Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha deixat vist per a sentència el judici contra quatre ex-membres de la Mesa del Parlament Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Corominas, Lluís Guinó i l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya per desobediència. Després de mesos de retards per canvis en la data, aquesta setmana s’han celebrat dos dies i mig de sessions. Avui les acusacions i defenses han presentat els seus informes finals i els acusats han fet ús del seu dret a l’últim torn de paraula. Es tracta del tercer gran judici contra protagonistes del procés sobiranistes, en aquest cas centrat en la inviolabilitat parlamentària. Previsiblement, sigui quina sigui la sentència, el cas arribarà al Tribunal Suprem a causa dels recursos.

‘No hi ha justícia en aquesta sala’: les intervencions finals del judici al TSJC

L’advocada Judit Gené, defensora de Corominas, Guinó i Barrufet, ha assegurat que aquest judici pot vulnerar la separació de poders, ja que fa que el poder judicial limiti el poder legislatiu. De fet, considera incongruent que es puguin votar lliurement iniciatives parlamentàries independentistes però alhora es persegueixi els diputats de la Mesa que faciliten aquestes votacions. Per això, considera que la diferència és el canvi de jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) i el Tribunal Suprem (TS) i que les ‘lleis de desconnexió’ es van aprovar.

En el seu informe final, Gené ha assegurat que els seus clients van actuar en defensa de la legalitat, la separació de poders i els drets dels parlamentaris. Així, ha recordat que la inviolabilitat parlamentària està prevista a la llei per defensar el poder legislatiu davant del judicial. En aquest sentit, ha dit que no es van voler sentir per sobre de la llei, sinó que van aplicar la jurisprudència del TC fins al 2014, que deia que la Mesa del Parlament no havia d’entrar a valorar el fons de les iniciatives parlamentàries. ‘Van fer el que s’havia fet sempre’, ha dit, considerant que la Mesa no és un simple òrgan administratiu, sinó totalment parlamentari. A més, ha recordat que en les anteriors dècades s’havien fet votacions a favor de la independència de Catalunya sense cap conseqüència.

Segons ella, si la presentació d’una iniciativa parlamentària és un acte parlamentari i la seva votació també ho és, no es pot considerar que la tramitació de la iniciativa per tal que es pugui votar sigui un tràmit administratiu que no estigui emparat per la inviolabilitat parlamentària. De fet, considera que el TC no pot obligar els membres de la Mesa a fer de tribunal per vetar les iniciatives inconstitucionals. ‘Et protegeixo quan votes a favor de la independència, però no quan votes per permetre que es voti’, ha ironitzat. El que hauria de fer el TC és, segons l’advocada, permetre la votació i anul·lar-ne el resultat si considera que és inconstitucional.

Per la seva banda, l’advocat de Simó, Raimon Tomàs, ha exposat que ‘l’objecte del debat se circumscriu en si l’activitat parlamentària pot ser limitada preventivament, pot ser censurada’ i ‘si un òrgan jurisdiccional pot determinar l’activitat d’un parlament democràtic’. Tomàs ha dit que el Parlament de Catalunya ha aprovat mocions vinculades al dret a l’autodeterminació des del 1989, però que la situació va canviar amb la reforma de la llei orgànica del TC del 2016 que ‘va canviar-ne la naturalesa i les seves potestats’.  Aquestes noves competències van suposar ‘una intervenció a tota l’activitat parlamentària d’una institució que té representació directa de la ciutadania’. Aquest fet va generar ‘una situació d’inseguretat jurídica’ pel que fa a ‘la inviolabilitat parlamentària i la seva condició de garantia finalista de protegir l’autonomia del Parlament’. L’advocat ha mostrat exemples del Parlament basc o el cas del Pla Ibarretxe per argumentar el canvi de criteri del TC que considera que hi ha hagut. En aquest sentit, ha afegit que hi va haver una ‘comissió pel Dret a Decidir al Parlament’ que no va generar cap controvèrsia jurídica.

Tomàs ha acabat la seva intervenció lamentant que ‘el conjunt de procediments dels tribunals deixen un panorama absolutament desanimador per l’exercici de drets fonamentals, com el dret a representació política i de llibertat d’expressió, és un efecte dissuasiu en l’exercici dels drets’. Ha afegit que ‘la intervenció judicial en l’activitat parlamentària determinant el seu contingut’, així com la condemna de la presidenta del parlament i l’acusació i processament de la Mesa, ‘empobreix el sistema de representació directe i posa en risc el concepte de democràcia parlamentària’.

Finalment, Carles López, advocat de Boya, ha dit que el judici sí que ha estat un procés a l’independentisme i que el paper de la Mesa i de la seva clienta els anys 2016 i 2017 ha arribat a judici perquè les iniciatives parlamentàries s’aprovaven per part de la majoria independentista de la cambra catalana. ‘Algú pensa que seriem aquí si les iniciatives no s’haguessin aprovat? El problema era que es guanyaven’ i que representaven més de dos milions de votants, ha dit. De fet, considera que les iniciatives es van impugnar perquè contravenien l’article 2 de la Constitució que proclama la unitat d’Espanya, però no hauria passat el mateix amb altres articles. ‘No hi ha cap condemna a cap diputat de l’estat per presentar una proposta de resolució’, ha assegurat.

López ha dit que Boya és al banc dels acusats perquè en la ‘causa general contra l’independentisme’ la CUP hi havia de ser, encara que sigui en un procés centrat en la Mesa del Parlament i que Boya no en formés part. També ha dit que Boya era presidenta del grup parlamentari i per això signava les propostes de resolució i de llei, però tenia més poder que els altres membres del grup. L’advocat també ha considerat que el canvi de jurisprudència del TC el 2014 per instar les meses parlamentàries a analitzar el fons dels assumptes ‘no és casualitat’, sinó que coincideix amb l’increment de la majoria parlamentària independentista. El lletrat ha dit que si s’ataca les admissions a tràmit de les iniciatives dels diputats ‘desapareix la inviolabilitat parlamentària’.

L’advocacia i Vox s’adhereixen a l’informe de la fiscalia

El tinent fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya, Pedro Ariche, ha dit que Boya i els membres de la Mesa van ‘renunciar al diàleg en favor de la unilateralitat i la ruptura amb la legalitat, i van anunciar i executar la desobediència’. Segons ell, els polítics que se situen per sobre de la legalitat i dels altres poders tendeixen a ‘l’autocràcia i l’autoritarisme’. En aquest sentit, ha dit que els ex.membres de la Mesa haurien d’haver entrat a valorar el fons de les iniciatives parlamentàries perquè coneixien els advertiments del Tribunal Constitucional.

Pedro Ariche, el fiscal antillaços grocs que va salvar Cuatrecasas de la presó

En el seu informe final, Ariche ha dit que el procés judicial al TSJC no ha estat ni un judici polític ni a una ideologia, ni s’han impugnat ni estatuts de partits ni programes electorals. També ha dit que tots els acusats van prometre acatar l’ordre constitucional des del seu càrrec, i això no suposa ‘submissió ideològica a la constitució’, ja que hi ha vies legals per reformar-la. Ha dit que no es jutja el poder legislatiu, però ha recordat que ‘cap poder de l’estat està per sobre de la resta’. De fet, ha dit que el fet que alguns polítics se situïn per sobre d’altres poders de l’estat i es vantin públicament de desobeir resolucions judicials, s’apropen a ‘l’autocràcia i l’autoritarisme’. Les decisions judicials ‘no són dogmes de fe, poden ser criticades però indubtablement s’han de complir’, ha resolt.

Per la seva banda, l’advocada de l’estat, Beatriz Vizcaíno, s’ha adherit a l’informe del fiscal i ha dit que les ordres no obliguen a incomplir les lleis, perquè seria il·legal, i per això no se’ls pot aplicar aquest eximent: ‘No es pot excusar Mireia Boya que tenia una obligació com a presidenta del grup parlamentari de la CUP i la responsabilitat era de tots els membres del grup parlamentari. Ningú no està obligat a complir una ordre que impliqui la comissió d’un delicte. Segons la jurisprudència, s’eximeix al treballador a complir les normes del seu responsable que impliquin un delicte. No estava obligada a complir aquella decisió’. Vizcaíno ha dit que està provat que els acusats no van acatar les resolucions del Tribunal Constitucional.

Per últim, l’advocat de Vox, Juan Cremades, també s’ha adherit als informes de les acusacions públiques i ha dit que els acusats van ‘facultar’ amb els seus vots ‘un entramat legal paral·lel a l’ordenament constitucional que va servir de suport a la Generalitat per portar a terme una estratègia de ruptura amb l’estat i el seu ordenament constitucional, de manera conscient i deliberadament’. Ha afegit que els acusats eren ‘plenament conscients de la palmària inconstitucionalitat’ duent a terme ‘una conducta obertament contrària als principis del TC’. Sobre la inviolabilitat parlamentària, ha insistit que ‘ningú està per sobre de la llei, tampoc els diputats del Parlament de Catalunya’.

Suport a Carme Forcadell

Abans de començar la darrera sessió del judici, els cinc acusats han fet una declaració de suport a la presidenta del parlament Carme Forcadell, a qui ahir el Tribunal Suprem li va retirar el 100.2, el permís del qual disposaven els presos polítics quan encara no havien obtingut el tercer grau penitenciari. ‘Seguim sent el seu equip’, ha dit Corominas, que ha denunciat ‘aquest canvi de normes enmig de la partida’ perquè ‘sembla que el Tribunal Suprem s’hagi declarat competent per perseguir les vides dels nostres companys’.

Simó ha exposat que estan ‘orgullosos’ d’haver treballat amb Forcadell ‘braç a braç, un al costat de l’altre, on ningú no sobresortia sinó que tots érem un equip i òrgan col·legiat com és la mesa’. ‘Des de la meva posició humil, demano a la ciutadania que no calli tampoc’, ha afegit, ‘perquè quan comencen a vulnerar els teus drets, cap dels drets de ningú estan lliures de ser vulnerats’.

‘La mala fe, la venjança, l’escarni, són paraules que socialment ja no haurien d’existir, però si a més vénen de la justícia la situació esdevé molt precària, i és el que està passant, quan la política es judicialitza el sistema i la situació es torna perversa i és el que estem veient, repressió per totes bandes que no té cap mena d’explicació’, ha lamentat Barrufet. Per la seva banda, Guinó ha demanat ‘que s’aturi de manera definitiva tota aquesta repressió, no només en el nostre cas, sinó en tots els casos residenciats en altres jutjats i encara pendents de moltes tramitacions’.

Boya ha dit que ‘aquest és el tercer judici però en vindran molts més’ i ‘davant aquest acarnissament per part del Tribunal Suprem que no entén ni de lleis ni de legalitats sino només de venjança, la única cosa que podem fer és persistir’. Boya ha manifestat el suport a Forcadell, Anna Gabriel, Marta Rovira i ‘tots els independentistes de la societat civil que per diferents causes passaran pels tribunals de l’estat espanyol’. ‘No podem fer cap pas enrere, només persistir en la desobediència’, ha reblat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.