El parlament valida el decret del català sense el PSC i la CUP

El govern assumeix la responsabilitat de revisar els projectes lingüístics dels centres davant del TSJC

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
29.06.2022 - 13:52
Actualització: 29.06.2022 - 15:09

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Parlament de Catalunya ha aprovat el decret llei que fixa els criteris per a la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius amb el suport d’ERC, JxCat i els comuns. Un decret amb què el govern pretenia respondre a la imposició del 25% de castellà als centres públics assumint la responsabilitat dels projectes lingüístics. Estava en vigor des que el govern el va aprovar el 30 de maig, però necessitava el vistiplau del parlament. No hi hagut sorpreses i, com s’esperava, el PSC i la CUP hi han votat en contra per raons oposades. Tot i que el decret complementa la llei del català aprovada el 8 de juny, els socialistes s’hi han desmarcat perquè creuen que no s’hi ajusta del tot i esquiva, per exemple, el reconeixement del castellà com a llengua d’ús curricular que sí que estava inclòs a la llei. Amb aquesta absència, entre d’altres punts, els socis de govern van intentar que la CUP avalés el decret. Pretenien estendre així l’anomenat consens sobre la llengua, que ha trencat els partits independentistes al parlament. Però no se n’han sortit. Segons la CUP, el govern ha permès que la sentència del TSJC entri als centres educatius amb la llei i el decret, adaptant el marc normatiu perquè així sigui.

El conseller d’Educació, Josep González-Cambray, ha defensat article per article el decret, sota la premissa general que fa responsable el departament de l’adequació dels projectes lingüístics a la nova normativa. “Ens fem responsables de la legalitat dels projectes lingüístics que validem”, ha dit, i ha remarcat que s’han d’ajustar també a la realitat sociolingüística de l’entorn, a banda de l’entorn general i dels objectius de normalització lingüística, d’acord amb el decret. De fet, demà s’acaba el termini que el departament va donar als centres perquè responguin el qüestionari adjunt a les instruccions amb què van respondre a la imposició del 25% de castellà del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dins del termini per a l’execució de la sentència, i que sí que demanava el reconeixement de l’“ús curricular i educatiu” del castellà, tal com ho fixa la llei. És d’acord amb aquestes respostes que el departament determinarà si els projectes s’ajusten o no al nou marc legal de cara al curs que ve. El decret preveu que els projectes lingüístics que no s’ajustin inicialment al nou marc normatiu siguin aprovats en un termini màxim de sis mesos.

L’objectiu final del decret, que ja va rebre l’aval del Consell de Garanties Estatutàries, és garantir que l’alumnat assoleixi “el domini oral i escrit del català i el castellà al final de l’ensenyament obligatori”. Reconeix el català com a llengua pròpia, normalment emprada i vehicular de l’aprenentatge i d’ús normal en l’acollida de l’alumnat i refusa l’aplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges, per a l’ús de les llengües a les aules. Cambray ha posat en valor que s’avaluarà també el coneixement oral de les llengües en les proves de sisè de primària i de quart d’ESO. El decret estableix que els projectes lingüístics s’hauran de revisar en funció del coneixement oral i escrit de l’ús de les llengües que l’alumnat acrediti en les diferents etapes educatives. Hi haurà d’haver avaluacions periòdiques, internes i externes, cada dos anys com a màxim. Cambray ha tornat a refusar la proposta de la CUP perquè hi hagi un mateix criteri lingüístic per a tots els centres que fixi el català com a única llengua vehicular. Segons el conseller, hi ha 72.000 aules a Catalunya i totes són diferents. “Es fa impossible fer un projecte lingüístic únic”, ha indicat.

Per a Junts, la llei i el decret són instruments per a “plantar cara” i batallar als tribunals. Haurien preferit que el decret es tramités com a proposició de llei per a reforçar-lo, però la majoria de grups hi ha votat en contra, incloent-hi ERC. Junts assumeix, tanmateix, que cap llei podrà blindar el català perquè això només serà possible, ha dit la diputada Anna Erra, quan Catalunya sigui independent. Jéssica González, dels comuns, ha remarcat la importància que la llengua sigui una eina de cohesió i que no s’identifiqui amb la burgesia. La diputada d’ERC Mònica Palacín ha admès que, amb el decret, els hauria agradat ampliar els suports que havien aconseguit amb la llei. “Però alguns tenien línies polítiques massa de partit”, ha criticat.

El PSC no va participar en les negociacions del decret. De fet, aquest va ser l’instrument jurídic amb què ERC i JxCat van intentar recosir al govern l’entesa que es va trencar amb el primer intent fallit de reformar la llei de política lingüística al parlament. Sense la negociació del decret, difícilment s’hauria aprovat la nova llei del català amb l’aval de Junts. Però ERC no en tenia prou, i reclamava una llei per a respondre al TSJC. Finalment, va ser amb la nova llei del català que van aconseguir mantenir el que han anomenat el consens del 80%. Per tot plegat, el PSC s’ha desmarcat del decret, denunciant que no els han tingut en compte a l’hora de redactar-lo, malgrat que havia d’encaixar amb la llei del català que ells també van consensuar amb ERC, JxCat i els comuns. Creuen que és producte dels equilibris interns d’ERC i Junts al govern. “El que fa és trencar l’acord a què es va arribar”, ha criticat la diputada Esther Niubó.

Un dels punts que molesta especialment els socialistes és que no reconeix l’ús curricular del castellà, a diferència de la llei. Tampoc els agrada que faci explícit la inaplicabilitat de percentatges i criteris numèrics per a l’ús de les llengües, cosa que suposa, a parer del PSC, alimentar el conflicte amb el TSJC per la imposició del 25% de castellà. Segons Niubó, el fet que el govern pretengui responsabilitzar-se legalment dels projectes lingüístics no eximeix la responsabilitat de les direccions i critiquen que no tingui en compte, a més, l’ús de terceres i quartes llengües i se centri en les oficials.

La CUP es manté igual d’allunyada del govern amb la llengua. La diputada Nogay Ndiaye ha afirmat que ha estat un decret elaborat als despatxos que torna a adaptar-se a la sentència del TSJC, com ja ho va fer la llei. Els anticapitalistes consideren, a més, que els centres estaran igualment sotmesos a processos de judicialització i que la majoria dels centres tindran projectes educatius no conformes amb el criteri dels tribunals. “Ens podem trobar una allau de denúncies”, ha alertat Ndiaye, convençuda que ni les direccions quedaran protegides amb l’assumpció de responsabilitats del departament ni les famílies rebran el suport necessari quan hi intervinguin els tribunals.

Vox, C’s i el PP també han votat en contra del decret. Coincideixen que el govern pretén esquivar la imposició del 25% desobeint la sentència.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes