06.05.2019 - 08:57
|
Actualització: 06.05.2019 - 19:01
La CUP aposta per l’estratègia ‘més àmplia possible’ fonamentada en la ‘desobediència civil i institucional per fer possible l’exercici del dret d’autodeterminació’. Així consta en un document de 10 punts aprovat el 27 d’abril en un Consell Polític i del que ara ha informat en un comunicat. Al text, la CUP explora la possibilitat de construir una ‘alternativa política’ de cara a les pròximes eleccions al parlament. A més, el document no descarta un referèndum en cas d’intervenció de la comunitat internacional, però assenyala que, en el context actual, les ‘debilitats’ allunyen la possible intervenció’, que veuen ‘necessària per a una resolució definitiva del conflicte en clau d’autodeterminació’. L’Assemblea Nacional dels cupaires aprovarà definitivament els 10 punts polítics i organitzatius al juliol.
El comunicat assegura que la CUP aposta per una ‘estratègia concertada de la forma més àmplia possible’ davant del ‘bloqueig i ‘repressió’ de l’estat espanyol que es fonamenta en la ‘desobediència civil i institucional’ i un programa de mesures en matèria de drets civils, socials i polítics. La CUP assegura que ‘només en el context de desplegament d’una estratègia civil institucional i en el context també d’una intervenció de la comunitat internacional’, la CUP no descarta l’organització d’un nou referèndum d’autodeterminació.
En el context actual, però, la CUP considera que els escenaris de resolució del conflicte democràtic amb l’estat espanyol són ‘lluny de ser possibles’ i n’assenyala dues causes: en primer lloc pel ‘tancament en banda per part de l’estat espanyol i els seus aparells contra l’exercici del dret a l’autodeterminació’ però també degut a ‘debilitats pròpies del moviment per l’autodeterminació’. ‘Aquestes debilitats allunyen la possible intervenció de la comunitat internacional, necessària per a una resolució definitiva d’aquest conflicte en clau d’autodeterminació’, afegeix la formació.
De cara a les eleccions municipals del 26-M, la CUP diu que posa les seves més de 200 candidatures municipals ‘al servei d’una estratègia que posi els ajuntaments com un dels elements fonamentals per a la construcció de sobiranies al servei de les classes populars i treballadores i al servei també de l’exercici de l’autodeterminació’.
