El moviment de Rufián i el compte enrere per a Borràs: tot allò que hi ha en joc

El govern intenta d'aïllar-se, però sobreviurà al detonador del TSJC?

Odei A.-Etxearte
Odei A.-Etxearte
19.03.2022 - 20:31
Actualització: 19.03.2022 - 21:04
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Una consigna compartida: que la crisi no arribi al govern. A JxCat creuen que Gabriel Rufián va traspassar una línia vermella quan, demanat per un periodista d’extrema dreta sobre contactes de l’entorn de Carles Puigdemont amb Rússia, va parlar de “senyorets” que es passejaven per Europa amb “gent equivocada”. Mentre la direcció d’ERC mantenia el silenci, Pere Aragonès deia, d’Alemanya estant, que no volia contribuir al “soroll”, i Jordi Puigneró, passada la primera reacció, tampoc. ERC i Junts proven d’evitar que l’executiu se’n ressenti, però els de Puigdemont no volen deixar passar l’afer així com així. La crisi se saldarà al parlament. Junts ha demanat la compareixença del cap de files d’Esquerra a la Comissió d’Afers Institucionals, que és previst que es reuneixi d’ací a quinze dies, i també vol que hi intervinguin Puigdemont, Josep Lluís Alay i Gonzalo Boye. Amb les disculpes de Rufián sobre la forma i no sobre el fons d’allò que va dir no n’hi ha prou per Junts.

Però el govern s’aïlla. Falten sis dies perquè el president i els consellers facin una nova jornada de treball conjunta, aquesta volta al Palau de Pedralbes, amb les declaracions de Rufián encara reverberant. L’executiu ha après a sobreviure les crisis cícliques, com si no hi hagués cap alternativa possible, mentre el parlament es consolida com l’espai per a marcar perfil. És a dir: la tempesta es trasllada a un espai políticament més controlable i acotat. Però, què pretenia, en realitat, Rufián? És sabut que ERC sospesa que sigui el pròxim candidat a les municipals a Santa Coloma de Gramenet. És un municipi en què la batllessa, Núria Parlon, està blindada a la batllia amb una majoria incontestable i ERC tot just hi va obtenir representació per primera vegada en les darreres municipals, amb tres regidors. Que Rufián podria millorar-hi els resultats d’Esquerra és tan probable com inviable que aquest ascens pugui amenaçar la batllia de Parlon. Aquesta és l’opinió més estesa en els entorns colomencs polititzats en què, de fet, la possibilitat que Rufián fos candidat es rumoreja de fa setmanes.

Un sondatge telefònic que es va fer a veïns de Santa Coloma, i que alguns dels enquestats van trobar sospitós, formulava com a darrera pregunta si votarien Rufián com a candidat a la batllia. Així ho va avançar el mitjà local el Mirall en el número de març, i ho ha pogut confirmar VilaWeb per part de fonts que van rebre la trucada. La petició de la direcció a Rufián, que va néixer a Santa Coloma, però no hi ha fet vida, és que remi a contracorrent en un municipi tradicionalment difícil per a ERC. Seria un examen definitiu de l’estratègia d’Oriol Junqueras per a penetrar a fons en l’àrea metropolitana de Barcelona. Ell hi posa una condició: “Passi el que passi”, Rufián vol romandre al congrés espanyol. Per tant, amb les paraules sobre Puigdemont, Rufián eclipsava parcialment el seu possible salt a la política municipal, la vaga de mestres i l’avantsala d’una altra crisi que està per arribar: la del futur polític de Laura Borràs i com la seva possible suspensió com a diputada impactarà sobre el govern.

No hi haurà subterfugis possibles. Tots els partits s’hi hauran de pronunciar públicament perquè la decisió sobre l’aplicació del famós article 25.4 del reglament del parlament, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li obri judici oral, transcendirà la mesa i acabarà amb dues votacions d’un dictamen. Primer, a la comissió de l’estatut dels diputats i, després, al ple. Tots els partits s’hauran de mullar, i els equilibris que tant ERC com la CUP han mantingut fins ara amb Borràs s’hauran de traduir en un vot. Borràs necessita el suport d’ERC i almenys l’abstenció de la CUP perquè la cambra es negui a suspendre-la com a diputada.

No sembla que hi hagi temps ni consens per a reformar el 25.4, tal com havia proposat Junts: tot dependrà de les negociacions entre els partits independentistes. Si acaben igual de trencades que amb el cas Juvillà, serà molt difícil d’aïllar el govern de les conseqüències. La incògnita és si ERC i Junts la viuran com una crisi més o serà l’estocada definitiva. I la resposta a aquesta pregunta depèn, en gran part, del blindatge que trobi Borràs dins Junts. Tindrà, realment, el partit darrere? “Probablement, a Junts hi ha gent que no li té simpatia a la presidenta Borràs”, va respondre el diputat Jaume Alonso-Cuevillas fa uns dies en una entrevista al Món arran del cas Juvillà. Cuevillas també constatava que hi ha “una batalla de lideratge” dins l’espai.

Hi ha sectors que no veuen continuïtat electoral a Borràs després de la pèrdua de l’escó del diputat de la CUP i encara menys davant l’obertura del judici que l’espera. Fa temps que en alguns cercles apareix el nom del conseller Jaume Giró com una alternativa electoral a Borràs, tot i que serà una decisió que hauran de prendre els afiliats quan arribi el moment. I enmig d’aquest nus, i probablement sense que la boira del mitjà termini s’hagi esvaït, la direcció de Junts ha de decidir si convoca un congrés per a renovar l’executiva i la ponència aquest estiu, tal com ho estableixen els estatuts. Ho determinaran en una jornada de treball el dilluns 28 i, el dissabte següent, el consell nacional ho ratificarà. Dins el partit hi ha raons a favor i en contra de convocar-lo. Els que no en són partidaris esgrimeixen, sobretot, la proximitat de les municipals i la necessitat que la formació hi arribi unida.

És una incògnita si l’entorn de Borràs mirarà de guanyar pes a l’executiva si es fa el congrés. Aspirarà a llocs clau com ara la secretaria general, ara en mans de Jordi Sànchez? Amb quins suports comptarà? No és cap secret que alguns moviments de Sànchez no han originat unanimitat interna. I més enllà d’això, hi ha l’evidència que la situació orgànica de Borràs a Junts és anòmala: no hi ha cap partit amb representació parlamentària, excepte Junts, que tingui el seu candidat al parlament sense un càrrec executiu significatiu a la direcció. D’una altra banda, Carles Puigdemont, el veritable cohesionador del partit, tampoc no ha aclarit si s’hi mantindrà de president. Tècnicament, podria: Puigdemont va salvar la compatibilitat del càrrec orgànic amb la presidència del Consell per la República davant l’Assemblea de Representants. Però continua viu el debat de fons sobre com això condiciona la percepció externa de transversalitat d’allò que vol ser una institució republicana plural.

Més elements. També s’espera, els mesos vinents, la resolució de les pre-judicials de Luxemburg que afectaran el futur polític de Puigdemont. No és novetat que la política catalana visqui a remolc de les resolucions judicials. Són un trenat indivisible. El detonador del cas Borràs el té el TSJC. ERC i la CUP encara no han aclarit com hi respondran: han optat per guanyar temps i esperar a saber, almenys, el pronunciament de la fiscalia. Però el compte enrere, ara sí, ha començat. I tots s’hi poden jugar molt.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €