27.07.2019 - 18:53
|
Actualització: 27.07.2019 - 19:14
El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha assegurat que ‘no serà el republicanisme català qui afavorirà un govern beneït per un Ibex 35 que ha deixat ben clar, de totes les maneres possibles, que el seu escenari és un pacte del PSOE amb la dreta’.
En una carta a la militància, el dirigent empresonat ha exposat que hi ha dos escenaris: ‘O un govern del PSOE i Podem o un govern del PSOE en solitari amb l’abstenció del PP o Ciutadans.’ Per això ha acusat els socialistes de no voler que el seu candidat, Pedro Sánchez, sigui investit amb els vots de Podem i l’abstenció d’ERC. ‘Ens volen arraconar a Catalunya’, escriu
També ha criticat que els socialistes voldrien que ERC ‘votés amb la dreta extrema’ perquè, segons ell, volen que estiguin enfadats, irritats i aïllats, però ha dit que està orgullós de la maduresa i responsabilitat d’ERC i EH Bildu, que es van abstenir per permetre la investidura. Per això, assegura que la seva formació continuarà amb la mà estesa.
Llegiu la carta íntegra.
«Benvolguts, benvolgudes:
La mà estesa sempre, mirada llarga, sense por. Clars i transparents. A les darreres eleccions espanyoles ens preguntaven, insistentment, si bloquejaríem la formació d’un govern a Espanya. La nostra resposta va ser clara i diàfana.
Serem irreductibles en contra d’un govern de la dreta extrema.
Les actuals circumstàncies no són fàcils, per a ningú. La presa de decisions és complexa. Cap dels escenaris que dibuixa el resultat de les eleccions espanyoles ens plau. No es tracta, almenys no en aquesta conjuntura, d’esperar un govern espanyol valent, disposat a afrontar un diàleg polític raonable sinó de gestionar l’escenari menys advers. Aquest PSOE no evidencia, ni remotament, la valentia imprescindible per iniciar un diàleg de debò, entre iguals. Ni per assumir responsabilitats, ni iniciatives de cap mena. De fet, amb els seus gestos i decisions evidencia un adversari a batre: ERC. I per això no dubta a impulsar acords que han prioritzat impedir que els republicans governem l’Ajuntament de Barcelona (amb un acord amb Ciudadanos -Valls), negant el diàleg i imposant l’exclusió dels republicans. O a la Diputació de Barcelona, en aquest cas amb un acord encara més sorprenent que els hi ha permès obtenir la Presidència de la tercera institució del país, barrant també el pas als republicans.
Avui, a Madrid, només hi ha dos escenaris. O un govern del PSOE i Podemos o un govern del PSOE en solitari amb l’abstenció del PP o Ciudadanos. No serà el republicanisme català qui afavorirà un govern beneit per un IBEX que ha deixat ben clar, per activa i per passiva, que el seu escenari és un pacte del PSOE amb la dreta. Ni tampoc serà el republicanisme qui regalarà excuses per impedir un diàleg clar i sincer. Tampoc serem aquells que a ulls d’Europa bloquejarem el diàleg, no senyor Sánchez, no serem aquests, no serem els que ens aixecarem de la taula, com diu en Gabriel Rufian, “deberían atornillarse a la mesa del diálogo” com hem fet nosaltres.
No ens equivoquem. El PSOE no desitja que Pedro Sánchez sigui investit amb els vots de Podemos i amb l’abstenció dels republicans catalans i bascos. En cap cas aquest escenari ha estat la seva prioritat, ni remotament. En totes i cadascuna de les intervencions, el PSOE ha deixat clar, de manera rotunda, que prefereix eleccions (especulant amb les expectatives demoscòpiques) abans de ser reelegit amb els vots de Podemos i d’haver de compartir el govern amb aquests. El PSOE està disposat a posar en risc les actuals majories al Congrés, que fan inviable un govern de la dreta extrema, per un incert escenari. Tacticisme de curta volada. Negació de la política.
El PSOE ens vol arraconar a Catalunya i ens voldria a l’ala dreta al Congrés espanyol, votant amb la dreta extrema, apartant-nos del taulell de joc. Ningunejar-nos. Ens volen enfadats, irritats, aïllats, i per això ens provoquen un dia i un altre. El PSOE ha implorat l’abstenció del PP i Ciudadanos, per evitar el vot determinant dels republicans catalans, per invalidar la representació electoral de l’independentisme, per fer intranscendent la nostra posició política i per responsabilitzar-nos de noves eleccions o d’esperonar una majoria de la dreta. I no ho han tingut i no ho tindran. No els hi farem aquesta concessió. Nosaltres seguirem amb la mà estesa, passi el que passi. No vols caldo, tres tasses. No volen política, fem-la nosaltres.
Us he de dir que em sento molt orgullós de la maduresa i responsabilitat que hem exhibit republicans catalans i bascos. No era fàcil, ens empenyien a votar amb la dreta extrema. I no hem caigut en el parany. Hem votat al costat dels companys de Bildu. Però som conscients que cal seguir sumant, seduir el conjunt del nostre país, perquè només una sòlida majoria democràtica podrà vèncer aquesta poderosa aliança conservadora, que s’oposa i s’oposarà a qualsevol canvi i a la voluntat de la ciutadania de decidir el seu futur en llibertat. Som molt conscients que cal afavorir escenaris de distensió i cohesionar la nostra societat enfront dels que aposten per murs de formigó. I aquesta majoria i aquest escenari no es construeix en quatre dies sinó perseverant malgrat el mur que el PSOE contribueix a assentar posant-se al costat de la dreta. Som conscients que només persistint, amb intel·ligència tàctica i estratègica ens en sortirem. I som molt conscients que les nostres conviccions republicanes i democràtiques acabaran reeixint. Ni la repressió, ni la involució de drets i llibertats, ni la presó (per llarga que sigui) faran que ens facin perdre el nord. Ens conjurem que més d’hora que tard es dibuixarà un somriure immens als ulls de tota la bona gent d’aquest país. Perquè viurem en un país de tots i per a tots, que jo vull República, catalana.»
