Empresonada perquè cantava: la Rússia de Putin estreny el setge contra els artistes crítics

  • El cas de la jove Diana Loginova, condemnada a presó per haver cantat cançons d'artistes exiliats als carrers de Sant Petersburg, exemplifica la magnitud de la repressió contra la dissidència a Rússia  

VilaWeb
Vehicle de la policia russa davant el Kremlin (fotografia: Maksim Xipénkov/Efe).
16.10.2025 - 21:40

The Washington Post · Mary Ilyushina

En un acte de rebel·lia poc comú –i gairebé impensable– a la Rússia d’avui, un petit grup de joves encapçalats per Diana Loginova, una artista de divuit anys, es reuní fa poc al centre de Sant Petersburg per cantar cançons contra la guerra i contra el Kremlin.

El grup de Loginova, Stoptime, començà a fer concerts als carrers de la ciutat natal del president Vladímir Putin a final d’estiu. Gairebé diàriament interpretava música d’artistes exiliats com ara Monetotxka i Noize MC, que van fugir del país després de la invasió d’Ucraïna i van ser acusats d’agents estrangers. Aquestes darreres setmanes, els vídeos de Loginova s’han escampat pel país i han atret centenars de missatges de suport de russos antibel·licistes a la pàgina d’Instagram del grup.

Però dimarts Loginova fou detinguda. Ahir, dijous, un tribunal de Sant Petersburg la condemnà a tretze dies de presó per “pertorbació de l’ordre públic”. La policia va dir que el seu concert improvisat, dissabte passat, prop d’una estació de metro, havia atret desenes d’espectadors i havia tingut “conseqüències negatives” per a l’ordre públic, com ara una aglomeració a la via pública.

Els mitjans de comunicació locals havien informat prèviament que, segons la legislació russa, la jove també podria ser acusada de “desprestigi de l’exèrcit”, un càrrec que la justícia russa ha fet servir sovint per silenciar les veus contràries a la guerra. El càstig que hauria implicat aquesta acusació hauria estat més sever, fins i tot d’anys de presó.

La detenció dels integrants de Stoptime és el darrer episodi en la llarga sèrie de casos de repressió contra aquells qui s’atreveixen a criticar Putin o la guerra en públic. A començament d’aquesta setmana, el servei de seguretat, l’FSB, acusà l’opositor exiliat Mikhaïl Khodorkovski, juntament amb més figures destacades de l’oposició, de conspirar per crear una “organització terrorista” que pretenia prendre el poder a la força a Rússia.

Loginova, estudiant d’una acadèmia de música que actua amb el nom artístic de Naoko, fou detinguda juntament amb els seus dos companys grup, que encara esperen judici.

“Si haguessin estat a la regió de Kursk durant l’ofensiva ucraïnesa, s’haurien mort de por. Si haguessin estat a Belgorod, on volen centenars de drons, s’haurien adonat fins a quin punt són patètics”, escrigué Marina Akhmédova, membre del Consell de Drets Humans de Rússia que presentà la denúncia contra els joves, al seu bloc de Telegram.

D’ençà de la invasió d’Ucraïna, ara fa gairebé quatre anys, l’estat ha dedicat molts esforços a purgar la societat de veus crítiques. Ha fomentat l’ultranacionalisme i ha perseguit severament qualsevol declaració pública que s’allunyés de les opinions del Kremlin.

Els músics, actors i escriptors que s’oposen a la guerra s’han trobat abocats a l’exili o al silenci. I els que han optat per romandre a Rússia es troben impel·lits a donar una pàtina d’ultranacionalisme a la seva obra artística. Els artistes que defensen la línia del Kremlin són recompensats amb visibilitat i recursos: els films i cançons que glorifiquen l’exèrcit o enalteixen els valors patriòtics reben subvencions estatals generoses.

A Rússia, l’expressió d’opinions dissidents en públic ha esdevingut gairebé impossible aquests darrers anys, cosa que fa encara més remarcable els concerts de Stoptime.

“Sento molta pena i molta por per aquests nois, capaços de reunir centenars de persones i aportar un polsim de música i llibertat –no pas de violència i de guerra– a aquest món. Això no hauria de ser un delicte”, escrigué a Instagram la cantant russa Monetotxka, que viu a l’exili.

“Estic com més va més preocupada pels meus oients a Rússia, i us demano que prioritzeu la vostra seguretat –afegí–. I a aquells que no us fa por res i opteu per cantar tan fort com podeu, us dic que sou els meus herois, que no hi ha ningú més genial que vosaltres. Jo no em veuria amb cor de fer-ho.”

L’FSB anuncià dimarts que investiga gairebé dues dotzenes de persones en el cas contra Khodorkovski, incloent-hi Vladímir Karà-Murzà, dissident i columnista de The Washington Post; Garri Kaspàrov, ex-campió mundial d’escacs; i els economistes Serguei Aleksaixenko i Serguei Guríev, membres del Comitè Antiguerra de Rússia.

“El nostre departament prendrà les mesures necessàries per a fer front als nostres enemics, tant dins les nostres fronteres com fora”, digué el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, en una conferència de premsa sobre la investigació de l’FSB.

Khodorkovski –un magnat del petroli que va fer fortuna als anys noranta de la dècada però que acabà barallat amb Putin, i que s’ha erigit en una de les grans fonts de finançament de l’oposició de l’exili estant– replicà a X que les acusacions de l’FSB són “evidentment falses i patentment absurdes”. I encara afegí: “Demostren que les nostres accions han tocat la fibra de Putin.”

A començament d’octubre, la policia russa detingué l’escriptor i historiador gastronòmic Pavel Siutkin, acusat de difondre “falsedats” sobre l’exèrcit rus.

Siutkin, autor de llibres sobre la història de la cuina russa i soviètica vista mitjançant les penúries de la gent comuna, s’ha pronunciat força vegades contra el conflicte, però ha continuat vivint i treballant a Rússia, on ha esdevingut un dels grans blancs dels bloguers militars pro-Putin.

Siutkin roman detingut en un centre de detenció preventiva, pendent de passar a judici. Podria ser condemnat a una pena de deu anys de presó.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor