La campanya electoral que comença aquesta setmana tindrà un protagonista excepcional: la gent. Habitualment, en una campanya electoral, els protagonistes són els partits i els seus candidats. En aquesta, de moment, la gent, els ciutadans, hi tenen molta importància. Observeu  tan sols aquestes darreres hores. Milers de persones desafiant el fred per omplir l’Estadi Olímpic de Barcelona en suport dels presos polítics. Una mobilització antifeixista excepcional per a aturar una concentració ultra davant la seu de la CUP. Gent amb roba groga davant els actes del PP. La música per la llibertat omplint la plaça d’Espanya. Una munió de peus grocs pintats davant els col·legis agredits durant el referèndum del primer d’octubre. Els preparatius de la gran manifestació de Brussel·les…

La campanya ha començat d’una manera estranya, perquè no podia ser de cap més manera. Amb la meitat del govern a l’exili i l’altra meitat a la presó no podia ser de cap més manera. Esperem que avui els presos polítics vegen com s’anul·len les mesures preventives increïbles que han hagut de suportar i puguen tornar a la vida habitual. Això no normalitzarà la campanya, però farà que tots l’afrontem molt millor.

Però insistesc que el gran protagonisme és de la gent, i crec que encara ho serà més. Els partits independentistes, com és comprensible fins a cert punt, es troben en un moment molt complicat. Per tot allò que va passar durant l’octubre republicà. Perquè sembla que no saben què han de proposar per a després de les eleccions, com han de fer efectiva la república proclamada. Pel paper complicat de saber què faran amb el govern a l’exili. Fins i tot per la decisió de presentar-se bo i separats –té un punt de còmic el fet que, després de tres eleccions perdudes per no haver volgut anar junts, ara els faça por que Ciutadans quede primer si ells queden massa empatats…

Però, per més malament que ho facen, el volcà tremola per sota. Hi ha una part enorme de la ciutadania catalana que resisteix molt tranquil·lament les contínues provocacions espanyolistes d’aquesta campanya en què unes dones de Mataró amb roba de color groc no poden passar per un carrer si hi ha Rajoy mentre que uns feixistes de Barcelona tenen permís per anar a provocar davant la seu de la CUP.

La reacció d’aquesta gent serà la clau del dia 21, no en tingueu cap dubte. Si opten per quedar-se a casa decebuts o enfadats, aleshores pot passar qualsevol cosa. Però si esperen pacients a fer servir l’eina que les circumstàncies ens han posat davant –les eleccions–, si fan esclatar a les urnes el volcà de la manifestació del carrer de la Marina, de l’Estadi Olímpic, dels carrers de Brussel·les, aleshores l’independentisme tindrà l’èxit assegurat, facen què facen els tres partits polítics que avui encara el representen oficialment.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb