Les aplicacions més recents en biotecnologia permeten la modificació genètica d’una manera més ràpida i econòmica que mai. Molta gent demana que s’òbriga un debat públic que incloga també les implicacions socials, culturals i ètiques d’aquestes aplicacions biotecnològiques. D’altra banda, la informació de què disposa la ciutadania a vegades és contradictòria, per la qual cosa una comunicació que tinga en compte tots aquests aspectes és important i cada vegada més necessària. Per tant, és prioritari aprofundir en la comprensió de les actituds públiques cap a la biotecnologia.

Les aplicacions biotecnològiques comercials s’han generalitzat i cada vegada apareixen més novetats en aquest àmbit. Recentment, la nova eina d’edició genètica CRISPR/Cas9 ha permès modificar gens de manera més ràpida, senzilla i barata, i els productes agrícoles que utilitzen aquesta tècnica (per exemple, les pomes que no s’oxiden Arctic®) ja han arribat a les mans dels consumidors dels Estats Units. Les aplicacions en el context humà també s’estan convertint en una realitat. La revista Nature va a nunciar a l’agost de 2017 que s’havia modificat per primera vegada un gen relacionat amb la insuficiència cardíaca en un embrió humà utilitzant CRISPR/Cas9 (Ma et al., 2017). Al mateix temps, la normativa relacionada amb aquests avenços científics continua canviant. Molta gent demana que s’òbriga un ampli debat públic sobre aquestes qüestions i els ciutadans s’enfronten sovint amb informacions contradictòries, per la qual cosa la comunicació sobre aquestes tècniques és més important que mai.

«La gent processa la informació relacionada amb la biotecnologia basant-se en valors i creences preexistents»

Llavors, què és la biotecnologia? En un sentit ampli, és «la manipulació (mitjançant enginyeria genètica, o IG) d’organismes vius o dels seus components per a aconseguir productes comercials útils» (Merriam-Webster, 2018). L’ús de biotecnologia en contextos alimentaris és des de fa molt de temps una realitat (hi ha fins i tot qui afirma que les tècniques utilitzades en l’elaboració de cervesa són una forma de biotecnologia), i el primer cultiu IG comercial (una tomata amb maduració retardada) es va aprovar per a ús comercial als Estats Units a mitjan dècada dels noranta. Els cultius IG ja representen més del 12 % de la terra cultivada al món i prop del 40 % d’aquesta extensió es concentra als Estats Units (National Academies of Sciences, Engineering, and Medicine, 2016). Com sol ocórrer amb les tecnologies que tenen implicacions no sols científiques, sinó també legals, socials i ètiques, els cultius IG (i els aliments modificats genèticament, comunament anomenats «transgènics») han estat envoltats de polèmica. De fet, molta gent arreu del món ha mostrat la seua preocupació sobre els riscos potencials de l’enginyeria genètica, mentre que altres n’han destacat els beneficis potencials (Brossard, 2012).

Comprendre les actituds de la gent respecte a la biotecnologia

S’ha comprovat a bastament que la majoria de ciutadans de tot el món no saben gaire sobre la biotecnologia i les seues aplicacions potencials en agricultura i salut humana, però això no ha evitat que sorgesquen polèmiques sobre l’ús d’aquestes tècniques (Brossard, 2012; Brossard, Nesbitt i Shanahan, 2007). I encara que la comunitat científica està d’acord que consumir cultius IG no representa un risc per a la salut humana –basant-se en l’experiència adquirida fins ara, que es limita a varietats de dacsa, cotó i soja resistents als herbicides i als insectes (National Academies of Sciences, Engineering, and Medicine, 2016)–, a molts consumidors de tot el món els continua preocupant que aquestes tecnologies siguen perilloses per a la salut humana, entre altres coses. Llavors, és que hi ha un problema de comunicació?

Llig l’article sencer al web de Mètode

Dominique Brossard, professora del Departament de Comunicació de la Ciència. Universitat Wisconsin-Madison (EUA).

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb