El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

No és gaire cosa, ho reconec. Però aquest cap de setmana la presidenta Carme Forcadell i la consellera Dolors Bassa no dormiran a la presó sinó a casa. Dels presos polítics, només elles dues ho faran, mentre que tots els altres seran tancats dins les cel·les. No és gaire cosa, ho torne a dir, perquè en realitat no haurien de ser a la presó ni haurien d’haver estat condemnades. Però enmig de les circumstàncies que viuen, segur que per a elles aquestes hores signifiquen molt.

Per a elles, però també d’alguna manera per a tots. Perquè cal apreciar que la raó per la qual Forcadell i Bassas dormiran a casa mentre els seus companys seran a la cel·la és un jutge que en compte d’obeir cegament la repressió ha decidit de plantar-se i aplicar la llei. Simplement això. No ha fet res que haja de veure’s revolucionari, perquè poques coses hi ha menys revolucionàries que aplicar la llei. Però en realitat ha fet un gest revolucionari, perquè no s’ha deixat portar, sense més, per la voracitat repressora de la cúpula del poder judicial, a la qual ja ni la formalitat importa.

Plantar-se és important i dignifica. Per això ho és que el president Torra haja decidit que no aniria a l’aquelarre organitzat per Pedro Sánchez amb els presidents Puig i Armengol i els presidents autonòmics espanyols. Per més pressions que li vulguen fer. Sánchez, cada dia més fora de si, va arribar a dir que era obligatori d’anar-hi. Però el govern català, tranquil·lament, ha decidit de no fer-ho. També, però no únicament, perquè la presència del Borbó a la trobada la converteix en una cosa especial on tothom sap que l’absència del president de la Generalitat, i també del president dels basc [Urkullu, finalment hi ha anat], serà llegida com una humiliació per a l’actual cap de la dinastia.

Però per plantar-se no cal tenir responsabilitats de govern. Ahir, diverses organitzacions del Pallars Jussà, l’ANC, Òmnium, el CDR i el Consell per la República, es van plantar denunciant l’arribada de mil militars a Talarn. Fa uns dies, Global Nature va retirar el projecte del Yellowstone europeu que afectava els Ports, el Matarranya i el Baix Ebre i que l’oposició ciutadana havia fet inviable. I tot això, quan encara no s’han apagat els ecos de la intervenció de Mireia Boya davant del tribunal que la jutja ni de testimonis colpidors com el d’Albano-Dante Fachin.

El poder és una piconadora que mira d’imposar-se per la por del càstig que frena la voluntat d’aquells que l’obeeixen. Plantar-se és deixar-lo nu.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.