10.02.2025 - 13:06
|
Actualització: 10.02.2025 - 20:18
El jutjat penal 3 de Vilanova i la Geltrú (Garraf) ha presentat una qüestió pre-judicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per a determinar si la llei d’amnistia aprovada el juny de 2024 és compatible amb el dret comunitari.
La petició sorgeix arran del cas d’un home acusat de desobediència per haver-se negat a retirar un llaç groc mentre exercia de vocal en una mesa electoral durant les eleccions generals de novembre de 2019.
Segons la resolució judicial, a la qual ha tingut accés VilaWeb, el magistrat, Javier Alonso, posa en dubte la compatibilitat de la llei d’amnistia amb els principis d’igualtat i no-discriminació establerts en el dret europeu. Concretament, es qüestiona si aquesta norma afavoreix exclusivament determinats actes amb motivacions ideològiques vinculades al procés independentista català, excloent altres situacions similars amb motivacions diferents.
En la resolució, el jutge assenyala que el Ministeri Fiscal espanyol, en les seves al·legacions, va argumentar que el dret de la Unió Europea no preveu mecanismes d’amnistia i que la norma aprovada pel congrés espanyol no contravé la legislació comunitària. Tot i això, el jutge considera que la llei podria ser discriminatòria i contrariar principis fonamentals com la separació de poders i la prohibició de l’abús de dret.
Nou preguntes dirigides al TJUE
La qüestió pre-judicial planteja nou preguntes al TJUE, centrades en l’impacte de la llei d’amnistia sobre la igualtat davant la llei, la seva justificació en termes d’interès general i la seva relació amb acords polítics previs per assegurar suports parlamentaris.
Entre les preguntes, el jutge demana si aquesta norma vulnera els principis d’igualtat i no discriminació en limitar l’amnistia a actes comesos amb una intenció ideològica concreta, excloent d’altres persones en situacions similars. També es qüestiona si és legítim justificar aquest tracte diferenciat amb conceptes genèrics com “interès general”, “convivència” o “progrés”.
El jutge també demana si una llei d’amnistia pot ser compatible amb el dret de la UE si el seu objectiu principal és assegurar el suport parlamentari necessari per a la investidura d’un candidat. En aquest sentit, es pregunta si és acceptable que partits polítics que en poden resultar beneficiats hagin participat en la seva aprovació, la qual cosa podria constituir una forma d’autoamnistia.
D’altra banda, es posa en dubte la legalitat de la norma des de la perspectiva de la separació de poders. El jutge assenyala que la constitució espanyola prohibeix els indults generals i es qüestiona si la llei podria estar erosionant l’estat de dret en absència d’una habilitació constitucional explícita.
Finalment, es planteja si l’amnistia vulnera els valors de justícia i la prohibició de l’abús de dret, especialment si es considera que ha estat promoguda en un context de pactes polítics per obtenir avantatges electorals i personals. Per tot això, el jutjat demana al TJUE que avaluï si aquesta norma s’ajusta als fonaments jurídics de la Unió Europea.
Amb la remissió de la qüestió pre-judicial, el procés judicial queda suspès fins que el TJUE es pronunciï sobre aquestes qüestions. Aquesta decisió podria tenir un gran impacte en l’aplicació de la llei d’amnistia i obrir la porta a una revisió més àmplia de la seva constitucionalitat i conformitat amb el dret europeu.
