L’advocat de Junqueras denuncia al Suprem la instrumentalització de la justícia contra l’independentisme

L’advocat d’Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, ha presentat al Tribunal Suprem espanyol un escrit en què denuncia una estratègia de l’estat espanyol per a ‘criminalitzar’ l’independentisme a través d’una ‘instrumentalització’ de la justícia penal. L’escrit d’al·legacions al qual ha tingut accés l’ACN és un recurs contra la decisió del Suprem espanyol del passat 15 de febrer de denegar l’acumulació de diligències. L

L’advocat de Junqueras considera que la indeguda tramitació del procés genera un ‘marc general d’indefensió’ i suposa la ‘violació de drets fonamentals’. Una estratègia que, segons argumenta, té l’objectiu polític de ‘criminalitzar’ l’independentisme. En l’escrit defineix la ‘instrumentalització’ del procés com un trencaclosques que té sis peces: el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, els interrogatoris de la Guàrdia Civil, el TSJC, la Fiscalia, l’Audiència espanyola i el Suprem.

En l’escrit de deu pàgines, Van den Eynde afirma que un dia la política va decidir que havia ‘d’escapçar’ l’independentisme. I com que era impossible il·legalitzar aquesta opció política, l’estat espanyol va decidir ‘dissenyar o promoure una estratègia d’atac’ per diferents fronts per tal de ‘criminalitzar’ l’independentisme. Es tracta, segons l’advocat de Junqueras, d’una ‘instrumentalització del procés’ basada en ‘criteris d’oportunitat, en el dret penal d’autor i destinada a desenvolupar una estratègia política’. En aquest context, denuncia que s’estan utilitzant sis procediments diferents que conformen el ‘trencaclosques’ del ‘setge’ contra l’independentisme ‘pacífic’.

La primera peça és el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que, segons l’escrit, exerceix un control absolut dels polítics independentistes, del govern, de les comunicacions i actuacions per obtenir suposades proves que s’utilitzaran en altres processos quan els hi convingui. Es tracta doncs, d’una ‘instrucció paral·lela extraprocessal’. La segona peça del trencaclosques és la setena comandància de la Guàrdia Civil que actua, segons relata, a les ordres de les autoritats judicials. La policia judicial efectua interrogatoris a testimonis sense presència de les defenses amb l’objectiu d’aconseguir proves.

En tercer lloc, situa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, en el marc del mateix pla estratègic, ha actuat per ‘prohibir una votació d’autodeterminació, criminalitzar un espai polític legal i pacífic i sotmetre a control el poder legislatiu’. La quarta peça és el paper de la fiscalia, que ‘investiga fets fora de l’esquema de garanties del procés penal’ i la cinquena és l’Audiència espanyola. Segons assenyala l’escrit, l’AN va assumir una ‘competència inaudita’ aprofitant la destitució del govern a través del 155 per a posar a presó gairebé tots els membres de l’executiu amb una ‘presó exprés’ sense donar-los temps per preparar la seva defensa. L’advocat de Junqueras conclou que el Tribunal Suprem espanyol conforma la sisena peça del trencaclosques exercint un procés contra els qui es defineixen com a ‘líders’ del procés d’autodeterminació però que ‘depèn d’altres procediments en els que els investigats no tenen capacitat d’influir ni participació contradictòria’.