Imatge de la videoconferència que va fer abans de l'1-O

L’agost passat, el president equatorià, Lenín Moreno, va llançar un avís a Julian Assange, a qui el seu predecessor al govern, Rafael Correa, havia donat asil diplomàtic: ‘Hem posat una condició al senyor Assange: que deixi d’intervenir en la política i l’autodeterminació dels països. En cas contrari, es prendran mesures.’ Era una referència indirecta, però clara, al suport que Assange va donar al referèndum català i que avui ha tornat a sobrevolar en el discurs que ha fet Moreno, quan ha explicat per què s’havia decidit de detenir Assange: ‘Ha violat particularment la norma de no intervenir en afers interns d’altres estats’.

Abans que es fes el referèndum, el fundador de WikiLeaks va començar a enviar missatges de suport a la causa catalana i a fer-se ressò de les manifestacions independentistes. Com, per exemple, quan durant la Diada del 2017 va piular a Twitter un vídeo de la periodista de RAC1 Cristina Solias en què es veia com la multitud del passeig de Gràcia cantava ‘Els segadors’; o quan va fer un vídeo amb cinc consells per a evitar ‘que Rajoy ens espiï i ens censuri’.

L’acte de suport més explícit el va fer el 26 de setembre. En una videoconferència que es va retransmetre en directe a la Universitat de Barcelona, Assange va encoratjar l’independentisme a continuar desafiant la legalitat: ‘Aquest xoc entre els catalans i l’estat espanyol és un fet determinant de la història d’Occident’, va dir.

Amb el referèndum fet i la violència policíaca difosa arreu del món, Assange va continuar atacant el govern espanyol pel seu ús de la força i la persecució contra el govern català. Els dies posteriors a la votació, de fet, la seva activitat a Twitter estava centrada únicament a difondre notícies i opinions sobre el cas català. ‘Europa, si no parles dels atacs brutals d’Espanya contra votants pacífics, la pròxima vegada, havent fet de la brutalitat la norma europea, qui parlarà per tu?’, es preguntava.

Quan Puigdemont va ser detingut a Alemanya, va fer un piulet comparant la detenció amb la que va patir Lluís Companys el 1940:

A final del 2017, el govern equatorià va obligar-lo a aturar les seves denúncies per evitar problemes amb l’estat espanyol i Assange es va comprometre a no emetre missatges ‘que suposessin una ingerència en relació amb altres estats’. Però poc després va tornar a piular sobre la situació política de Catalunya i la repressió espanyola, i el govern de Moreno li va tallar les comunicacions amb l’exterior

Assange va poder esquivar el vet i Lenín Moreno va tornar a avisar Assange que deixés d’intervenir en la política i l’autodeterminació dels països, en referència a Catalunya, com també va denunciar WikiLeaks. Aquesta organització, en la seva tasca de destapar afers de corrupció i secrets d’estat, va publicar els INA Papers, que vinculaven el president Moreno amb l’adquisició de béns de diverses empreses offshore. A partir d’aquí, les relacions entre Assange i l’Equador van passar a ser irrecuperables, i el penúltim capítol s’ha viscut avui.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb