La Universitat de Liverpool recorda les hores angleses de Joan Triadú

  • La Harold Cohen Library acull un homenatge a Joan Triadú, lector de català de la Universitat de Liverpool entre el 1948 i el 1950

VilaWeb
Joan Safont Plumed
29.03.2022 - 19:39
Actualització: 29.03.2022 - 21:39

El 2 d’octubre de 1948, Joan Triadú, de vint-i-set anys, agafava el tren per anar nord enllà. La primera parada era Perpinyà, on va tenir contacte amb els exiliats del Front Nacional de Catalunya –amb qui havia tingut relació–, després va passar per París, on va trobar el seu amic Josep Palau i Fabre, i encara a Normandia, on va retrobar unes ties expatriades. Però la destinació final era Anglaterra.

Després de la Segona Guerra Mundial, veure com en el panorama de postguerra el franquisme aconseguia el seu lloc com a baluard de l’anticomunisme havia significat una topada amb la realitat. Hi havia Franco per anys. Per això Triadú veia que calia sortir a respirar aires democràtics. Aquell professor que compaginava la docència en diverses escoles amb l’activisme catalanista, no s’ho va pensar dues vegades a l’hora d’acceptar l’oferta que li va fer Marià Manent d’anar a fer de lector de català a la Universitat de Liverpool. Era la mateixa plaça que havia ocupat l’historiador Ferran Soldevila i que va reflectir al seu llibre Hores angleses, que Triadú coneixia molt bé. S’hi estaria dos anys, i, com explica Agustí Pons a la seva biografia Joan Triadú, l’impuls obstinat, seria una experiència decisiva en la seva vida i la seva obra.

Ara, amb motiu del centenari de Triadú, esdevingut el 2021, la Universitat de Liverpool celebra unes jornades de record d’aquest pas del crític literari per aquesta institució. Amb una sessió inaugural a càrrec dels professors de la institució, Diana Cullell i Joan Mas, i d’Ariadna Puiggené de l’Institut Ramon Llull, la Harold Cohen Library serà l’escenari d’aquest acte de record, amb les intervencions de Claire Taylor, Joaquim Triadú, Josep Alcover i Joan Josep Isern, comissari de l’Any Triadú. La sessió, que inclou un documentari i una conversa amb l’escriptora Llucia Ramis, dins les activitats paral·leles, la clouran la degana de la Facultat d’Històries, Llengües i Cultures, Alison Fell, i la cap del Departament de Llengües, Cultures i Cinema, Anna Saunders.

L’estada de Triadú a la Universitat de Liverpool, que es va allargar dos anys, va ser possible gràcies a la creació l’any 1920 d’una càtedra de llengua castellana, que va ocupar fins a la mort el catedràtic Edgar Allison Peers, gran divulgador de l’hispanisme i especialment interessat en la cultura catalana. Els vincles de Peers amb l’Institut d’Estudis Catalans van permetre l’estada de Soldevila abans de la guerra, i les de Joaquim Molas, Jordi Carbonell, Joaquim Marco, Josep Fontana i Joan Lluís Marfany, després de Triadú.

Un país dur i aspre

Triadú s’havia d’ocupar d’impartir un programa d’història i literatures i una tutoria de castellà, cosa que li deixava força temps lliure per a treballar amb unes comoditats i possibilitats inaudites a Catalunya. A la biblioteca de la Universitat de Liverpool i a la del Museu Britànic, va poder llegir bona part de les obres de la literatura catalana publicades fins al 1936, i les primeres que s’anaven publicant a partir de la represa editorial en català tot just iniciada. Va ser gràcies a aquestes lectures que, no solament va poder preparar una antologia de poesia catalana destinada a hispanistes britànics i nord-americans, Anthology of Catalan Lyric Poetry, encarregada per l’exiliat Joan Gili i publicada quan Triadú ja havia tornat a Barcelona, l’any 1953, sinó que va poder començar a preparar les seves polèmiques antologies de contes i poesia contemporània, que el van convertir en un crític de referència, però també de criteri propi.

Alhora, Triadú, que s’allotjava en una dispesa al poble de New Brighton, va poder conèixer, en aquella Anglaterra que es recuperava dels efectes de la Segona Guerra Mundial, alguns llibres que encara no s’havien publicat ni en català ni en castellà, i que trigaren anys, com els d’E.M. Foster. De la mateixa manera, aquella estada a l’illa britànica li permeté de freqüentar diversos exiliats catalans, com ara l’antropòleg Josep Maria Batista i Roca, el doctor Josep Trueta i el periodista Josep Manyé, conegut pel pseudònim de “Jorge Marín”, responsable d’un programa quinzenal en català a la BBC.

De fet, Triadú va esdevenir ràpidament un col·laborador del programa, que li servia per a arrodonir la seva ajustada economia, i, alhora, per a dir o insinuar coses impossibles de dir en català, a Barcelona. Com diria en una d’aquelles emissions, parlant de les seves impressions angleses: “Anglaterra no és un país confortable i lleuger, sinó dur i aspre. Però és una duresa esportiva, una aspror sana i vital. El meu treball no és pesat i deixa hores de retir vora el foc, finals de setmana llargs com una convalescència. Hi ha temps de pensar i esperar. D’esperar, qui sap, tot pensant-hi que hi hagi un dia un país tan divers, tan solidari, tan lliure com Anglaterra, però tan bonic com Catalunya.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor