No és gaire cosa, ho reconec. Però aquest cap de setmana la presidenta Carme Forcadell i la consellera Dolors Bassa no dormiran a la presó sinó a casa. Dels presos polítics, només elles dues ho faran, mentre que tots els altres seran tancats dins les cel·les. No és gaire cosa, ho torne a dir, perquè en realitat no haurien de ser a la presó ni haurien d’haver estat condemnades. Però enmig de les circumstàncies que viuen, segur que per a elles aquestes hores signifiquen molt.

Per a elles, però també d’alguna manera per a tots. Perquè cal apreciar que la raó per la qual Forcadell i Bassas dormiran a casa mentre els seus companys seran a la cel·la és un jutge que en compte d’obeir cegament la repressió ha decidit de plantar-se i aplicar la llei. Simplement això. No ha fet res que haja de veure’s revolucionari, perquè poques coses hi ha menys revolucionàries que aplicar la llei. Però en realitat ha fet un gest revolucionari, perquè no s’ha deixat portar, sense més, per la voracitat repressora de la cúpula del poder judicial, a la qual ja ni la formalitat importa.

Plantar-se és important i dignifica. Per això ho és que el president Torra haja decidit que no aniria a l’aquelarre organitzat per Pedro Sánchez amb els presidents Puig i Armengol i els presidents autonòmics espanyols. Per més pressions que li vulguen fer. Sánchez, cada dia més fora de si, va arribar a dir que era obligatori d’anar-hi. Però el govern català, tranquil·lament, ha decidit de no fer-ho. També, però no únicament, perquè la presència del Borbó a la trobada la converteix en una cosa especial on tothom sap que l’absència del president de la Generalitat, i també del president dels basc [Urkullu, finalment hi ha anat], serà llegida com una humiliació per a l’actual cap de la dinastia.

Però per plantar-se no cal tenir responsabilitats de govern. Ahir, diverses organitzacions del Pallars Jussà, l’ANC, Òmnium, el CDR i el Consell per la República, es van plantar denunciant l’arribada de mil militars a Talarn. Fa uns dies, Global Nature va retirar el projecte del Yellowstone europeu que afectava els Ports, el Matarranya i el Baix Ebre i que l’oposició ciutadana havia fet inviable. I tot això, quan encara no s’han apagat els ecos de la intervenció de Mireia Boya davant del tribunal que la jutja ni de testimonis colpidors com el d’Albano-Dante Fachin.

El poder és una piconadora que mira d’imposar-se per la por del càstig que frena la voluntat d’aquells que l’obeeixen. Plantar-se és deixar-lo nu.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.