La massacre

  • «La massacre la va ordenar el govern espanyol i la van executar els seus cossos de seguretat. I no calia esperar-ne una de major. Punt final»

Vicent Partal
17.04.2018 - 22:00
Actualització: 18.04.2018 - 11:53
VilaWeb

La massacre la van fer a Vilabella, on quaranta membres de la Guàrdia Civil van carregar contra els defensors del col·legi electoral. La van fer a Cabra de Camp, on van pegar tot i que no se’n van endur les urnes. La van fer a Garrigàs, on van ferir tot de gent. I a Sant Martí Sesgueioles, on cinquanta guàrdies civils van fer un munt de ferits. Van fer un ferit greu a Sant Joan de Vilatorrada. Van carregar durament a Callús, on, en primer lloc, van fer caure el batlle a terra. Van fer ferits a Castellgalí. A Fonollosa van actuar amb una violència singular. I a Mont-roig del Camp van fer servir gas lacrimogen contra la gent. A Roquetes, una dotzena de vehicles van pegar a tort i a dret per tots els carrers de la població i hi deixaren desenes de ferits. A la Tallada d’Empordà també. I a Sant Andreu de la Barca i a Sant Esteve Sesrovires. A l’Hospitalet de Llobregat, van enviar gent ferida als centres sanitaris i a Barcelona varen pegar per tota la ciutat, com bèsties descontrolades; van treure un ull a un veí i van ferir centenars de persones que només volien votar. A l’Escola Mediterrània i a l’Escola Tibidabo. A l’IES Joan Fuster i a l’Escola Ramon Llull. A l’Institut Jaume Balmes i al Col·legi Dolors Montserrat… A Sarral van aparèixer seixanta guàrdies civils per pegar la gent –en un poble de mil cinc cents habitants. Vint furgonetes van trinxar el poliesportiu de Sant Julià de Ramis amb una fúria que varen retransmetre totes les televisions del món. A Aiguaviva van fer servir gasos lacrimògens mentre cridaven ‘¡Viva España!’. A Girona van atacar vuit col·legis electorals amb una violència fora mida. Especialment al col·legi Verd. A Dosrius van ferir el batlle quan provava de defensar els seus veïns. A Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle van exhibir la còlera per no haver trobat les urnes. A Sant Carles de la Ràpita van actuar rabiosos i deixaren quaranta-cinc ferits. Fins i tot van provar d’atropellar gent amb els vehicles. A Menàrguens van causar una desena de ferits sense poder endur-se’n les urnes. A Ponts vint dotacions de la Guàrdia Civil van atacar un poble de dos mil habitants. A Móra la Nova van aparèixer més de 150 policies que van actuar amb una duresa extrema, i cinc agents van trepitjar una pobra xicota que era a terra, indefensa. A Alcarràs cinquanta agents amb escuts van atacar violentament la població. A Lleida van pegar per tota la ciutat, fins i tot un home que va tenir un atac de cor. A Renau van treure els veïns que defensaven les urnes, d’un en un. Cinquanta vehicles de la Guàrdia Civil, cinquanta, van atacar Vila-seca. A Tarragona la policia espanyola va ferir veïns a l’Institut Campclar i a l’IES Tarragona, als Serveis Territorials d’Urbanisme i a l’IES Comte de Rius. A Sabadell van disparar pilotes –prohibides– de goma mentre pegaven amb una duresa desmesurada. A Castellbisbal, quan se n’anaren, hi havia onze ferits. A Campins van fer tot de destrosses després de comprovar que no sabien eixir perquè la gent els havia canviat els senyals…

Segons les dades aplegades, amb tota mena de testimonis, per Carmina Altesa, les tropes espanyoles van fer 109 càrregues el primer d’octubre. Segons les xifres oficials del govern, a les 21.00 del mateix dia hi havia 844 ferits de consideració, dos dels quals greus. La massacre la va ordenar el govern espanyol i la van executar els seus cossos de seguretat. I no calia esperar-ne cap de més grossa. Punt final.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any