L’altre dia dinava amb un comú i m’ho va recordar. Resulta que ja fa temps, el tinent batlle de Barcelona, l’independentista Jaume Asens, havia proposat una sortida a la negativa de deixar-nos fer un referèndum. La solució és doble. Per una banda es convoquen eleccions, de tal manera que l’obertura dels col.legis, els presidents de mesa, o la involucració dels funcionaris queden totalment emparades per la legalitat espanyola. Per altra banda, el mateix dia, exactament el mateix dia, se celebra el referèndum. Es vota el referèndum, i es voten eleccions. Votaríem dues vegades en el mateix col.legi. En una de les urnes, votaríem partits. En una altra, votaríem el referèndum.

No hi hauria pensat més si aquest cap de setmana no m’hagués trobat un soci de l’Assemblea Nacional Catalana (ACN) que em va comentar que a la seva territorial, no direm quina, és precisament aquesta una de les opcions que debatien com a possibilitat. No de manera oficial, quedi clar. Simplement una idea que circula. A mi les orelles se’m van posar dretes de cop i en trec la conclusió agosarada que no és cert que en aquests moments només hi hagi dues sortides a l’atzucac (el referèndum que m’agrada a mi, o les eleccions que agraden a Xavier Domènech). Hi ha una tercera opció: celebrar referèndum i eleccions, a la vegada. La via que Asens va proposar fa temps.

Veig les avantatges i els inconvenients. D’entrada tindríem molt més fàcil el tema del cens. La persona que pot votar a les eleccions podrà votar a l’urna del referèndum. I sinó, no. Una urna i altra estaran de costat. També veig clar que una cosa és que l’estat prohibeixi un referèndum, i tanqui els espais on es vota (que ja em sembla de bojos i molt difícil per part seva) i l’altra és que l’estat prohibeixi, a la vegada, unes eleccions espanyoles. Això em sembla encara més difícil. La campanya també s’aplana. Sortiran tot de candidats a les televisions que, amb l’excusa de demanar el vot en unes eleccions, també el demanaran per un referèndum. Un somni fet realitat. La participació en el referèndum, crec, també pujaria. I, per últim, trobo una gran avantatge que la solució final provingués d’algú dels comuns. D’un independentista dels comuns. Que hi són. Si el que volem és una solució que uneixi independentistes i autodeterministes, aquesta podria ser una.

Ara, també en veig els inconvenients. Oi tant. D’entrada, com votaran els milers de catalans a l’estranger. Si fem la via RUI, ho faran, espero, sota tutela de la Generalitat. Amb la via Asens, no ho tinc clar. Tampoc veig que aquesta opció solucioni del tot el tema de la seguretat. Si un creu que l’estat pot prohibir un RUI per la força, no veig perquè no pot prohibir també unes eleccions per la força.

Però el meu gran dubte és un altre. Jo als partits independentistes els veig capaços de fer una campanya unitària en cas de referèndum. Si barregem eleccions pel mig, doncs no tant. Camí del referèndum es barallaran fins a fer mal? Què coi fem si els independentistes guanyem el referèndum, però perdem la majoria absoluta a les eleccions? Qui implementa, aleshores, la independència? Xavier Domènech?

Estem en un punt de la partida que la guanyarà qui sàpiga fer millor la feina. No cal tenir raó. Cal saber fer les coses. Si celebrem un referèndum, ja hem guanyat. I si Jaume Asens va tenir, fa mesos, una idea que busca això, i que ara torna a circular, jo me l’escolto amb molta atenció. Per dubtes, o no, que em generi, a mi les orelles se m’aixequen i el nas em diu que aquesta via la tindrem damunt la taula com una de les opcions.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb