tots els Països Catalans. És en l’àmbit col·lectiu que s’hauria de millorar aquest espai comunicatiu, per poder endegar accions i reivindicacions conjuntes. Sí, de veres que fa falta aquest contacte, per no funcionar com tres mercats distints. Tots en sortiríem afavorits.’

La presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Montse Ayats, és conscient de la necessitat de vincular les associacions d’editors. De fet, a la junta actual ja hi ha un representant d’una editorial del País Valencià, Gonçal López-Pampló, de Bromera, i un representant d’una editorial de les Illes Balears, Toni Guiscafré, de Documenta Balear. El mandat de la junta que presideix Ayats s’acaba a final d’any. És, doncs, un bon moment per posar-se nous objectius amb vista als anys a venir. Amb tot, Montse Ayats hi veu dificultats: és conscient que des de l’empresa privada és difícil de resoldre la relació entre territoris, un fet que va molt més enllà del món del llibre en català. Sota el paraigua de l’Institut Ramon Llull, els governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears han anat fent avenços polítics aquests darrers mesos.

El director editorial de Bromera, Gonçal López-Pampló, té una visió privilegiada sobre la possibilitat d’establir un vincle més fecund entre associacions d’editors, perquè forma part de la junta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i també és membre de l’Associació d’Editors del País Valencià. Però diu: ‘Com fer el vincle entre associacions? La veritat és que no ho sé. L’Associació d’Editors del País Valencià no té cap limitació lingüística, per exemple. Potser per a mi el repte és aconseguir una comunicació més fluida en termes generals. Però, és clar, les velocitats i els ritmes són tan diferents…’

El director editorial de Bromera, Gonçal Lopez-Pampló.

La presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià, Dolors Pedrós, responsable d’Edicions 96, tot i les dificultats, és més optimista: ‘Cercar la manera de crear una plataforma on hi hagi representades totes les associacions d’editors és important. Sóc del parer que juntes sumem. I crec que l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, que no correspon a un àmbit territorial sinó lingüístic, i que inclou molts segells del País Valencià i de les Illes Balears associats (Edicions 96 en forma part), hauria d’impulsar aquest diàleg, també perquè és la que té més recursos.’

I continua: ‘Nosaltres, des del País Valencià, hi tenim molt d’interès i hem impulsat accions en aquesta direcció. L’any passat vam organitzar per primera vegada el Galeusca a València (amb el govern del PP això era impensable). Aquest podria ser un bon paraigua.’ Curiosament, en aquest punt López-Pampló hi coincideix. Continua Pedrós: ‘Per altra banda, aquest novembre a la Plaça del Llibre, que és l’esdeveniment homòleg de la Setmana a València, també s’aplegaran editors de Catalunya i per primera vegada també de les Illes Balears. Són espais per a fer visible la producció del llibre en català.’

Des de les Illes Balears i el País Valencià, els editors són crítics amb la manera de funcionar de la majoria d’editors de Catalunya. Gracià Sànchez creu que sobretot passa amb els editors de Barcelona. La visió des de Barcelona sovint és que a Mallorca es fan coses de Mallorca i a València es fan coses de València i prou. La veritat és que se’n fan de qualitat de tot el territori lingüístic.’ Gonçal López-Pampló també creu que les editorials valencianes tenen més dificultats per a introduir els seus llibres al Principat. I Dolors Pedrós creu que l’esforç que els editors de les Illes Balears i del País Valencià fan per ser presents a Catalunya no es correspon amb el que fan les grans empreses editorials catalanes en relació amb la seva presència als altres territoris.

Collites, etiquetes
La presència de la producció editorial del País Valencià dins la Setmana consisteix a concentrar les activitats d’aquestes editorials en un sol dia. La ‘collita valenciana’ enguany es podrà veure durant tot el diumenge 10. Dolors Pedrós explica que a la Plaça del Llibre de València enguany també es farà una ‘collita catalana’. Tanmateix, Gonçal López-Pampló es pregunta si aquestes etiquetes només perpetuen una anomalia. Montse Ayats reconeix que no és la millor fórmula, però que hi ha una raó logística i econòmica al darrere. Dolors Pedrós també diu: ‘En un país normal, no s’hauria de distingir ni hauria de tenir gens d’importància el fet que un autor procedeixi de la Ribera del Xúquer o del Penedès. Però la realitat és que això no passa. I ‘la collita valenciana’ avui és una manera de fer visible la literatura del País Valencià a Catalunya.’

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]