L’entrada de Requena i Almendralejo al Consell del Cava complica encara més la defensa de la qualitat

  • La candidatura conjunta i la gran participació en aquests dos territoris els ha permès d'obtenir una vocalia · Les dotze vocalies del consell ja s’han definit i el 29 de juliol n'elegiran el nou president

VilaWeb

Text

Montserrat Serra

07.07.2022 - 20:08
Actualització: 07.07.2022 - 22:27

Per primera vegada un representant d’un territori de fora del Principat formarà part del Consell Regulador de la DO Cava. Ahir hi va haver eleccions dins aquest organisme per a elegir tres vocals dels representants dels viticultors independents, que no formen part de cooperatives. S’hi presentaven dues candidatures: la primera, Viticultors del Cava, una coalició conformada pel sindicat Unió de Pagesos, els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i l’Associació de Viticultors del Penedès, una candidatura que tenia el suport públic de Codorniu. I la segona, Requena i Almendralejo per a la Defensa del Cava. Per primera vegada, aquests dos territoris adscrits a la DO Cava s’ajuntaven per poder entrar en el Consell Regulador. La gran participació dels viticultors de Requena (Plana d’Utiel) i sobretot d’Almendralejo (Extremadura) ha fet que una de les tres vocalies l’hagi guanyada aquesta candidatura.

Aquesta vocalia serà representada per Fernando Medina, conseller delegat del celler Dominio de la Vega, de Requena, que, segons que ha dit al setmanari el Temps, creu que tenir una vocalia és normalitzar una situació anòmala. I com a suplent hi ha Juan Antonio Álvarez Lázaro, l’advocat que va presentar les querelles contra el govern espanyol que atorgava a la DO Cava la facultat de limitar les plantacions de vinya. Aquesta era una demanda llargament reclamada per la institució cavista, de resultes d’un creixement d’hectàrees de vinya que originaven un excedent de raïm i, en conseqüència, una baixada del preu, entre més efectes.

Un total de 2.903 viticultors eren convocats a les eleccions d’ahir. Finalment, va anar a votar un 37,79% del cens. Dels 1.097 vots emesos, Viticultors del Cava va obtenir-ne 712 i Requena i Almendralejo per la Defensa del Cava, 383. Hi va haver dos vots en blanc.

Fonts acostades a Viticultors del Cava han explicat a VilaWeb que s’esperaven més participació. Això indica desencís entre els viticultors del cava, que no hi veuen perspectiva. La poca participació els afebleix en un moment en què necessiten més força que mai per a recuperar uns preus mínims pel quilo de raïm, que no baixin de quaranta cèntims.

Segons les mateixes fonts, que no hi hagi hagut eleccions ni entre el sector cooperatiu de viticultors ni entre els elaboradors ha fet que els pagesos no s’haguessin assabentat prou de les eleccions. L’administració tampoc no ha estimulat la participació. Demà a migdia Viticultors del Cava farà una conferència de premsa per valorar els resultats.

El Consell Regulador del Cava és format per dotze vocalies, sis de representants dels viticultors i sis dels elaboradors. Les nou vocalies restants no van requerir eleccions, perquè corresponen als elaboradors, agrupats dins l’Associació d’Elaboradors del Cava (AECAVA), que es van posar d’acord prèviament per presentar una candidatura única.

En el ple del Consell Regulador del 29 de juliol s’elegirà el president dels quatre anys vinents. Tot apunta que tornarà a ser elegit l’actual, Javier Pagès, però no es descarten sorpreses. Pagès ha estat l’artífex d’aquesta incipient transformació de la DO Cava dels darrers anys: ha impulsat un pla estratègic que per primera vegada proposa una normativa estricta sobre els processos d’elaboració i segmenta el producte en nivells de qualitat segons la criança i seguint un procés de zonificació. S’han definit quatre grans zones: Comtats de Barcelona (corresponent a territoris de Catalunya), Vall de l’Ebre (Aragó), Vinyes d’Almendralejo (Extremadura) i la zona anomenada de Llevant (País Valencià). En el cas dels comtats de Barcelona, s’han establert cinc subzones (serra de Mar, valls d’Anoia-Foix, conca del Gaià, serra de Prades i pla de Ponent).

La reelecció de Javier Pagès com a president garantirà que s’avanci en aquest procés de valoració del cava per criances i per territoris, tot i que no li serà fàcil. Però sense Pagès al timó, es podria entrar en un període de conflictes oberts i de crisi profunda. Freixenet hi té un paper destacat: en el conjunt de les dotze vocalies del Consell regulador del Cava, hi té dos representants (Freixenet i Segura Viudas) i també hi té una vocalia Jaume Serra. Freixenet i Jaume Serra són dues de les grans empreses cavistes pel que fa a la facturació, que han estat les responsables directes de la caiguda del preu del raïm, segons el sindicat Unió de Pagesos.

A més, en ple procés electoral, el vice-president de Henkell Freixenet, Pere Ferrer, va trencar la unanimitat del consell en l’aplicació del pla estratègic obrint la capsa de Pandora: en una entrevista a La Vanguardia va demanar d’augmentar els rendiments de raïm per hectàrea de vinya (en això trobarà nous aliats en el consell, amb la vocalia de Requena i Almendralejo) i rebaixar criances mínimes, cosa que voldria dir considerar cava els escumosos amb menys de nou mesos de criança.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem