La batalla s’allarga a Europa

La negativa belga a extradir Lluís Puig no ha estat un acte a la babalà ni flor d’un dia, i això Llarena i l’estat espanyol més val que ho tinguen present

Vicent Partal
14.07.2022 - 21:40
Actualització: 15.07.2022 - 07:58
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les conclusions sobre el cas de l’ordre d’extradició del conseller Lluís Puig presentades ahir per l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea són nefastes. Hom diu sempre que allò que distingeix la justícia en els països democràtics és la seua (avorrida) previsibilitat. I el magistrat va prendre posició –obertament i d’una manera més que sorprenent– contra la jurisprudència del TJUE. Ja veurem, per tant, com acaba això. Sabem que és molt rar i ha passat molt poques vegades que el tribunal acabe desautoritzant el seu advocat general i, per tant, més aviat cal ser molt escèptic amb la possibilitat que hi haja un tomb favorable a final d’any, quan tinguem el veredicte definitiu del cas. Però el trencament de la doctrina és tan visible, és tan descarat i injustificat –Josep Casulleras ho explica en aquest article tan ben documentat– que pot passar qualsevol cosa. I, en relació amb això, si fa dies vaig advertir en aquest editorial contra l’excés de triomfalisme envers l’actuació de la justícia europea, avui he de fer la contrària, i alertar també contra l’excés de pessimisme.

Evidentment, si la decisió final del tribunal anàs en la mateixa línia que l’opinió de l’advocat general, això significaria un revés fort a l’estratègia de l’exili i una dificultat afegida al camí, ja prou complicat, que recorren del 2017 ençà. Però no anul·laria tot el que ja s’ha fet. Des de la sentència transcendental de Slesvig-Holstein, que nega l’existència de cap rebel·lió ni de cap sedició, passant per la resolució del Consell d’Europa que va originar els indults, fins al procés judicial intern a Bèlgica guanyat per Lluís Puig i que, en el pitjor supòsit, ara s’hauria de repetir. Siga com siga, si es confirma l’opinió pronunciada ahir, Pablo Llarena emetria una nova euroordre i el conseller Puig s’hauria de tornar a defensar, amb les evidents molèsties personals que això implicaria i comptant Espanya amb un ajut suplementari important en aquest nou assalt. Però res més que això.

I dic res més que això, perquè Lluís Puig ja ha estat jutjat i la decisió judicial belga sobre una possible extradició de Lluís Puig és pública i tots sabem quina ha estat. La batalla judicial belga, que ha durat gairebé cinc anys, es va tancar el gener de l’any passat amb una negativa rotunda a concedir l’extradició demanada per Espanya.

I es va tancar després de recórrer tot el conjunt de les jurisdiccions internes belgues fins a arribar al Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les. La negativa a extradir Lluís Puig, doncs, no ha estat un acte a la babalà ni flor d’un dia. Ben al contrari: ha estat una decisió que ha concitat un consens enorme en els estaments judicials belgues. Per aquesta raó ara a Llarena no li serà fàcil de canviar aquesta decisió. Canviar-la a Bèlgica, canviar-la específicament als mateixos tribunals belgues que ja han omplert milers i milers de pàgines, que han analitzat el cas, que l’han treballat a fons i amb un rigor envejable i que han arribat a la conclusió rotunda que no poden lliurar Lluís Puig a Espanya.

Ah!, i tot això sense ni entrar a parlar de l’enorme crisi política que desfermaria a Flandes i a Bèlgica que en aquest cas s’acabàs prenent una decisió diferent de la que els seus tribunals, sobiranament, ja han pres.

PS. La demanda de sis anys de presó i vint-i-un d’inhabilitació política contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, és tan exagerada, tan i tan fora de lloc, que això mateix la fa reveladora de les intencions reals. Que les acusacions de frau i malversació hagen desaparegut de sobte i ja no existesquen, quan tanta de la gent que en demana la dimissió les havia fetes servir com si haguessen estat provades i demostrades, hauria de fer extremar la prudència a tothom en relació amb aquest cas. Però ja sé que no passarà.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
14.07.2022  ·  22:21

El colp ha sigut fort; però qualsevol lluita té alts i baixos, victòries i derrotes. Ningú ha dit mai que el camí siga fàcil. Fàcil és rendir-se. Però això treu el dret a protestar per res. Seguim. Pel que fa a Laura Borràs, jo tampoc dimitiria.

Daniel Llorca
Daniel Llorca
14.07.2022  ·  22:22

Respecte a Laura Borràs ja sé què passarà, que els Judes faran com sempre, i sense fer falta les 30 monedes.

Camí Tous
Camí Tous
14.07.2022  ·  22:22

Un cop que fa mal, és veritat. No obstant, no ens farà canviar d’opinió amb la necessitat de tenir la independència de Catalunya. Persistirem i no pararem fins aconseguir-ho. Fa fàstic sentir l’olor de tanta podridura, molt fàstic.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
14.07.2022  ·  22:42

En cinc anys els exiliats han tingut el temps sufient per assenyalar l’Estat espanyol com a país colonial amb una pseudoconstitució franquista votada sense garanties. Però no ho han volgut fer.
Potser ja és massa tard.

Fa temps que mols catalans creuen de bona fe que el Tractat de Lisboa és l’única constitució que ens protegeix com ciutadans: Gran mentida. Espanya no farà possible l’aplicació del Tractat de Lisboa.
Potser ja és massa tard per despertar.

Ningú sap que som una nació ocupada.
Demostrar que som una nació ocupada militarment, legalment i culturalment per lleis feixistes hagués estat una via intel·ligent de cara a la nostra llibertat.
Potser ja és massa tard per poder-ho denunciar.

Fa molts anys que independentistes importants creuen de bona fe que som a un pam de la independència.
Potser ja és massa tard per despertar del somni possibilista erroni.

Ara diuen que som “una minoria nacional”.
…jo en diria més aviat “hem sigut sistemàticament MINORITZATS a cops de guerres, lleis injustes injustificables i genocidi cultural”

POTSER JA ES MASSA TARD, Vicent.

Maquiavelo: “Quan castiguis un contrari, fes-ho de tal manera que ja no pugui exercir la revenja”

Nosaltres no hem entès Maquiavel. Espanya si que l’ha entès.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
14.07.2022  ·  22:52

Fa anys que ho penso, i alguna vegada se m’ha escapat a Vilaweb en un comentari.

Tinc la impressió que l’Estat espanyol té un fort pes a la Unió Europea com a pont amb l’Amèrica llatina.
Els EEUU en són els amos, de moment, però hi tenen la dificultat de la llengua.
Europa, en canvi, per mitjà de l’Estat espanyol, hi podria tenir una molt bona entrada.

A un senyor llavors amb càrrecs importants a l’Estat espanyol que em sembla que es diu Molina ja fa temps que li vaig sentir a dir: “Nuestro petróleo es la lengua.” Doncs això.

Doncs bé, mercès a aquest pes tan fort que l’Estat té a Europa, el podrimener espanyol acabarà podrint la Unió Europea i, a través seu, la resta d’estats.
Europa acabarà malament.

Suposo que devia ser això, entre altres coses, el que els anglesos van veure a venir i els va decidir a fer el Brexit.

Ja al seu temps, els anglesos van tenir clar que no havien de deixar entrar a casa la Santa Inquisició, i van separar la seva església de l’Església catòlica.

Així com també van ser ells, juntament amb els russos, els qui a Europa van començar a aturar els peus al nazisme.

A Anglaterra sembla que la paraula llibertat té un verdader sentit, mentre que a Europa, així parlant en general, probablement és una paraula i prou.

És la meva opinió.

Ed Garrido
Ed Garrido
14.07.2022  ·  23:12

La UE esta podrida. Nomes cal veure l’odi cap al poble rus que demostra. Es una titella dels interessos USA, res mes. Tots a comprar gas i petroli a USA i a ser cada vegada mes pobres, sense una sanitat digna perque hem de comprar missils USA. Molt trist tot. I Polonia rient-se de l’estat de dret.

carme vilella
carme vilella
14.07.2022  ·  23:17

Crec que tot el que fan amb Laura Borras es un muntatge, fa molts anys quan et parava el cotxe la guardia civil, mai t’escapaves de una multa, si no veien res mes la matricula era bruta.
Ara passa igual amb la presidenta del parlament, alguna cosa trobaran, El que no comprenc es que si mates una persona i en fas trosset, no t’inhabiliten pas per tants anys. En direm por o barra.

Joan Benet
Joan Benet
14.07.2022  ·  23:23

Ens hauríem de demanar si la EU és un remei contra la deriva de Polònia, Hongria i Espanya o, ans al contrari, aquests estats són els precursors del camí cap on la EU és dirigeix.
Jo no veig més solució que una agitació popular contra l’autoritarisme d’aquesta burocràcia que és creu intocable. El malestar hauria de començar a fer-se palès als carrers, no solament a Catalunya.

Berta Carulla
Berta Carulla
14.07.2022  ·  23:31

Fa anys que només rebem cops en tits els fronts possibles i fa tot l’efecte que tot pot empitjorar encara, i llavors ens adonem que tot el dolor que patim és voluntari perquè si aixequéssim la suspensió hi hauria un terrabastall però amb la determinació de resistir i arribar fins al final aquest dolor s’acabaria un dia a partir del qual només faríem que remuntar, més lentament o menys però investits de dignitat i d’il.lusió. Així en canvi la pendent és cap avall, l’estat espanyol és la garantia de més dolor més indignitat més fàstic i més mort.

Qui hauria de formalitzar-ho, com ens hem d’organitzar, clandestinament com l’1-O, naturalment.. les pròximes elecccions poden ser per a nosaltres un plebiscit i si guanyem que siguin vinculants com hauria hagut de ser el referèndum?

Frederic Varela
Frederic Varela
14.07.2022  ·  23:44

Espanya se’n surt a la Unió Europea no pas perquè sigui forta, ans al contrari, se’n surt perquè és el malalt crònic d’Europa i, a diferència de Grècia per exemple, és un país demogràficament molt gran. És per això que cap estament amb poder en aquest club d’estats que és la U.E. (ni tan sols la Justícia que a priori es podria considerar imparcial) posarà en risc l’estabilitat del Reino de España. Hi ha massa interessos, estratègics però sobretot econòmics, en joc. I també és per això que no cal esperar cap moviment que posi en compromís l’estat espanyol, una altra cosa és la Justícia dels diferents països, on els jutges no tenen tants miraments.

Josep Pericas
Josep Pericas
14.07.2022  ·  23:50

Això és conseqüència d’aparentar no ser ja un problema. Sembla que tot està en ordre, aquests catalans estan controlats i per tant Europa es pot fer l’orni. La nostra obediència és la condemna de la nostra causa i dels exiliats.

Ara l’estratègia ha de ser demostrar que aquí hi ha una minoria nacional oprimida. L’estat espanyol és un estat dominat per i al servei de l’ètnia castellana. No existeix una nació i cultura espanyoles, existeixen una nació i cultura castellanes, que es fan dir espanyoles per dissimular. Castella és a Espanya com Rússia era a la URSS. I nosaltres, com qualsevol de les minories nacionals de l’URSS (Lituània o Ucraïna, per exemple).

Si en d’altres temes pot semblar que la justícia funciona, segur que no ho fa quan arribem a la qüestió dels drets dels catalans. Sistemàticament, la Justícia actua com un braç executor més, i qualsevol excusa per engarjolar, inhabilitar o arruïnar qui defensi la causa catalana. Així com Navalni, a Rússia, no és pas condemnat per opositor sinó per “corrupte”, aquí es condemna per sediciós i se li imposen tretze o onze anys a qui permet debatre una llei, a qui puja a un cotxe per controlar una manifestació, o s’arruïna la família de qui parla de Catalunya al món o contesta una pregunta d’un periodista en un viatge oficial.

I podem fer notar com els defensors de la causa catalana són espiats, AMB AUTORITZACIÓ JUDICIAL, simplement per ser membres d’organitzacions d’ideologia independentista, o com els casos d’espionatge que no reconeixen es neguen a investigar-los. O matxaquen els advocats amb acusacions comprades, els requisen el mòbil, els espien nit i dia. Com pot ser que Espanya admeti que ha espiat a l’advocat Gonzalo Boye amb autorització judicial i això no demostri clarament que la justícia espanyola, quan es tracta de la causa catalana, no és sinó un aparell per impedir l’exercici dels drets ?

Jordi Amatller
Jordi Amatller
14.07.2022  ·  23:59

Les diferents estratègies desenvolupades per els polítics que van ser protagonistes al 2017 tenen en comú una sola cosa: són estratègies que s’allarguen anys i anys.
I malgrat tot, la via judicial a Europa era, sorprenentment, la que avançava més ràpid.
Ara, s’albira que es pot allargar molts més anys. Com deia en Boye, podria tornar-se a la casella de sortida.
Tot plegat està donant un temps preciós a Espanya per poder reprimir com mai la nostra nació i ja ho està fent a tota màquina.
Quan d’aquí 5 anys alguna de les estratègies independentistes comenci a donar algun fruit, ja no quedarà res a salvar.
I ens haurem passat 10 anys asseguts al sofà veient com Espanya s’ho carregava tot.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
15.07.2022  ·  00:47

Els roïns de les històries sempre treuen a passejar el seu poder, la seua força. Espanya ho està fent per les interioritats de l’UE, cosa que la debilita, tot i que obté recolzament a curt termini, la despulla a mig i llarg termini.
Això és un fet difícil de negar, perquè en el fons el tema és si votar pot ser considerat un acte il·lícit en una democràcia, si organitzar una votació pot ser un acte de rebel·lia i/o sedició. Al final, també el TJUE haurà de posar d’una forma o altra aquest fet a la balança de la Justícia i, aleshores, veurem de quina pasta democràtica està feta aquesta unió d’Estats.
Espero que la defensa puga fer veure als jutges, allò que ja van veure a Alemanya.

Anna Linares
Anna Linares
15.07.2022  ·  01:13

Es tot tan horrorós que se’m fa dificil ser optimista. Els catalans portem masses segles suportant tanta maldat,

Josep Arnau
Josep Arnau
15.07.2022  ·  05:07

Vicent, se ha de dir clar. ERC es la pesa clau en mans del l’estat. Es l’enemic nombre u de Catalunya.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
15.07.2022  ·  05:09

La corrupció traspassa els Pirineus. L´Estat Català ha de fer via prescindint d´Espanya i de la UE . La justícia que no és ràpida no és justa.

Joan López
Joan López
15.07.2022  ·  06:19

Estic ‘acord amb el comentari de Josep Arnau. Erc ha donat legalitat a la ilegalitat,donan suport als colons. Fà 5 anys feian molt soroll i ara es tenen anestesiats,sabem que inventan provas,que la corrupciò es total a espanya,que ningù pot dir que es independentiste sense que començin les investigacions i creaciò de probas falsas,lo hen vist amb els cdr, els fiscals rebren ordres i tot amb un fi,que no hi hagi ni un sol politic independentiste per presentarse a unas eleccions.
Una dita diu no tinc por als corruptes tinc por al silenci dels meus

Oscar Pellicer
Oscar Pellicer
15.07.2022  ·  07:50

En el seu lloc jo buscaria casa a Suïssa.
L’informe parcial de l’AG, obviant tots els
arguments de l’exili ja ens diu que passarà.
Per la UE es molt temptador lliurar els exiliats i tancar el cas català.
El guardià de la frontera sud,
Turquia occidental, es cobra els favors. El
Nord no vol africans als seus països i paguen perquè els hi facin la feina bruta

Salvador Molins
Salvador Molins
15.07.2022  ·  07:56

A no ser que creï un partit nou, s’insereixi o comenci treballar per la Llista per a la Independència o Via Bàltica i al Consell per la República…

Vull la Borràs viva políticament per la Llengua, per la DUI i per Catalunya.

La Borràs pot haver fet errors com el cas del Juvillà i que ara, no dimitint, potser pot demostrar i fer possible el que s’havia compromès, encarar-se amb Espanya, fer la independència.

La vull viva tornant Junts al que jo vaig votar, no pas seguidisme d’ER sinó independència.

La Borràs no hauria de ser com l’Oltra, ni com el Jordi Sànchez, que han allunyat els seus respectius partits polítics de l’arrel de la que és el que jo vaig votar, junt amb Puigdemont i l’Assemblea de Representants del Consell per la República.

Vull la Borràs defensora de la Llengua i de la Independència més que ningú!m

En serà capaç? Aquest darrer consens amb el Turull serà per reforçar o per aigualir?

Optarà per la Via Bàltica com catalitzador de la unitat independentista?

Vull la Borràs viva i lliure, potser millor amb Junts o millor fora de Junts.

Segons Josep Selva “en la política de partit els noms només tenen opció de progressar si son bons minyons i defensen el que diu el partit. I la Borràs no ho ha fet sempre i els “seus” no se’n f ien” Doncs jo la veig més com a líder que no pas tropa o comandament, té la dosi necessària de revolta i rauxa per a ser líder i tornar Junts allà on no n’havia d’haver marxat.

I ara mateix, jo sóc català lliure censat a la incipient República Catalana Independent, al cens del CxR. Estic en lluita i em bull la sang.

La vull viva, la Borràs, per la Llengua, per la DUI, per Catalunya.

Magdalena Sans
Magdalena Sans
15.07.2022  ·  08:07

Jean Richard de la Tour, francés, advocat general al 2020 després dels fest de 2017….. hi han hagut movimients subterrànis geopolitics a la Curia europea? Yo crec que si

Pep Agulló
Pep Agulló
15.07.2022  ·  08:23

I ARA TAMBÉ L’ADVOCAT GENERAL DEL TJUE …

Un text d’Esteve Vilanova parlava de l’estat d’excepció permanent que vivim a Catalunya i de la poca consciència del país de la gravetat del moment que passem. Parlava de la pujada dramàtica del nivell de tolerància social al dolor jurídic a Catalunya.

Em pregunto fins quan aguantarem aquest degoteig repressiu, estudiat en el seu tempo gradual perquè no hi pugui haver una ombra de revolta, de milers de ciutadans i polítics encausats, aplicant fil per randa, les tesis de Günter Jakobs (dret penal de l’enemic) i Carl Schmitt, dos juristes nazis, en les que qualsevol mitjà és bo per combatre l’enemic…

Si això hi afegim l’excepcionalitat política, l’econòmica, la dels mitjans, els nostres, els periodistes dels quals actuen més com a fiscals que periodistes a l’hora d’entrevistar a Laura Borràs… Tenim un panorama que demana rearmar-nos sense espera…

Però per això, cal combatre les il·lusions traïdores sobre una taula de negociació. Combat contra aquesta política que és la que ens fa mesells en el desànim…

Jordi Torres
Jordi Torres
15.07.2022  ·  08:32

“…el trencament de la doctrina és tan visible, és tan descarat i injustificat…”

Sempre que algún individu o entitat actúa de forma sorprenent i injustificada en contra l’independentisme català, em ve al cap el Sr. Margallo, aquell ministre d’exteriors bocamoll que es vantava dels nombrosos favors que havia hagut de demanar als països bàltics per tal que fessin declaracions en contra de la independència de Catalunya. Favors que vam pagar entre tots, els independentistes també.

Quan es tracta d’Espanya mai s’és prou malpensat. Algú investigarà el perquè de la “sorprenent” actitud de l’advocat general del TJUE?

Victòria Peris
Victòria Peris
15.07.2022  ·  09:09

I a tot plegat on está l’ANC ?? On estem el Poble sense ocupar els carrers?? Es el més preocupant crec..

Victòria Peris

Rafael Benavent
Rafael Benavent
15.07.2022  ·  09:20

És l’Europa venuda als estats d’interessos colonials. Allí, ni tenen ni volen tindre idea del que Espanya és i ens ha fet als PPCC. Per a ells , millor “no hagan olas”.

Imma Presseguer
Imma Presseguer
15.07.2022  ·  10:16

espanya és el que fa les feines brutes per molts països de Europe . En són els macarres. És per això que els ajudaran sempre. A mes Catalunya ja no és cap problema per Europa. El govierno negocia amb el govern català i els catalanets estàn tranquils. Europa pot sense vergonya acabar de escalfar-nos

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
15.07.2022  ·  10:38

Europa haurà de decidir què vol ser de major, si el club d’estats liderat pels jacobins representant de les màfies de mercaders o l’Europa dels pobles i els ciutadans que s’expressen democràticament i defensen els drets fonamentals de tothom.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
15.07.2022  ·  11:04

Algú encara creu que la justícia és neutre i porta una bena als ulls quan un desgraciat disputa el poder al poderós?, que és precisament el que posa el jutge per jutjar al desgraciat. L’àrbitre del partit, quan el que està en joc és un canvi de l’estatus quo, sempre es posa la samarreta de l’equip de casa. No ens enganyem, a Europa no l’interessa, de cap manera, la independència de Catalunya i no farà cap pas determinant que qüestioni la integritat del territori espanyol. En general, el gruix de la població europea, ens mira sense entendre res del què ens passa, ens veu com una regió rica que es vol separar per ser més rica encara. Algú creu que aquests milions de turistes que venen a casa nostre ens veuen pobres, espoliats i perseguits?, algú creu que aquests milions de turistes que ens visiten s’adonen de l’espoli cultural que patim?. Tot es pot argumentar i no serà difícil per la judicatura argumentar el contrari del que s’ha fet fins ara, anar en contra de la pauta que ha creat la jurisprudència europea, si amb això s’aconsegueix estabilitzar un estat que és la quarta economia de la UE amb un PIP anual de 1.200.000 Meuros. El Dret no té caràcter científic, sinó que és efectiu/emotiu i està amarat de ideologia, només cal repassar la història. Per tant, tornem-hi, fins que no siguem un problema seriós per Espanya, i de retruc per Europa, no tindrem cap oportunitat de “canviar cromos”. Sóc de la opinió que Richard de la Tour no hagués fet costat a Llarena en una Catalunya revoltada i amb una Espanya incapaç de controlar-la. La nostra lluita no està als tribunals europeus, està a dins de casa nostra.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
15.07.2022  ·  11:21

Europa cada cop més s’enfronta a una cruïlla clara: o va cap a la UE dels mercaders i els negocis sense escrúpols, o va cap a la UE dels drets dels pobles i dels ciutadans; aquest segon camí és el més rentable econòmicamemt a llarg termini, i el primer ho és a curt (“coge el dinero i corre…”). Els lobis i les màfies presionen a favor del primer, és clar, i no reparen en medis: ocultacións, soborns, pressions, etc. I l’informe de l’advocat del TJUE va cap aqui, perquè el que li pot venir a sobre a l’estat España és molt fort, i podria arribar a l’expulsió de la UE segons com vagi. Veurem.

En quant al “cas” de la presidenta Borràs, per fi han saltat les caretes de tots plegats: és una operació més per treure-se-la del davant com sigui. I aqui convergeixen els interessos de España i de Erc i Cup. Recordem que Laura Borràs no és presidenta de la Generalitat per molt pocs vots i un escó, un… I necessiten els enemics de la independència assegurar que a les properes eleccions a Catalunya això no passarà. És així de senzill i cru. Més val fer “dimitir” una pfresidenta del Parlament que haver de posar a la presó una presidenta de la Generalitat (un més…). I no dcemanen la pena de mort perquè no s’atreveixen.

En tot cas el panorama es va aclarint; cada cop està més clar amb qui podem i amb qui no podem comptar per fer la independència. Però quan sigui el torn de Erc i la Cup que facin nosa a segons qui, per favor que no vinguin a plorar-me i a demanar ajuda del carrer. I això passarà mtard o d’hora. Veurem, també.

Gerber van
Gerber van
15.07.2022  ·  11:30

Un editorial que torna a posar tot en el seu lloc i posa la situació en perspectiva. En general, tendim a oscil·lar d’anada i tornada com un pèndol d’optimisme exagerat a una depressió general. És important de desaprendre aquesta mentalitat i fer una mirada sòbria a les coses.

El procés d’independència de Catalunya torna a deixar clar que la batalla s’està lliurant a Europa. No és d’estranyar que el procés de gran abast de la desintegració d’un estat membre de la UE com l’Espanya (també la quarta força econòmica) tingui un impacte important en el funcionament del conjunt de la UE, inclòs el seu sistema judicial.

M’agradaria afegir que la mateixa Espanya autoritària amb les seves tendències feixistes ha optat per bloquejar una transició pacífica cap a la independència de Catalunya, de la llei a la llei. Com es veu ara a Europa, amb la guerra a Ucraïna, la creixent inflació i els disturbis polítics dins d’alguns països de la UE, no seria estrany que tard o d’hora el caos es deslligués aquí també. La indignació està creixent dia a dia. I els polítics, els de Madrid però també, i potser sobretot, a Catalunya, junts amb la INjustícia espanyola estan funcionant com a catalitzador.

Pel que fa a la demanda contra Laura Borràs, potser mai serà condemnada. Però el poder judicial espanyol haurà aconseguit el seu objectiu si serà destituït com a presidenta del Parlament. Els polítics han estat advertits que aquesta decisió es girarà en contra d’ells. I potser aquesta vegada això no es limitarà només a l’abstenció de vots. És un avis.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
15.07.2022  ·  11:35

Seguim la lluita a Europa i espero que seguexi com fins ara tenint present els drets democrátics. Laura Borras jo diria que és més de lo mateix una persecució politica a lo bestia i desproporcionada

Ferran Moreno
Ferran Moreno
15.07.2022  ·  11:47

Faríem bé, com a moviment independentista, no quedant-nos inactius esperant grans victòries a Europa. Segurament és el que més interessa als polítics perquè justifica, almenys en part, o fa menys evident la seva inacció.

Potser al final de tot, quan la batalla judicial arribi a la seva fi, ens acabin donant un tant per cent de raó, però en qualsevol cas, a efectes pràctics, qui haurà guanyat haurà estat Espanya.

Tot el que ens passa és conseqüència directa de la catxa/rendició dels nostres quan teníem el poble conscienciat i l’estat contra les cordes. Des de l’1O no hi ha lluita per la independència i la defensa de màrtirs polítics, anteriors i presents, com la batalla judicial europea, cada cop hi tenen menys a veure.

No reaccionem com a poble i segurament és perquè estem massa pendents del que ens van marcant els partits i d’altres “lluites” que els mitjans, controlats pels mateixos partits, ens van servint en safata.

Tornar ara a les mobilitzacions festives com si no haguéssim recorregut tot un camí i estiguéssim encara al 2010, pot ser fins i tot ridícul. Tothom és conscient que no hi ha pla d’acció ni direcció.

Està clar que només votant no aconseguirem la independència, encara que sorgeixi el famós 4rt partit o espai. Caldrà insubmissió i lluita permanent o abandó definitiu.

Albert Jürgens
Albert Jürgens
15.07.2022  ·  15:01

Aquestes coincidències en el temps entre la publicació extraoficial del document de la fiscalia española contra la MHP Borràs i el pronunciament de l’advocat general del TJUE contra el Conseller Puig són molt propis de les clavegueres, que així en fan més escudella mediàtica.
És alhora una lliçó per a nosaltres: no fem bé de tenir “tots els ous en un cistell”, és a dir, no ens podem refiar de la justícia europea, pot haver-hi sorpreses. Per tant, per alliberar-nos hem de treballar un concepte bàsic, que ho hem de fer tot solets i que ningú ens ajudarà. Ens hem d’empoderar, començant pel més bàsic, convèncer-nos que sols ho sabrem fer, que realment som autosuficients, com ho vàrem demostrar l’1 d’octubre del 2017. Potser l’empoderament ciutadà permetrà el retorn del president de la república Puigdemont i no a l’inrevés, que la justícia europea ens permetria fer possible el seu retorn i, amb ell, és reactivaria la República Catalana. De fet les revoltes mai es solen guanyar als palaus sinó al carrer.

Roser Caminals
Roser Caminals
15.07.2022  ·  15:39

D’acord, Vicent, ni tant optimisme ni tant pessimisme. Ja sabem que hi haurà esculls.
L’advocat ha emès una recomanació política, no legal, i ell ho sap. I si el tribunal la segueix farà el mateix. Si la premissa de la confiança mútua entre estats és tan important, com es justifica fer confiança a Espanya i no a Bèlgica, que té un sistema molt més garantit? I com es poden ignorar casos individuals o aplicables a un sol col.lectiu i atendre només els “sistèmics”? Les violacions de Llarena són sistèmiques quant als independentistes i encara que no ho fossin s’han de prendre seriosament.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
15.07.2022  ·  18:21

Això va de tot un Estat de la UE contra persones i un gran equip d’advocats. El desequilibri de forces i els moviments de la UE que es revelen en els temps de crisis, s’allunyen dels principis fundacionals i l’Europa que defensava les persones ha passat a ser la que defensa els estats d’una Europa decadent. Avui el somni europeu és sols això un somni.
Com dieu en el vostre article anem del triomfalisme al pessimisme. Fem ziga-zagues d’un costat a l’altre, sense avançar i deixant que passi el temps a l’espera d’alguna oportunitat. Aquesta la podem tenir nosaltres però també els contraris, no de tenir sort sinó de ser millor i més hàbil que l’adversari. El temps ens passa i és limitat, mala peça al teler!

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes