22.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 22.01.2024 - 21:42
Torna al Parlament de Catalunya el debat sobre la vehicularitat del català a l’escola. El ple discutirà demà una proposició de llei de la CUP perquè el català sigui l’“única llengua vehicular i d’aprenentatge”. La proposta és de modificar l’article 14 de la llei d’educació de Catalunya, del 2009. S’hi oposen frontalment el PSC, ERC, Vox, ECP i el PP, que hi ha presentat esmenes de retorn. S’espera, per tant, que la discussió de demà sigui la primera i última sobre una llei que desafia la sentència del Tribunal Constitucional contra l’estatut, que va establir que el català i el castellà han de ser llengües d’ensenyament i reconegudes com a vehiculars.
Fonts de la CUP defensen que l’objectiu de la llei és que el català sigui l’única llengua vehicular, per a reforçar-ne la presència i garantir que tot l’alumnat el pot aprendre. Destaquen que de tots els estudis recents sobre l’ús social del català se’n pot concloure que és una llengua en retrocés i que, per a evitar-ho, cal una estratègia en tots els àmbits perquè el català sigui la llengua de l’escola i els alumnes en tinguin la competència escrita, oral i de comprensió lectora necessària. La CUP subratlla que, entre la població de 15 anys a 34, el català és només la llengua d’un 25%, en un moment en què l’ús a les escoles ha caigut al 40%, el sistema educatiu es troba perjudicat per la falta de recursos i els mals resultats de l’informe PISA, i els tribunals imposen més castellà a l’escola. “Desmembren definitivament una immersió lingüística que ja estava en decadència per la deixadesa dels successius governs catalans”, diuen fonts del grup parlamentari.
En el cas hipotètic que s’aprovés la iniciativa, molt probablement seria objecte de recurs al Tribunal Constitucional espanyol i requeriria una majoria política partidària de la confrontació per a defensar que s’apliqués una immersió total i homogènia als centres. Perquè la proposició de llei de la CUP, de fet, defensa que el català consti com a única llengua vehicular en els projectes lingüístics dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics. També estableix que els projectes lingüístics fixin el procés d’ensenyament i d’aprenentatge del castellà, a més de detallar els criteris generals per a adequar l’ensenyament de les llengües a la realitat sociolingüística del centre. A més, proposa de mantenir la vehicularitat del català en tots els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de famílies d’alumnes.
La CUP va presentar la proposta el març del 2022, quan el parlament havia d’entomar la resposta a la imposició del 25% de castellà. La va impulsar alhora que es forjava l’acord del PSC, ERC, Junts i els comuns. Pretenien que es tramités per lectura única, però la CUP es va trobar sola defensant-la i el debat parlamentari es va esllanguir i aturar. El PSC, ERC, Junts i els comuns van promoure l’anomenada llei del català (llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari), que es va aprovar definitivament el juny d’aquell any. La llei esquivava els percentatges per a les llengües i consagrava l’“ús curricular i educatiu” del castellà. Una expressió que, segons el PSC i la CUP, reconeixia el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament, cosa que negaven la resta de partits defensors de l’acord. Poc després, el parlament també va donar el sí al decret del govern que fixava els criteris per a la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius, amb el suport d’ERC, Junts i els comuns. Amb el decret, el govern pretenia acabar de respondre a la imposició del 25% de castellà als centres públics assumint la responsabilitat dels projectes lingüístics. Llavors el TSJC va portar la llei i el decret al Tribunal Constitucional espanyol perquè entenia que li impedia d’executar la sentència del 25% de castellà. També hi van presentar un recurs en contra el PP i Ciutadans. El Constitucional encara no s’hi ha pronunciat.
