La carta indignada d’Encarna, germana d’una víctima de la gota freda, que Baldoví ha llegit a les Corts

  • És la germana de José Martínez, el director de l'institut de Xest que va morir quan tornava a casa

12.06.2025 - 10:56
Actualització: 12.06.2025 - 12:52

Encarna Martínez, la germana del director de l’institut de Xest, José Martínez Toral, ha escrit una carta al president de la Generalitat perquè el síndic de Compromís, Joan Baldoví,  li la llegís durant la sessió de control. A la carta, Martínez recorda al president Mazón que els diners que cobrarà quan deixe de ser president estaran tacats per la sang de les dues-centes vint-i-vuit víctimes i li recorda que quan era a l’oposició reclamava responsabilitats polítiques a Ximo Puig.

En la resposta, Carlos Mazón no ha fet cap referència a la carta d’Encarna i s’ha limitat a criticar el paper de Compromís a les Corts i la crisi oberta amb Sumar al congrés espanyol.

Aquesta és la carta d’Encarna Martínez a Carlos Mazón:

“Aquesta és la carta d’una germana trencada de dolor, d’un germà al qual van matar i van arrabassar aquells que van ometre el seu deure d’avisar a temps la població. El seu nom és José Martínez, sí, aquest nom que s’ha nomenat ja aquí unes altres voltes, el director de l’institut de Xest, que sortint de la seua faena i fent-la bé, va morir en l’eixida aquell fatídic dia 29 d’octubre cap a les sis de la vesprada per uns altres que no van fer bé la seua faena d’avisar ni fer absolutament res abans. Li recorde l’estiu del 2022. Ximo Puig governava la comunitat i vostè, senyor Mazón, era el president de la Diputació d’Alacant. Un tren amb 49 passatgers va ser a punt de travessar un incendi. Aquells dies, senyor Mazón, vostè va recordar a Puig que les emergències de la comunitat eren responsabilitat de la Generalitat Valenciana. I vostè va dir, i els responsables polítics? I va afegir, les responsabilitats polítiques existeixen. Mire’s en el mirall vostè també i assumisca el que retreu als altres, perquè ni assumeix ni va amb vostè, ja que l’única cosa que li interessa és continuar fins a aconseguir aquests diners: 75.000 euros durant dos anys. Però aquests diners, senyor Mazón, són tacats de sang, de sang de 228 valencians, i aquests diners no haurien de ser seus. Judes va trair Jesús per un grapat de monedes, però vostè ha traït el poble valencià i la gent que el va votar per diners, també. Tacats, però a vostè li serveixen, oi? La raó no va amb vostè, ni l’empatia, ni la solidaritat, ni la justícia. Però un polític ha de fer tot això: fer el bé, respondre per la seua ciutat i els seus ciutadans que voten apostant per ell. Ens ha aixecat la camisa, es riu de tots i la gravetat rau en tots aquells que li ho permeten, que li ho consenten. No tot s’hi val. Ni en política, perquè és llavors quan es perd la condició de l’ésser humà per a convertir-se en un ésser mesquí, en el qual s’han convertit tots aquells que silencien o miren cap a una altra banda. La política és plena d’ombres, i una és vostè, senyor Mazón. Justícia per a les víctimes mortals de la dana. Dimissió ja.”

obres
actors
  • Encarna Martínez
  • José Martínez Toral
  • Carlos Mazón
  • Joan Baldoví
  • Ximo Puig
  • Compromís
  • Sumar
  • Diputació d'Alacant
  • Generalitat Valenciana
  • Corts Valencianes
  • Institut de Xest
  • Congrés dels Diputats
llocs
  • Xest
  • Comunitat Valenciana
  • Diputació d'Alacant
  • Corts Valencianes
  • Generalitat Valenciana
  • Congrés espanyol
esdeveniments
  • Lectura de la carta d'Encarna Martínez a les Corts
temes
  • Política valenciana
  • Dret i procediments
  • Víctimes
subtemes
  • Gestió de la gota freda i responsabilitats polítiques
  • Relleu de Mazón i investidura
  • diners tacats de sang i ètica política
  • Tensió interna a la coalició Sumar
VilaWeb ja ha explicat com la gestió política de la gota freda ha encès la indignació de les víctimes, amb compareixences com la de Carlos Mazón a la comissió d’investigació de les Corts, on es va espolsar responsabilitats i va evitar de respondre les preguntes de l’oposició , i amb la pressió creixent de Compromís perquè el president doni explicacions clares després de la carta de Maribel Vilaplana . En aquest clima, la carta d’Encarna Martínez, llegida per Joan Baldoví a les Corts, posa nom i veu al dolor d’una família que acusa directament el cap del Consell d’haver traït el poble valencià i reclama justícia per les 228 víctimes.

Per una visió més àmplia del rerefons polític i mediàtic, es poden resseguir tant les maniobres del PP i Vox per gestionar el relleu de Mazón després de la dimissió, en un context en què l’extrema dreta vol imposar condicions dures per mantenir el govern valencià , com la batalla per la informació a la televisió pública arran de l’àudio del CECOPI, que ha posat en qüestió el paper d’À Punt i el control polític del relat sobre la tragèdia . Aquestes peces ajuden a entendre com el cas de la gota freda ultrapassa el terreny judicial i entra de ple en la lluita per la memòria, la veritat i la responsabilitat pública.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor