Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Dimarts el diari El País avançava que el Tribunal Suprem espanyol preveu d’inhabilitar els dirigents independentistes abans d’haver-los jutjat. Això significaria un cop molt fort a la cúpula política que ha dirigit el procés aquests últims temps. Citaven fonts de la fiscalia. Vint-i-quatre hores més tard, és a dir, ahir, el ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, passava per damunt del poder judicial i confirmava la filtració d’El País. ‘Entenc que quan es dicti l’ordre de processament tots els qui siguin a dins seran inhabilitats’.

Aquestes declaracions de Catalá, acostumat a demanar respecte a la independència de la justícia abans, durant i després de qualsevol sentència, van sorprendre tothom. Els fets són clars: un ministre pronostica l’actuació d’un jutge molt abans que comenci el judici oral. Curiosament, aquestes paraules arriben en un moment en què s’han començat a sentir arreu tot de veus que posen en qüestió la independència de la justícia espanyola. Sense anar gaire lluny, el dia abans un estudi d’un think thank de The Economist assenyalava que les garanties a l’estat espanyol disminueixen, i per això li rebaixa la nota i el deixa a un pas del qualificatiu de ‘democràcia imperfecta’.

El setmanari argumenta així aquesta devaluació: ‘Per l’intent d’impedir a la força el referèndum il·legal de l’1 d’octubre a Catalunya i pel tractament repressiu als polítics independentistes.’ Fa una referència clara als presos polítics i a la brutalitat policíaca contra l’1-O. Cal recordar que Felipe VI va fer servir aquest rànquing al Fòrum de Davos per defensar que Espanya era una democràcia plena i madura.

És especialment demolidor el següent paràgraf del report:

«Avui dia, en una democràcia moderna, veure càrrecs electes processats per delictes que semblen arcaics no ajuda a classificar Espanya com una democràcia completa.»

‘Progrés limitat’ en la independència judicial
Les conclusions de l’estudi de The Economist no són casuals. A principi d’any el Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO) feia públic un informe sobre el nivell de compliment de l’estat espanyol en l’aplicació de les recomanacions jurídiques fetes ara fa quatre anys i mig. Tot i que en el document se subratllava ‘l’alta qualitat del sistema judicial i el ministeri fiscal a Espanya’, també es feia referència a la necessitat d’implantar mesures per a millorar la independència del poder judicial.

Un dels advertiments feia referència a la necessitat de mantenir separats el poder executiu i el judicial, fet que no es produeix en l’elecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que es fa amb mecanismes partidistes. En el text es reiterava que les autoritats polítiques ‘no han d’estar involucrades, en cap cas, en el procés de selecció d’un canvi judicial’.

Així mateix, es demanava d’establir criteris objectius i requisits d’avaluació en la llei pel nomenament dels alts càrrecs de la judicatura. El Consell d’Europa criticava la manca de desenvolupament legislatiu per a establir els criteris a l’hora de nomenar els presidents dels tribunals provincials, tribunals superiors de justícia, l’Audiència i el Tribunal Suprem espanyols per a garantir que no despertin cap dubte sobre la independència, imparcialitat i transparència del procés.

Francisco Pérez de los Cobos

Hi ha molts jutges amb altres responsabilitats que se sap que són afins al PP, el partit del govern. És el cas de Concepción Espejel, que, gràcies a una votació del CGPJ, es va convertir en jutgessa de l’Audiència espanyola, que acumula casos contra la corrupció del PP. O l’ex-president del TC Francisco Pérez de los Cobos, que no fa gaire que volia accedir a una plaça al Tribunal Europeu dels Drets Humans. En el currículum que va presentar per a optar a aquest càrrec no hi va fer constar que havia militat al PP entre el 2008 i el 2011. De fet, ho continuava essent quan ja era president del TC. Es va defensar adduint que ni la carta magna espanyola ni la llei orgànica del tribunal no ho prohibeixen.

Prèviament, la Comissió de Venècia, que actua com a òrgan consultiu del Consell d’Europa, va assenyalar que el TC corria el perill de deixar de ser un òrgan neutral –arran de la reforma feta pel PP, que li confereix un paper sancionador. Alhora, instava l’executiu de Rajoy a fer les modificacions pertinents per tal que el TC no pugui suspendre càrrecs públics, una atribució ideada amb l’objectiu d’aturar el procés independentista.

Intent d’internacionalització
Advocats de Barcelona, París i Londres contractats per ANC i Òmnium han portat els casos d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la Comissió de Detencions Arbitràries de l’ONU perquè consideren que es vulneren els drets d’associació, expressió, opinió política i participació en la vida pública. En cas que la resolució fos favorable, seria un toc d’atenció a la justícia espanyola que els dirigents espanyols haurien de saber reconduir. No seria la primera vegada que l’ONU demana rectificacions a Espanya. El 2015 el comitè de Drets Humans va demanar a l’estat espanyol que derogués o esmenés la llei d’amnistia del 1977 perquè es poguessin investigar totes les violacions als drets humans comeses en el passat.

Jessica Jones, Ben Emmerson i Rachel Lindon durant la conferència de premsa a Londres.

El prestigiós advocat britànic Ben Emmerson, expert en dret internacional i drets humans, i que capitanejarà la denúncia internacional, assenyala la mala praxi de la justícia espanyola perquè creu que l’absència de violència fa que sedició i rebel·lió no siguin aplicables en aquest cas, i que la presó preventiva viola els drets dels empresonats. Ahir, en una intervenció molt dura i contundent contra l’estat espanyol, va dir: ‘La seva detenció és una ofensa greu als drets humans. No es permet als presos d’actuar com a representants polítics i la seva detenció incompleix clarament la llei internacional. Demanem a l’ONU que faci servir tots els recursos disponibles per a alliberar aquests homes.’ Segons Emmerson, la justícia espanyola viola el dret de llibertat d’associació, expressió, opinió i participació política dels tres empresonats.

Espanya es mou
L’estat espanyol és conscient dels dubtes que desperta el seu funcionament democràtic en l’àmbit internacional, fet que repercuteix en les inversions estrangeres. La mostra més clara d’aquesta preocupació es va poder veure fa dues setmanes al Fòrum Econòmic de Davos, la Meca del capitalisme. El poder polític i econòmic espanyol es va conjurar per enviar-hi la delegació més gran de la història, amb Felipe VI al capdavant. Després d’uns mesos marcats pel referèndum, la repressió policíaca i els empresonaments de polítics, el monarca era conscient que calia marcar perfil i netejar la imatge del seu estat.

Les paraules poden dissimular la realitat, però no amagar-la. Evitar aquesta confusió és la tasca dels observadors internacionals. Alfred-Maurice de Zayas, expert independent de l’ONU per la promoció de la democràcia, alertava ahir en un comunicat que l’aplicació del 155 és una ‘regressió’ en la protecció dels drets humans, incompatible amb diversos articles del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Segons ell, la suspensió de les mesures repressives i l’organització d’un referèndum que permeti de saber els veritables desigs de la població seria ‘l’única solució democràtica’ a la situació actual.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.