La Plataforma Antirepressiva de Ponent demana l’abstenció a les eleccions del 23J

La Plataforma Antirepressiva de Ponent ha començat una campanya en la qual promou l’abstenció activa en les eleccions del 23-J. L’organització critica els partits independentistes i considera que participar en les eleccions seria caure en un parany.

Aquest és el text complet del manifest que han fet públic:

“23-J. Per què el teu vot legitima la repressió?

Abans de respondre a la pregunta cal que fem un exercici de memòria col·lectiva, ja que aquesta és imprescindible, per no caure en el gran parany de l’Estat que sens dubte necessita per legitimar-se: les eleccions cada quatre anys.

Davant el context actual a l’Estat espanyol on ha pujat la participació en les eleccions municipals, excepte a Catalunya, on ha augmentat l’abstenció de forma considerable per la traïció dels partits processistes, s’han apressat a avançar les eleccions generals abans que s’enfonsi el vaixell. Tot això, amb el bombardeig mediàtic per tal de combatre l’abstenció que s’aguditza pel descontent popular. El principal bombardeig als mitjans de comunicació ve a ser, el de dir que si no votem “guanyarà l’extrema dreta”, és a dir, VOX i PP. Tots els partits de la falsa esquerra, inclusos els social-feixistes del PSOE, es presenten com el “vot útil” i “l’alternativa” a l’extrema dreta, com si aquests haguessin fet polítiques democràtiques.

Si fem un repàs del passat més actual podrem veure que tots aquests han perpetuat la repressió d’una forma o una altra. Sense anar més lluny, el govern central, mal anomenat “més progressista de la història” del PSOE i UP, han exercit una brutal repressió contra la dissidència política, especialment cap al moviment obrer, a causa de les condicions de sobre explotació a les que s’han vist sotmesos en els últims anys, han dut a terme vagues combatives a diferents punts de l’Estat. Una de les promeses electorals que van fer a les passades eleccions generals era la Derogació de la Llei Mordassa del PP. Doncs bé, no només no ha estat derogada, sinó que ha estat el Govern que més l’ha utilitzat amb el pretext de la pandèmia i l’han augmentat amb la Llei Mordassa Digital. I del segrest del nostre company, Pablo Hasél, qui en parla? Una dada molt significativa: 2011 amb Zapatero va ser detingut per ordre de l’Audiència Nacional, amb l’escorcoll del domicili emportant-se llibres i samarretes polítiques com amb Franco pel contingut de les seves lletres i l’any 2021 empresonat, amb PSOE i UP, per denunciar les misèries d’aquest règim putrefacte, com ho és, la corrupció de la monarquia parasita. Això amb un govern de VOX i PP, s’estaria parlant de feixisme i la resposta al carrer encara hauria estat més contundent. Poc se’n parla del ministre d’Interior, Marlaska, condemnat en diverses ocasions pel TEDH, per permetre les tortures quan era jutge de l’Audiència Nacional, o de la tanqueta a la Bahia de Cadis contra els treballadors del metall o dels GAL que van crear per assassinar als veritables demòcrates i revolucionaris. O l’Estat d’excepció que va aplicar Zapatero amb els militars per aturar la vaga dels controladors aeris, obligant-los a tornar al seu lloc de treball. Per si era poc, Sumar, el nou xiringuito de Podemos, ha renunciat a defensar – ni de paraula – la reivindicació del dret a decidir a Catalunya.

Tanmateix, podem dir que els partits processistes que van cridar el poble català a sortir als carrers, ara molts, es troben als tribunals sota acusacions particulars de la pròpia Generalitat de Catalunya que vol empresonar-los. Un clar exemple és el de l’Adrian Sas que aquest any quan es resolgui el seu recurs al Tribunal Suprem haurà d’entrar a la presó per manifestar-se. I els carcellers seran ERC i Junts, no VOX. Això que és, si no, repressió? A sobre, ERC parla ara d’un “front democràtic” quan han pactat amb el PSOE i UP, els desordres públics agreujats posant els dos peus a la presó a tothom qui s’atreveixi a sortir als carrers a lluita pels nostres drets i llibertats. I del pacte de la vergonya de la CUP, qui en parla? Acceptant les acusacions particulars sempre que hi hagi informes mèdics, facilitant els muntatges policials i criminalitzant als qui no deixen trepitjar-se pel terror de la repressió i planten cara.

El nostre posicionament polític respecte a les farses electorals és clar: cal boicotejar-les i enfortir les organitzacions al marge. Qui més ha desmobilitzat als moviments socials ha estat sempre l’esquerra domesticada, i és precisament el que no volem. La solució passa per unir-nos, organitzar-nos i sortir a lluita. Com hem de cridar a votar en un Estat que té una Llei de Partits que diu quins es poden presentar i quins no, que té a centenars de presos polítics conseqüents entre reixes; com el cas del Camarada Arenas, condemnant a morir a la presó amb una cadena perpètua encoberta, sent el primer Secretari General d’un partit comunista il·legalitzat, el PCE(r), empresonat a Europa després de Dimitrov, que manté tribunals d’excepció per condemnar-nos, que no ha depurat els cossos repressius plens de torturadors, que la solució de tot conflicte passa per la brutal repressió, que nega el dret a l’autodeterminació a les nacionalitats oprimides amb violència, que segueix augmentant l’arsenal de lleis repressives? Seria una inconseqüència per la nostra part cridar a la participació. A les seves institucions ha quedat demostrat, en incomptables ocasions, que no tenim res a fer i que guanyi qui guanyi, continuarà la repressió. El “todo atado y bien atado” és una realitat a l’Estat espanyol, per aquest motiu, no necessitem un canvi de govern, necessitem acabar amb aquest règim monarco-feixista que ens oprimeix.”