23.03.2022 - 20:31
S’ha convertit, gairebé, en una pràctica habitual. ERC i JxCat exhibeixen les seves discrepàncies al parlament mentre continuen convivint amb més o menys normalitat al govern, però hi ha dies, com el d’ahir, en què ells mateixos travessen les línies. Quan Junts encara no considera resolta la polèmica per les declaracions de Gabriel Rufián sobre l’entorn de Carles Puigdemont, que atribueix a la voluntat del cap de files al congrés espanyol d’intentar trencar el govern, i quan ERC s’ha negat a avalar la petició de Junts perquè Rufián comparegui a la cambra i ha fet pinya amb ell, els socis han acabat topant per una fotografia. Era una fotografia conjunta proposada pel govern ahir a primera hora del matí, a l’escala noble del parlament, amb què es pretenia escenificar la defensa de l’escola catalana i l’oposició a la sentència del 25%, coincidint amb la jornada de vaga. Però només un dels consellers de Junts, Josep Maria Argimon, es va deixar fotografiar amb Pere Aragonès, la resta de consellers d’ERC i el grup parlamentari d’ERC.
Els altres membres del govern de Junts han decidit de no posar-s’hi a l’últim minut, gairebé al peu de l’escala, quan han constatat que no hi havia el seu grup parlamentari, segons fonts de l’executiu. I la majoria, llevat del titular de Salut, se n’ha anat. Tampoc no hi havia la CUP, que ha refusat d’avalar el que considera que era una rentada de cara i un gest de propaganda del govern, mentre es gira d’esquena a les reivindicacions del sectors educatius i abandona els centres en la defensa de la immersió, diuen. La CUP ja ha demanat al govern que destitueixi el conseller d’Educació, cosa que Aragonès ha refusat després de renovar-li públicament la confiança durant la sessió de control a l’hemicicle. Però el fet és que, a la pràctica, Junts també ha evitat de fotografiar-se amb Josep Gonzàlez-Cambray, que arrossega el desgast de la gestió de les vagues de la setmana passada i les que hi ha convocades per a la setmana vinent. Fonts de Junts al·legaven que no era una fotografia pactada i que no havien estat formalment convocats. En canvi, fonts d’ERC asseguraven que n’havien parlat dimarts a la reunió de la mesa i al govern, i també amb el grup parlamentari de Junts. El cas és que només els consellers de Junts eren al lloc quan tocava, abans de fer-se enrere en constatar que la fotografia no seria tan unitària com esperaven. Tots, tret d’Argimon.
L’anècdota de la fotografia serveix per a il·lustrar la paradoxa amb què conviuen els dos socis al govern, amb diferències clau sobre la taula de diàleg o la gestió de la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern. La quotidianitat és esquivar, també, tempestes internes contínues. Precisament, també ahir, el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, va driblar la polèmica de Rufián i va centrar el missatge en la falta de credibilitat i confiança que creuen que té Pedro Sánchez en l’intent negociador per a resoldre el conflicte polític, després d’haver-se expressat contra el dret d’autodeterminació del Sàhara Occidental. En canvi, dimarts fou la consellera d’Afers Exteriors, Victòria Alsina, qui, al faristol del parlament, va retreure a Rufián que s’afegís a la campanya de la “caverna mediàtica” contra Puigdemont.
I el nom d’Alsina, en aquests moments, no és un nom qualsevol, sobretot per a un altre dels nusos que encara el govern: el de la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern. Perquè, tot i que és el Departament de la Presidència que en té les competències, el d’Afers Exteriors s’encarregarà d’organitzar la consulta. Alsina va defensar ahir davant la cambra la convalidació del decret que ha modificat la llei de consultes populars no referendàries i que garantirà el marc legal a la consulta que vol fer el govern a l’Alt Pirineu i l’Aran sobre els jocs. Abans-d’ahir la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va obrir la porta a permetre que el Ripollès, el Solsonès i el Berguedà participessin en la consulta. Junts ho reclama i, de fet, els dos socis de govern van avalar una moció aprovada al parlament que instava el govern a acordar la participació d’aquestes comarques. Malgrat això, ERC i Junts han aconseguit de modificar la llei, amb el vist-i-plau de la CUP, sense haver arribat encara a cap acord sobre l’abast territorial de la consulta.
Fonts de Junts subratllaven que tampoc no hi ha entesa interna sobre com ha de ser la pregunta, tot i que la portaveu del govern, Patrícia Plaja, va assegurar que seria binària. Les autoritats olímpiques esperen que sigui una pregunta complexa i volen que tingui forma d’arbre. També hi ha qui proposa que l’opinió del Ripollès, el Berguedà i el Solsonès no tingui el mateix pes que el de les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran, afectades directament pels jocs i amb menys població. “Si el COI se surt amb la seva i fan una pregunta que no sigui clara i concisa respecte dels jocs olímpics, això serà un frau. La gent vol votar una pregunta clara amb una resposta clara”, va dir la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Dolors Sabater. La CUP és contrària als jocs, però considera que s’han de consultar també les tres comarques que ara com ara no s’han inclòs en la consulta. Sigui com sigui, la CUP ha donat suport a la modificació de la llei perquè hi veu una nova eina de “democràcia participativa”. En canvi, els comuns hi han votat en contra, com la resta de partits de l’oposició, perquè el govern no s’ha compromès a ampliar la votació a les nou comarques. La consulta, segons la previsió del govern, es farà a l’estiu.
La fotografia incompleta d’ahir només és, malgrat tot, un preludi d’allò que pot arribar. ERC i la CUP continuen sense comprometre’s en relació amb la possible suspensió dels drets com a diputada de la presidenta del parlament, Laura Borràs, quan li obrin judici oral. Però el compte enrere ja ha començat i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pot acabar provocant un escac i mat a la legislatura. Alguns partits compten que el desenllaç arribarà d’ací a poques setmanes, aproximadament, d’ací a un mes, i es dirimirà en votacions al parlament. Llavors no hi haurà subterfugis possibles per a ningú.
