Els militants de la CUP han decidit de reduir el nombre d’alliberats –persones que treballen pel partit– per limitar la seva estructura i tenir menys despeses. Ho han decidit en l’assemblea nacional d’avui a Celrà, que té l’encàrrec de redreçar el rumb del partit després de les últimes caigudes electorals. De fet, han estat els mals resultats a les eleccions, que han fet perdre 473.000 euros anuals al partit i que han portat la militància a prendre mesures com aquesta.

L’àrea d’organització i gestió econòmica i laboral proposava dues vies: o bé rebaixar la despesa reduint treballadors del partit o bé augmentar els ingressos amb les aportacions dels militants i dels càrrecs electes, tot i que aquesta opció també incloïa reduir la plantilla.

Què s’hi juga la CUP a l’Assemblea Nacional?

La CUP crida a sumar ‘més persones i col·lectius’ al bloc de la ‘ruptura’ per canviar la correlació de forces ‘al camp de l’independentisme’. Durant l’Assemblea Nacional, la membre del Secretariat Nacional Eulàlia Reguant ha admès que la formació ha fet ‘autocrítica’ i que ara vol muscular-se per ‘construir l’horitzó necessari per un nou embat democratitzador’ davant aquells qui aposten ‘per la renúncia’. A l’assemblea de la CUP hi participen 390 militants i simpatitzants, que debatran aquesta tarda la ponència política que proposa fer un gir estratègic i passar d’una oposició frontal a una de més propositiva. I fins i tot, anar més enllà. El diputat Carles Riera ha assegurat que no els fa por governar, però que tampoc tenen pressa.

Dins la ponència organitzativa, un altre dels temes de debat fa referència al temps que els electes supramunicipals poden estar al càrrec (en el cas de la CUP, ara per ara, els diputats). L’esmena que ho recull, i que s’ha aprovat a mà alçada, estén aquest termini a un màxim de dues legislatures entenent que, per a la formació, un mandat pot anar dels dos als quatre anys–.

Al costat de la ponència organitzativa –que l’assemblea haurà de ratificar avui- també hi ha la política. Aquesta és la que proposa fer un gir estratègic davant el nou panorama polític. S’hi van presentar fins a 101 esmenes, que han acabat reduint-se a 41 –i entre les quals, n’hi ha una a la totalitat. El debat al voltant d’aquesta ponència serà el focus de l’assemblea per a aquesta tarda, que s’ha dividit en diferents grups de treball amb l’objectiu de transaccionar les esmenes.

Per saber si la ponència política –estratègica, com la defineix la CUP- tira endavant o no, però, encara caldrà esperar uns quants dies. La votació del document serà telemàtica, i es farà entre els dies 26 i 28 de juliol.

La membre del Secretariat Nacional dels anticapitalistes, Mireia Vehí, diu però que ‘són optimistes’. Sobretot, perquè el text es digerirà molt. ‘Hem generat un procés potent en què hi ha participat moltíssima militància i el document s’ha tractat a les assemblees territorials’, ha subratllat.

Entre els eixos clau d’aquesta ponència s’hi troba la voluntat de la CUP d’abandonar l’oposició frontal i passar a una de més propositiva. I en cas de noves eleccions, fins i tot, no descartar entrar a Govern.

Muscular-se i ‘bastir una alternativa’

Allò que recull la ponència política i l’aposta de la CUP per muscular-se s’ha fet palès, sobretot, durant l’acte polític que s’ha celebrat a mitja assemblea. El diputat Carles Riera ha assegurat, que després de l’1-O, ‘l’Estat ha resistit’ aplicant ‘la violència i la repressió’. I que es fa més necessari que mai ‘combatre la resignació que ens volen imposar aquells que fan creure a tothom que ara és el moment de refer ponts, establir un fals diàleg i tornar als consensos dels temps pretèrits de l’oasi català’.

Davant d’això, Riera ha dit que la CUP es reivindica per ‘bastir una alternativa a aquells que no estan disposats a trencar sostres de vidre’. I subratllant que la formació mai renunciarà als seus ‘objectius estratègics’ (independència, socialisme, feminisme i ecologisme) Riera ha assegurat que és el moment de plantejar a la societat catalana ‘una proposta ambiciosa que no estigui feta en base a renúncies i discursos retòrics i simbòlics que no transformen la realitat’.

‘Ens toca dir a la societat que la CUP està disposada al que calgui, però que mai serem crossa de ningú per formar governs autonomistes que només es manifesten independentistes en el camp discursiu o simbòlic’, ha etzibat. I en aquest punt, el diputat cupaire ha recordat que a ells no els fa ‘por’ governar, posant com a exemple els ajuntaments.

‘Però no tenim pressa ni condicionants que ens facin fer seguidisme d’altres opcions que, en nom de la política, justifiquen renúncies i pactes impossibles’, ha subratllat. I hi ha afegit: ‘I quan es donin les condicions, aplicarem sens dubte el programa de la unitat popular per assolir la plena independència i l’emancipació social’.

‘Necessitem ser més’

Durant l’acte que ha marcat l’equador de l’assemblea, la membre del Secretariat Nacional Eulàlia Reguant no ha amagat que, després de les últimes convocatòries electorals, a la CUP li ha tocat fer ‘autocrítica’. Però també ha dit que, d’això –en referència a la ponència política- n’ha sortit una aposta per “reforçar la ruptura” i combatre el relat dels partits que els volen ‘fora de joc’.

‘Ni l’Estat ni l’autonomisme ens ho posaran gens fàcil’, ha subratllat Reguant. I aquí, ha fet una crida per eixamplar suports i recolzaments al projecte polític de la CUP. ‘Necessitem ser més i hem de sumar més persones i més col·lectius al bloc de la ruptura per canviar la correlació de forces al camp de l’independentisme’, ha subratllat. I de nou, ha insistit perquè calés el missatge: ‘Som moltes, però volem ser més i ho necessitem’.

Per a Reguant, a més, l’Assemblea Nacional marca una fita dins la formació. ‘Movem fitxa política per treballar i tornar-hi; per dir que estem convençudes que juntes ho tornarem a fer’, ha subratllat. ‘Avui comença el present i el futur, perquè renovem el nostre compromís polític amb l’independentisme rupturista i d’esquerres; no ens resignem ni ens rendim’, ha conclòs.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb