El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El judici contra els membres de l’antiga mesa del parlament –Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Corominas, Lluís Guinó– i l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya ha clos amb la presentació dels informes de les acusacions i les defenses i amb les intervencions finals dels acusat. En aquest últim dia del judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Boya ha dit que no li feia por la possible condemna per desobediència perquè el cas tractava ‘d’una cosa molt més gran, digna i legítima com els drets i llibertats del poble’. De fet, ha considerat injust que ella estigués acusada de desobediència amb una pena d’inhabilitació i, en canvi, la presidenta del parlament Carme Forcadell estigués empresonada per haver permès la tramitació d’iniciatives parlamentàries que Boya va impulsar.

Vist per a sentència el judici a la Mesa del Parlament i Mireia Boya

En el seu últim torn de paraula, Boya no s’ha retractat de res del que va fer, sinó que ha reivindicat el dret al parlamentarisme i a impulsar iniciatives que ‘desobeeixin lleis injustes’ i trenquin amb el ‘règim del 78’. Ha assumit la desobediència, no pas la tipificada al codi penal, sinó la que significa ‘l’obediència al programa electoral’. Tot i considerar que això no podia ser delicte, ha admès que no sortia gratis i que hi podia haver un càstig. ‘No vull trencar la constitució espanyola, hi estic en contra, però vull una constitució per a Catalunya’, ha resumit. En tot cas, ha lamentat que una sentència condemnatòria farà que l’actual parlament i els futurs no puguin parlar d’independència. Per això, en el conflicte entre ‘resignar-se a acatar una llei injusta’, intentar-la modificar per les vies legals tot i que l’estat ‘unilateralment no escolta les demandes majoritàries i persisteix en la via constitucional’, o transformar la legalitat, ella opta per la ‘desobediència persistent’, perquè considera que ‘el règim del 78 ha obligat a desobeir, no dóna cap més opció i és legítim obrir una via davant del mur constitucional’.

Boya ha dit que ella estava compromesa amb un programa electoral legal i conegut del 2015 i que estava obligada a complir-lo. Ha acusat l’estat espanyol d’immobilisme i de ‘guerra bruta’ contra els independentistes, una guerra que ‘quan no ha funcionat ha optat per la via judicial, la repressió i la violència’. ‘El problema és que els independentistes tenen majoria parlamentària i això ha espantat l’estat espanyol, que ha reaccionat d’una forma més pròpia d’estats totalitaris’, ha conclòs. Encarant-se al president del TSJC i del tribunal que l’ha jutjada, Jesús María Barrientos, Boya li ha dit que podria posar la sentència al seu currículum per a ser magistrat del Tribunal Suprem, com Barrientos ha sol·licitat, i ha acabat dient ‘Visca la terra’.

Per la seva banda, l’ex-vice-president primer de la mesa Lluís Corominas ha dit que quan actuaven aquells mesos de 2016 i 2017 esperaven ‘l’empara del poder judicial’ davant de la ‘voluntat’ del TC perquè la ‘mesa fes una funció que no li pertocava’. ‘Hem arribat aquí pel context polític’, ha dit. ‘No se’ns acusa per haver infringit la llei, el reglament del parlament o la jurisprudència consolidada del TC, sinó per desobeir la nova línia jurisprudencial’, ha conclòs. ‘Se m’acusa de fer una cosa que no es va demanar als diputats i sí a la mesa: que es limités el dret a la iniciativa parlamentària’, ha afegit.

L’ex-vice-presidenta segona Anna Simó ha dit que el TC i l’advocacia de l’estat van decidir de fer un ús ‘indiscriminat’ dels incidents d’execució de sentència del mateix TC per tal que la mesa fes la ‘feina bruta’ contra el parlamentarisme i ‘vulnerar’ així els drets dels diputats, ‘trinxant’ la separació de poders. ‘La voluntat d’escarment ha empetitit l’estat de dret i les garanties democràtiques’, ha conclòs. Simó ha explicat que el control de constitucionalitat en el sistema polític espanyol sempre s’havia fet a posteriori i per part del Tribunal Constitucional, i no de manera preventiva per part d’òrgans legislatius. ‘Per això, no entenc que s’usi la mesa del parlament per coaccionar sobre els debats que es poden o no fer’, ha dit, tot recordant que les interpretacions jurídiques canvien i no són unívoques.

L’ex-vice-president de la mesa Lluís Guinó ha dit que el judici havia evidenciat que els tribunals no eren el lloc adequat per a posicionaments polítics i ha demanat que ‘la política torni a la política’, perquè en cap cas no hi va haver la voluntat de delinquir ni de desobeir els requeriments del TC. Per la seva part, l’ex-secretària quarta Ramona Barrufet ha agraït el bon to de tota la vista oral i ha donat suport als polítics empresonats i exiliats.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.