La ‘coetà’ és anticonstitucional (o l’Espanya que expulsa sempre)

  • «De fet, la constitució espanyola és una ideologia totalitària que no permet la discrepància i transforma els dissidents i els inconformistes en marginals»

Vicent Partal
18.08.2019 - 21:50
Actualització: 19.08.2019 - 08:22
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El 15 d’agost a la nit a Bétera tirem coets. Molts. La coetà és una festa que marca la nostra existència com a poble, amb una ocupació inusual, perquè és total i absoluta, de l’espai públic. Som molts els qui en tirem, milers, i els qui no en tiren comparteixen la festa de les cases estant. Per als més reticents, la cosa és una certa molèstia durant unes quantes hores, però que generalment s’aguanta en nom de l’expressió de col·lectivitat que la festa representa. Fins ara, que ha aparegut –i no rigueu, si us plau– la constitució espanyola.

En una carta a una pàgina web local una veïna del poble que es presenta com a ‘filòsofa pràctica i educadora social’ ha afirmat –lògicament en un castellà ben ranci– que esperava que l’ajuntament es posaria ‘del costat de la constitució espanyola’ i enguany prohibiria la coetà. I com que això no ha passat, qualifica l’ajuntament de ‘institució violenta que força la gran majoria a convertir-se en participants passius’. Evidentment el poble, que tira coets en massa per tradició el 15 d’agost a la nit, al seu text passa a ser ‘una minoria’ que ‘gaudeix fent malbé el mobiliari urbà’. I, per acabar, aquesta senyora completa el manual de fer articles constitucionalistes fent-hi passar el ‘Basta Ya!’ anti-ETA i qualificant la coetà de ‘clandestina’. Qualificació més que xocant, al·lucinògena, tenint present que, tret de pocs carrers reservats per seguretat, es fa al poble sencer.

La cosa seria simplement graciosa si no fos perquè resulta molt representativa de quelcom que ja fa temps que passa: converteixen la vetusta i fossilitzada constitució espanyola en un projectil contra qualsevol cosa que la dreta espanyolista considere fora del seu consens, contra tot allò que escapa al franquisme sociològic, aquell concepte tan precís popularitzat per Armando de Miguel abans de transformar-se ell mateix en allò que denunciava de jove.

Com bé explica Juan Carlos Velasco a Patriotismo constitucional y republicanismo, el nacionalisme espanyol no ha tingut mai un discurs articulat que es puga considerar democràtic i per això, per salvar aquest buit, el PP es va servir de la manipulació grollera del concepte del ‘patriotisme constitucional’ alemany d’Habermas amb la voluntat de ‘amagar les vergonyes del nacionalisme espanyol més castís i ranci’ rere un concepte modern i en aparença integrador.

Però, com que tot era mer teatre instrumental i el contingut de la proposta original no interessava, aquell patriotisme constitucional bord ha esdevingut ben de pressa un terrible fonamentalisme constitucionalista, que connecta millor amb el sentiment autoritari que impregna la dreta franquista i sovint el PSOE mateix. Un fonamentalisme que és usat pels hereus del franquisme per alienar i marcar negativament tota mena d’oposició. Si cal, inventant-se coses que no són escrites al text. I fixeu-vos que aquesta veïna arriba a afirmar que la constitució espanyola actual empara un suposat dret seu de tenir la finestra oberta el 15 d’agost a la nit sense que li entren coets i d’aparcar el cotxe a la porta de casa –curiosament només aquella nit, passant per alt que una nit qualsevol no hi ha qui puga aparcar el cotxe a la porta de casa en una població tan difícil per al trànsit com és Bétera.

L’exemple local serveix, doncs, per a il·lustrar de manera gairebé caricaturesca una cosa que no solament els independentistes i l’esquerra conseqüent denuncien amb una gran contundència, sinó també de manera molt acurada eminents professors catalans, bascs, gallecs i espanyols mentre els mitjans i la classe política oficial fan el desentès. Quan el professor Xavier Bastida argumenta que, de fet, la constitució espanyola és una ideologia totalitària que no permet la discrepància i transforma els dissidents i els inconformistes en marginals, es refereix a la mateixa cosa que, al final, de manera pintoresca, expressa aquesta senyora que vol prohibir la coetà. Nicolás Rufo, al seu magnífic text How does Sociological Francoism shape Spanish Democracy?, explica a la perfecció que la dreta espanyola té un ‘sentiment patrimonial del poder que rebutja el parlamentarisme’ i afirma que per això s’agafen a la constitució ‘com si fos el santuari de la nació espanyola, per poder construir la tesi que, atès que són ells els defensors de la nació espanyola indissoluble, ells són els únics amb dret de manar-hi’. I la professora Lucía Payero encara va més lluny, revelant el pervers mecanisme de presa del poder per part de la desacomplexada dreta espanyola: ‘Afirmant que és la constitució la que ha establert la democràcia , aleshores només cal aplicar una lògica maniquea, segons la qual qualsevol que la qüestiona [la constitució] és automàticament un enemic de la democràcia, de l’estat o de la nació.’ Com sempre –i anirem a parar ací una vegada i una altra–, l’alineament del PSOE al costat de la dreta franquista solidifica el bloc autoritari que destrueix la poca democràcia que teníem. Per la qual cosa la seua responsabilitat és immensa.

Tanmateix, cal recordar, gràcies a Sheldon Wolin, que aquesta bunquerització constitucional és una victòria nostra, perquè força el règim a abandonar la cara més amable del totalitarisme invers i el fa virar vers un totalitarisme clàssic molt més fàcil d’identificar i combatre, infinitament més difícil d’aguantar per a la població. I la sort, per dir-ho d’alguna manera, és que aquest tancament constitucional n’expulsa tants que portarà inevitablement al col·lapse del règim, potser de l’estat. Com a exemple valga l’agressió soferta l’altre dia a Màlaga per un grup de joves valencians que havien penjat la bandera de la ciutat de València –ara oficial de la comunitat autònoma– en un balcó. A cops de totxana van ser rebuts per grups de malaguesos que els consideraven independentistes catalans. Sembla que els xicons eren blavers, però les quatre barres, per més afegits que hi vulgueu posar, escapen al fonamentalisme espanyolista perquè al cap i a la fi són quatre barres. Ho va denunciar encertadament el president de les Corts Valencianes Enric Morera, en emfasitzar la gravetat de l’atac. El nacionalisme espanyol que s’agafa a la constitució com si fos patrimoni seu és més agressiu encara que no el franquisme, simplement perquè ara es troba amenaçat per una perifèria exhausta de l’espoliació organitzada i a la qual ja no pot enganyar gaire més.

A partir d’ací, que hi haja qui, al Principat, considere de manera pública que hi ha cap eixida possible que no siga la independència només es pot explicar per les condicions personals o perquè crega que no es pot derrotar Espanya i que, en conseqüència, cal acomodar-se a les engrunes per continuar mantenint el seu projecte organitzatiu. I contra això crec que, més que dedicar-se a repartir carnets de dignitat o de catalanitat –una tasca que fan alguns indignats però que jo considere insultant i perfectament inútil–, cal proveir la gent de les eines necessàries perquè puga analitzar la realitat de manera crítica i, consegüentment, fer-se conscient tant de la gravetat de la situació com de la necessitat imperiosa de rematar l’impuls de l’octubre del 2017, al preu que siga. Això, si més no, procurem fer sempre a VilaWeb, d’acord amb la nostra responsabilitat periodística i la nostra independència editorial.

 

VilaWeb necessita el vostre suport: feu-vos-en subscriptors

En què creu VilaWeb: la nostra declaració de principis

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Matilde Font
Matilde Font
18.08.2019  ·  22:14

Partint d’una cosa que pot semblar banal i ridícula com l’emprenyamenta d’una persona perquè tradicionalment tiren coets la majoria de gent d’un poble, Partal és capaç de fer una editorial analitzant el pensament totalitari espanyol. Felicitats.

Josep Usó
Josep Usó
18.08.2019  ·  22:25

Estan tan fossilitzats que encara parlen, i sense cap complex, de la “pureza de sangre”, per a referir-se als seus més tronats llinatges. I cal recordar que, com ja fa molt de temps que va dir en Vicent Partal, una vegada llençat el tren pel pendent, ja no es pot aturar. Ara mateix ja no saben què fer, per amagar la seua fallida. I van trobant cada vegada més enemics entre aquells que paguem sense rebre res a canvi. I els que trobaran, d’ara endavant.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
18.08.2019  ·  22:50

Avui un polític català ha dit públicament que la unilateralitat la fa qui pot. Que l’estat actua de forma unilateral perquè pot i que nosaltres no tenim força per imposar la nostra voluntad de forma unilateral.

Potser tingui raó. Però no es pot tolerar que la força s’imposi per damunt de la democràcia. Si ara no tenim prou força der deslliurar-nos del feixisme, el que hem de fer és lluitar de forma unilateral per aconseguir la froça suficient i desliurar-nos-en ja. El que seria un geru error seria acotar el cap i jugar amb les regles del feixisme renunciant a la unilaterialitat. Perquè si hem de jugar al seu joc amb les seves regles i sense sortir del camí que ells ens marquen, ja hem begut oli. Podem estar ben segurs que no només mai aconseguirem tenir prou força, sinó que ja se’n cuidarien de que cada vegada en tinguessim menys.

Daniel Mir
Daniel Mir
18.08.2019  ·  23:35

Gràcies, Sr Partal, per dedicar-nos, en un dia de les seves vacances, d’un caramel com és aquesta editorial. Gràcies. Moltes gràcies.
Que una senyora sola es vulgui atorgar el dret d’oposar-se, amb la seva opinió, a la tradició ancestral de tot un poble, en nom de la sacrosanta Constitución Española, és de traca i mocador. Em recorda un video que ha passat aquestos dies per WhatsApp en que cinc espanyolistes reivindicaven a Montserrat que “Montserrat es español”, amb una bandera d’Espanya, tan gran que no sabien com manejar-la entre els cinc. On son Berlanga, Buñuel i Sazatornil per a fer-ne pel·licules.

Encarnació Parets
Encarnació Parets
18.08.2019  ·  23:46

Al meu poble fem “cordà” al maig per recordar-li a la mare dels desemparats que encara som ací, i vius. Si la constinyola progressa al ritme actual, ho tenim a la vora. Encara ens enyoraran!

Antoni López
Antoni López
19.08.2019  ·  00:23

A part de la mestressa- guerrera que te por de ficar-se al llit amb un coet, el que m’ha indignat la atenció es que quedin neardentals que diguin o creguin que la Constrictució estableix la Democràcia. La quisca massa antiga no marxa ni amb lleixiu (Avia dixit). Be, aprofitant que m’ampara la Constrictució, dormiré amb la finestra oberta. Salut per a tots i bona nit.

ANTONI NAVALES
ANTONI NAVALES
19.08.2019  ·  01:03

Senyora “filòsofa pràctica i educadora social” resident a Bétera.
En primer lloc, escric en català, perquè, suposo que, encara que vostè ho faci en castellà, deu entendre perfectament els dos idiomes que es parlen a la seva terra (jo soc dels que pensa que valencià i català son el mateix idioma, o si mes no tant els catalans com els valencians entenem l’altra parla). Li diré que a Catalunya es tiren coets per la revetlla de Sant Joan, a casa nostra no ens agraden i ja fa anys que ens agafem uns dies de vacances i anem a un indret que no es celebri Sant Joan, tirant coets.
Mai se’ns ha ocorregut que la gran majoria de gent que si que li agrada aquesta celebració amb foc i soroll deixi de fer-ho perquè a nosaltres no ens agrada i no sé a quin article de la “Constitució Española” diu el que vostè reclama, i per si algú vol dir el que ara està de moda de que ens fan fora de casa o com diu els que manen a Ciudadanos “a ver si nos van a decir donde podemos ir y donde no”. A nosaltres no ens treu de casa ningú, simplement marxem de vacances, li ho recomano, no sap la de llocs que no fan soroll a la nit, tampoc li recomano anar a Valencia per Falles.

Dolors Rovira
Dolors Rovira
19.08.2019  ·  02:49

Collons, quin article més bo!! Em fa renegar i tot. Merci, Vicent

VilaWeb CatalunyaNord
VilaWeb CatalunyaNord
19.08.2019  ·  05:36

Gràcies, Gràcies, Gràcies! m’has deixat bocabadada!

Rosa Guallar
Rosa Guallar
19.08.2019  ·  06:51

El nostre terrible drama queda recullit en l’últim paràgraf:
“que hi haja qui, al Principat, considere de manera pública que hi ha cap eixida possible que no siga la independència només es pot explicar per les condicions personals o perquè crega que no es pot derrotar Espanya i que, en conseqüència, cal acomodar-se a les engrunes per continuar mantenint el seu projecte organitzatiu”.
Ho escric sense ràbia, amb tristesa: això és ERC avui. Volen “ser forts a Madrid”, diu Aragonès, metre ens debiliten més i més aquí. Volen renunciar a la unilateralitat, diuen, perquè volen pactar amb l’estat espanyol.
Per què volen enganyar-nos? Saben que no s’hi pot pactar. Ho saben! Saben que tan sols podem sotmetre’ns-hi… És tan trist observar aquesta deriva!

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
19.08.2019  ·  08:04

Bon article Director, el polític a que és refereix el comentari del Sr. Gomà és el nostre vicepresident del govern, vaig sentir una profunda vergonya en llegir la seva entrevista, tenir por és molt humà però aleshores el que has de fer és dimitir i deixar pas a gent més decidida i amb més valor. Salut.

Albert Miret
Albert Miret
19.08.2019  ·  08:23

Deixant de banda el trist paper dels qui lluiten per oblidar tota la feina feta, i més directament si aquests resulta que es fan dir autoritats, vull dir que em sembla doblement una botiflerada, perquè no és només ben cert que vam lluitar junts i que havíem pactat d’arribar al final, sinó que de cop i volta (ho suposo pel seu bé, perquè si ve de lluny seria pitjor), ens abandonen en el que tots estàvem compromesos i passen desvergonyidament a implorar un diàleg fictici en el qual ja no hi creuen ni els nens de parvulari. Són els companys de la senyora de Bétera que no accepten el que el poble exigeix exercint els seus drets, i s’escuden en la impotència obligada per una “constitución” falsa per haver-se fet sota la força de les armes dels mateixos que van donar el cop d’estat del 36 i per la pròpia manca absoluta de representativitat del poble obligat a fer-ne adoració com a un jònec d’or sota la força de les mateixes armes. Espero que les bases es rebel·lin i expulsin a aquests covards que s’auto nomenen “autoritats” d’un poble que se sent traït doblement, per l’enemic de fora que es feia dir demòcrata, i pel projecte d’un partit que havíem pactat que seria el projecte d’una Nació.
Gràcies Vicent per aquest editorial tant magnífic.

Ramon Tubau
Ramon Tubau
19.08.2019  ·  08:48

Segur que a les espanyes fan festes i mogudes tant o molt més sorolloses i molestes que la coetà, però clar, si és una “fiesta patria… ” és constitucional.

Però al final, i no només aquí, de tots els magnífics arguments defensius hi ha una cosa que gairebé no es diu mai, o es diu poc: el tema de l’ASSIMILACIÓ, la llengua. És el cercle que encara no han pogut tancar; “todos muy/mucho españoles” . Aquesta és la veritable raó del seu odi a tot allò no castellà.

Josepmiquel Servià
Josepmiquel Servià
19.08.2019  ·  09:41

De l’anècdota a la categoria! Un magnífic article. Gràcies, Vincent!

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
19.08.2019  ·  09:56

Sr. Gomà, Sr. Castillo, poden posar el nom d’aquell a qui es refereixen però no esmenten, la ERC de Junqueras.

Llevat d’una subscriptora que ha dit les coses amb el seu nom, darrerament estic percebent una mena d’autocensura en els comentaris, fent referència als que fan la malifeta però sense esmentar-los.
El mateix fa el Sr. Miret, s’indigna amb les paraules del vicepresident de la Generalitat, però no li posa nom. Doncs és el Sr. Pere Aragonès de la ERC de Junqueras.

Avui mateix hi ha també un article de Junqueras on parla de l’únic camí per a ser independents, el diàleg. Menteix descaradament, enganya als incauts. El regne d’espanya, amb el borbó del “a por ellos” al front, no seurà mai a dialogar, ho diu la seva sacrosanta constitució que posen per sobre de la democràcia, i no ho farà si no es veu forçada per una posició de força de l’altra part.
Per tant, qui parli de no unilateralitat, la ERC de Junqueras, ens pren per babaus i no es mereixen ni la nostra confiança ni el nostre vot.

Quasi la totalitat de les independències hagudes al món, ho han estat per actes de força unilateral, si no el colonitzador no deixaria mai la mamella de la qual xucla tot.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
19.08.2019  ·  10:09

Es fa llarg haver d’esperar que la llibertat ens vingui a través dels seus errors. Independents ho serem amb la nostra unitat. I quan ja no ens cagui ser independentistes ja parlarem entre nosaltres .

Josep Sivillà
Josep Sivillà
19.08.2019  ·  10:22

Un bon treball on tornes a defensar que anem per bon camí, doncs estem al costat de la modernitat, l’evolució, el respecte per tots, per la llibertat, mentre que ells estant embogint demostrant constantment el seu esperit autoritari, intransigent, franquista, que per ell mateix els arracona cada cop més.
Però si que penso que davant d’aquest panorama, la nostra capacitat de denuncia, és redueix a aspectes puntuals. Com els teus articles, els de vilaweb, a denuncies sobre ‘espoli, sobre l’aeroport. Però fasta una campanya ben organitzada i molt ben ordenada, que posi negre sobre blanc sobre que significa pels catalans estar dins Espanya.
Ens falta arribar a tots els catalans (Tots els que viuen aquí)

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
19.08.2019  ·  10:23

El autoritarismo españolista de la “constitución española” y de todo el “estado español”, su gobierno, su magistratura, sus medios de comunicación fundados en la mentira y la manipulación mental de las personas, todo esto es expresión de la estrechez mental, de la prepotencia y de la violencia de los españoles en todo ambiente social a empezar de dentro de las familias … Las familia en España es el centro de la bestialidad autoritaria … La imposición de la mentira cual medio de destrozo de toda autonomía de conciencia es medio principal de sometimiento en el interior de la familia española … Los valores de la brutalidad en el interior de la familia española son los valores del “estado” español.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
19.08.2019  ·  11:12

Sabem que amb la constitució espanyola vigent és molt impossible cap dialeg.
És molt impossible cap independència.
És un text dictat per l’exèrcit i que es va votar sense garanties democràtiques.

Vull recordar que votar NO a la constitució era encara pitjor que votar SI perquè era acceptar el franquisme d’Arias Navarro del moment.

Els partits, ERC i JUNTS també saben que la constitució és un mur infranquejable però volen parlar d’aquesta qüestió bàsica.
Per això penso que no avancem ni podrem avançar.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
19.08.2019  ·  11:18

De la mateixa manera que el 1-O vam restar quiets, mesells, ajupint el cap i reben els cops, entregant el cos a les porres, després i ara els feixistes, a cara descoberta, ens arrenquen les banderes dels nostres balcons i ens pinten las nostres façanes amb banderes espanyoles i frases vexants, amb tota impunitat. Heus vist les manifestacions dels armilles grogues?, i les manifestacions a Hong Kong?, o les manifestacions a Murcia pel soterrament de la via de l’AVE durant el mateix octubre de 2017?. No vaig veure en aquestes manifestacions que ningú ajupís el cap, que algú entregués el seu cos. Vaig veure-hi els manifestants amb casc i pals i la policia mirant-s’ho a distància. Hi van haver càrregues però també dignitat. Quina mena de gent som els catalans que en declarar-nos oberts i acollidors?, permetem que els turistes vinguin a emborratxar-se a Barcelona i a pixar-se pels carrers, i quan ens adonem i volem arreglar-ho ja és molt difícil perquè el problema és massa gran. També ens declarem pacifistes i no violents, som mantega per la policia i carn de canó pels feixistes que campen pels nostres carrers com els pistolers a les pel·lícules i el sheriff sempre de la seva part. Pacifisme i no violència vol dir això?. Reflexionem-hi.

Pep Agulló
Pep Agulló
19.08.2019  ·  11:55

ESPERPÈNTIC. VAN A CONTRA-DIRECCIÓ COMPLETAMENT LEGITIMATS…

És tan revelador….Afirmar que és la constitució la que ha establert la democràcia, és la coartada democràtica més barroera per justificar el feixisme desacomplexat en una societat que es diu democràtica.” Los principios funamentales del movimiento” s’havien de materialitzar en la transició, en un artefacte jurídic a què apel·lar per exercir autoritarisme, supremacisme: la Constitució espanyola els va d’allò més bé.

Per cert, el discutible patriotisme constitucionalista d’Habermas, entre altres coses, diu que la justificació de la desobediència civil es basa en la comprensió dinàmica de la Constitució com un projecte inacabat.

Aneu-li a explicar això a aquesta indivídua, si ja una “coetà” és considerada de facto “desobediència civil”…Que no presenti denúncia i us apliquin la llei antiterrorista al poble.

Esther Miquel
Esther Miquel
19.08.2019  ·  12:22

D’acord amb el Josep Sivilla en que “Falta una campanya ben organitzada i molt ben ordenada, que posi negre sobre blanc sobre que significa pels catalans estar dins Espanya.
Ens falta arribar a tots els catalans (Tots els que viuen aquí)”

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
19.08.2019  ·  13:02

Quan es tracta dels presumptes errors de JxCat, PdeCat o el Govern, es fan noms i cognoms.
Quan es parla de “qui, al Principat, considere de manera pública que hi ha cap eixida possible que no siga la independència”, no es diu qui son (per exemple, Aragonès o Junqueras) ni es diu que son de ERC.

Sabeu quan el poble actuará amb l’empenta del 1-O? quan tots (periodistes inclosos) hauran perdut la por de “ofendre” el gran (sic!) partit d’esquerres. Comprenc que, per molts, sigui traumàtic i dolorós haver de constatar la deriva autonomista d’ERC però el dol s’ha de superar. I ràpid. Que hem de sortir al carrer tots plorats. Aquesta Diada es mereix que sortim tots al carrer com mai, per desdir a tots els autonomistes.
No vull que diguin que l’independentisme s’ha desinflat i que la represió era necessaria.

UNITAT per la UNILATERALITAT. Aquest hauria de ser el missatge.

Josep Francesc Pèrez
Josep Francesc Pèrez
19.08.2019  ·  13:25

Caramb, Partal. Chapeau!!!

Vicent Juli Iborra
Vicent Juli Iborra
19.08.2019  ·  14:21

Els arguments que fa servir la “senyora del castellà ranci” són els mateixos que vaig fer servir jo quan a més de dues setmanes abans de festes van tancar el carrer on jo tenia el cotxe correctament aparcat i se’l va emportar la grua. Els vaig dir que no tenien dret a moure un cotxe que estava correctament estacionat quan un dia abans no hi havia indicat que tancarien el carrer. Els vaig acusar que em van fer arribar tard a la feina i, a més a més, em va tocar buscar on havien deixat tirat el cotxe a més d’un quilòmetre d’on el tenia aparcat. I tot plegat per a tancar un carrer i executar una tortura animal que inclou linxament taurí amb instruments d’arrossegament i crema de banyes de res i per al gaudi del que jo considere una minoria amb molt de poder al municipi, una minoria que s’hi sent majoritària amb l’ajut de gent vinguda de fora de la població i amb el suport incondicional d’unes autoritats que mai qüestionaran una festa basada en la tortura animal i la barbàrie. La policia local, mirant-me amb cara de mirar un boig, em va contestar que no tenia arguments. A la senyora del castellà ranci li ha contestat igual la policia local de Bétera? Per cert, no convideu mai aquesta senyora a la Nit de l’Albà!

Roser Caminals
Roser Caminals
19.08.2019  ·  15:27

L’incident de l’espanyola ofesa encapsula el caràcter autoritari de l’estat espanyol. És un problema congènit, no sols políitic sinó cultural, que són els més difícils d’arreglar. I no l’arreglarà mai el diàleg, com pretén en Junqueras, tret que no sigui forçat des de fora. Quan el diàleg és una via morta, només queda el divorci.

Ricard Aguerri
Ricard Aguerri
19.08.2019  ·  16:58

Espanya mai ens fallarà, i això els independentistes els ho hem d’agrair.

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
19.08.2019  ·  17:17

La sacrosanta constitució que tenim la fan servir pel que els hi convé.

La festa taurina esta consagrada per la constitució, malgrat el 80% dels espanyols la vulguin eliminar.

Sempre és axis amb tot, son els propietaris en exclusiva de la constitució la seva interpretació partidista,

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
19.08.2019  ·  18:25

Fraga i el búnker peper original, del qual provenen els tres caps de la hidreta actual, van votar no a la reforma de les lleis franquistes del 78 que van amanir, sota vigilància i inspiració militar, els llests del règim i les sedicents esquerres deleroses de tocar poder. És quan han vist que l’instrument el poden usar com arma llancívola que se l’han fet seu i exclusiu. La democràcia, la poca que hi ha, la van forçar uns altres amb sang, suor i llàgrimes malgrat els tòpics que hi han fet córrer, de molt abans del dia d’innocents que no va eixir al BOE.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
19.08.2019  ·  22:22

Molt bon article, portant un fet anecdòtic fins a la norma general del pensament espanyol. Però m’ha donat l’impresió que feia massa énfasi en assenyalar a la dreta espanyola continuadora del feixisme, amb una inevitable referència (per dignitat periodística suposo) a la certa complicitat, de vegades, del psoe, i presentant al poble espanyol pràcticament com una víctima del sistema polític…
Pot ser vaig errat, espero que sí, pot ser estic massa afectat per el discurs del diàleg impossible i l’ampliació de la base i barrar el pas a la dreta espanyola (que amb l’esquerra ens anirà millor) d’erc, però m’ha sonat bastant igual… I no voldria pensar això del director… de fet, no vull pensar, que estem de vacances…

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
20.08.2019  ·  00:15

“com de la necessitat imperiosa de rematar l’impuls de l’octubre del 2017, al preu que siga.” ” Al preu que siga” em sembla una expressió que no sé si ajuda a veure-hi més clar. No em sembla una frase que diria Sun Tzu. La clau, per mi, no està en “rematar” l’impuls de l’octubre del 2017 sinó en mantenir-lo i fer-lo créixer i, com diuen al meu poble “no posar l’arada davant dels bous”. Si fóssim bous estiraríem l’arada i llauraríem pacientment aquest camp, cada cop més vast, que tenim a disposició. El llauraríem, el sembraríem, arrencaríem les males herbes, l’adobaríem i esperaríem la collita…amb la mateixa paciència, confiança i calma dels bous … A estones però en comptes de bous pacients que no fallen mai, semblem una barreja del “Correcaminos” i el ” Coyote”.
Efectivament l’Estat espanyol ja ens ha ensenyat què sap fer i què no. I, com que no sap ni vol ni li convé resoldre el conflicte, és protegeix radicalitzant-se i radicalitzant-lo. A ningú li agrada que li diguin que ja no l’estimen i que el qüestionin per sapastre . Això és, simplement, una dada a tenir en compte. La resta depèn de nosaltres, de si decidim ser bous o “coyotes”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes