Quan s’escrigui la història de les vicissituds del món del vi arreu del món s’haurà d’explicar que un 15 de novembre del 2016, a l’Espai Mas Marroch del Celler de Can Roca, al costat de Girona, el sommelier Josep Roca va aconseguir reunir tretze cellerers, alguns dels més importants del món, que configuren un retrat molt complet del que el món del vi és avui, des d’uns valors compartits:  respecte per la natura, la terra, la vinya, l’equip de gent que fa possible aquests vins i la gent que se’ls beurà. Poques persones tenen l’abast i la capacitat d’aconseguir-ho. I moltes menys ho haurien fet amb la generositat que hi va posar el sommelier.

L’acte, que va aplegar unes quatre-centes persones, portava el nom de ’La festa de les persones del vi’ i suposava el gran acte de presentació del llibre ‘Rere les vinyes’ (Rosa dels Vents), un projecte del sommelier Josep Roca i la psicòloga Imma Puig (que assessora la gestió dels equips del Celler de Can Roca). Els protagonistes de ‘Rere les vinyes’ són tretze elaboradors de vins escampats pel món: Matías Michelini (del Celler Passionate Wine, Argentina); Raül Bobet (Castell d’Encús, Costers del Segre); Reinhard Löwenstein (Heymann-Löwenstein, Alemanya); John Wurdeman (Pheasant’s Tears, Geòrgia); Pierre Overnoy (Emmanuel Houillon – Pierre Overnoy, França); Elisabetta Foradori (Foradori, Itàlia); Ricardo Pérez-Palacios (Descendientes de J. Palacios, Villafranca del Bierzo); Álvaro Palacios (Álvaro Palacios, Priorat); William Harlan (Harlan Estate, Califòrnia); Christian Moueix (La Fleur-Pétrus, Burdeus); Lalou Bize-Leroy (Domaine Leroy, Borgonya); María José López de Heredia (R. López de Heredia, la Rioja); i Sara Pérez (Mas Martinet, Priorat).

Si ja era difícil entrevistar-los a tots i extreure’n la seva història, posant-la en context amb el seu territori i el món, encara era més difícil el que va passar el 15 de novembre: Josep Roca va aconseguir aplegar-los a tots en una mateixa taula. Els grans de Bordeus i la Borgonya, llegendes vives, al costat de joves elaboradors del Bierzo, de Mendoza, del Priorat. Dels artífexs dels vins naturals i biodinàmics, als autors de vins de muntanya eteris, preocupats pel canvi climàtic. Dels elaboradors en territoris primigenis mil·lenaris, fundacionals del món del vi, als elaboradors del nou món, ambiciosos per aconseguir la perfecció. Tradició i avantguarda, rusticitat i modernitat. I així, els quatre-cents convidats que van assistir a la festa van poder tastar un vi de cadascun d’aquests protagonistes. Vins emotius, vins elegants, vins delicats, vins mimats, vins sincers, vins arriscats, vins plens de caràcter, vins filosòfics, vins lliures, vins màgics… Vins a semblança dels seus creadors.

Persones del vi

El terme «persones» és important en tot el projecte. ‘La festa de les persones del vi’ fa referència als cellerers protagonistes del llibre i de l’acte, però també a totes les persones convidades, que formen part del sector vitivinícola català, que permeten que bategui la cultura del vi en aquest país. A més, el terme «persones» és determinant per una de les tesis que conté el llibre ’Rere les vinyes’: Josep Roca i Imma Puig volien demostrar que els vins s’assemblen a les persones que els fan.

El sommelier Josep Roca. © Òscar Pallarès
El sommelier Josep Roca. © Òscar Pallarès

‘Rere les vinyes’ és un volum ple d’història i ple d’idees. El lector queda amarat de la filosofia vital d’aquests elaboradors que mostren criteri, idees, acció, èxits, un llegat, un concepte del temps, una manera de ser al món, que segurament en alguns casos les següents generacions no seguiran. És un relat que no dóna res per sabut (ningú es pot sentir perdut i, en canvi, pot aprendre moltíssim i construir-se un context); que també relata els grans moments de la història del món del vi. Un relat on no se sap què aporta Josep Roca i què aporta Imma Puig (i tampoc no té gens d’importància saber-ho, tot i que s’endevina el paper que juga cadascú). Dotze històries vinícoles singulars i genuïnes, que basculen entre l’àmbit públic i l’àmbit privat i familiar.

En aquest llibre, Josep Roca parla d’ell a través dels altres. D’aquesta manera desvia el focus per posar-lo en els valors que cada cellerer representa i que són aquells que ell vol destacar. El fet de ser un vehicle i no una finalitat li dóna més llibertat a l’hora de fer la tria i de construir el relat. Un projecte ambiciós, que no volia fer sol, perquè per arribar a extreure el millor de cada elaborador, calia dominar la gestió de les emocions, territori ben abonat per Imma Puig, que s’ha mostrat una aliada valuosa.

La sala amb els quatre-cents convidats a l'Espai Mas Marroch del Celler de Can Roca. © Òscar Pallarès
La sala amb els quatre-cents convidats a l’Espai Mas Marroch del Celler de Can Roca. © Òscar Pallarès

Va ser un vespre intens, emocionant, transcendent

Aquell vespre del 15 de novembre s’intuïa transcendent. Un cert nerviosisme, emoció, recorria la columna vertebral d’aquells que entraven i observaven la cerimoniosa posada en escena del lloc: una taula llarga i blanca plena de copes presidia el gran saló, dalt d’un escenari. A baix, tota la sala plena de llargues taules, una darrera l’altra, també amb estovalles blanques i plenes de copes, mirant cap a l’escenari, feia l’efecte d’un camp acabat de llaurar. Davant de cada seient tretze copes, amb el vi que havia triat cada cellerer.

L’acte va costar d’arrencar, perquè madame Leroy no arribava. Salutacions, inquietud, ganes de tastar i d’escoltar… L’espera es feia llarga, però tothom pacient, reverenciós, contingut. I per fi va arribar la gran dama de la Borgonya, es van fer les fotos de rigor (un document històric) i els tretze elaboradors, amb Josep Roca i Imma Puig (un a cada punta de la taula llarga) van prendre seient. I a partir d’aquí el camí va ser sobri, però de gran intensitat. Grans vins i discursos potents. Diversitat, respecte, admiració. Un elaborador darrere l’altre. Senzillesa en les formes per sostenir el pes de l’esdeveniment. Un vespre irrepetible, que es podria resumir en una frase que va pronunciar Imma Puig: ‘A l’interior de cada ampolla hi descansa una història, i necessita ser degustada perquè pugui ser explicada.’

Matias Michelini
vi Mostesco Agua de Roca 2016
celler Passionate Wine
Gualtallary, Mendoza, Argentina

Va obrir el foc un jove cellerer de Gualtallary, a Mendoza, l’argentí Matias Michelini, que és de mare mallorquina. Imma Puig el va definir ‘un home ple de passió i amb un punt de demència. Viure enmig de la natura li dóna la capacitat d’entendre les persones.’ I Matias Michelini, tímid, que reconeixia no saber què hi feia allà, va triar un sauvignon blanc nascut d’una petita parcel·la d’una hectàrea, a 1500 metres a la serralada dels Andes, en un sòl de pedres de granit amb carbonat de calci. I va explicar que la seva intenció era fer un vi que parlés de l’aigua del riu que baixa de la muntanya. Un Mostesco Agua de Roca 2016, que és el resum de tota la recerca feta durant setze anys, que és quan vaig començar a fer vins. ‘Deien que no es podien fer vins blancs a l’Angentina. Era qüestió de trobar el camí i el lloc. Un vi que té 10,5º alcohòlics i gairebé el mateix d’acidesa total. Pot semblar rústic, com el tall d’un ganivet al paladar. Vull pensar aquest vi en els quinze anys a venir.’ I Josep Roca va dir que el seu és camí revolucionari, la seva austeritat i rigidesa objectiva, el seu aspecte fibrós, de mirada brillant i amb nervi també estava en el vi. Representa el vi des de la rigorositat, passió i un estil diferent, que dóna brillantor.

Raül Bobet
vi Taleia Reserva 2013
celler Castell d’Encús
Talarn, Costers del Segre

Després va arribar Raül Bobet, l’home que se n’ha anat a Talarn, al Pallars Jussà, a fer els seus vins de muntanya. Imma Puig el va definir com un home que és pura ambivalència i contradicció a vegades. Soledat i desafiament. ‘Ell que diu que tot està inventat, no deixa d’innovar.’ Raül Bobet va abonar la tesi de Josep Roca i va assegurar que a parer seu no es pot entendre un vi sense conèixer la persona que el fa. I va començar a enumerar un decàleg d’etapes vitals per on ell havia passat: els inicis als anys seixanta, rituals de pagès i quotidianitat; formació, dictadura i postdictadura, ganes de sortir de l’estat espanyol; nou món versus vell món; entendre les vinyes i les vinificacions; interpretació del paisatge i microvinificacions; enamorament; excitació pel concepte temps; el preu de la descoberta; la creació d’un equip, la missió; assumir la finitud del nostre temps; el repte del canvi climàtic. I va acabar dient: ‘Cal atrevir-se a somniar.’ I Josep Roca el va definir com una barreja d’arbre de la ciència i arbre de la vida; força, esforç i compromís. Coneixedor de tots els detalls possibles del que representa un vi. I va destacar l’energia dels seus vins, fets a mil metres d’altura, en les cubs de pedra que ja usaven els monjos hospitalaris. Un treball obsessiu que reflecteix el personatge brillant que hi ha al darrere.

Reinhard Löwenstein
vi Röttgen 2014
celler Heymann-Löwenstein
Winningen, Mosel·la, Alemanya

Un home profund, que considera que només entendrem un vi si deixem de banda les limitacions racionals i culturals que acumulem, va destacar Imma Puig. I ell, simpàtic, apassionat i a contracorrent, va fer un elogi de la imperfecció: la perfecció és industrial i freda, mentre que avui hem de parlar de vins de cultura, que són vins amb ànima. Aquests són els vins del futur. Reinhard Löwenstein elabora el seu vi a la vall del riu Mosel·la, afluent del Rin i va explicar que ell no volia produir el millor vi (que es correspon amb una idea industrial), sinó un vi que tingui encara la dimensió d’emancipació, de volar, de provocació. ‘Per això parlem de vins de cultura. Cultura i agricultura tenen una mateixa arrel i contenen la interacció de la natura amb els homes. I va assegurar: ‘No som els bruixots del vi, treballem en totes les seves dimensions. I som atents a la informació que ens dóna la terra, que és de gran importància. La nostra és una terra mil·lenària. L’any 2014 diuen que no va ser una anyada bona, en canvi a mi m’agrada molt el vi que ens va sortir. Perquè, què és bo i què és dolent? Això només depèn de la teva decisió i de la teva herència cultural.’ I Josep Roca, que va recordar la seva fascinació i debilitat per la dama blanca, la varietat de raïm Riesling, va descriure Lowenstein com un home entranyable, que combina el rigor amb allò que li dicta el cor, estima la bellesa del caos. Els seus vins són oberts, somrients i profunds. Els seus matisos tardorencs són pràcticament secs. D’acidesa gustosa i final rotund, contundent, secant, el de les pissarres vermelles.

John Wurdemann
vi Rkatsiteli 2011
celler Pheasant’s Tears
Kakhètia, Geòrgia

Aquest home que va néixer a New Mèxic, va arribar a Georgia a través del cant polifònic, una passió. Ell diu que el vi és la història líquida d’un lloc, va destacar Imma Puig, i conté també tot el que és intangible del lloc: les històries d’amor que s’hi van viure, les guerres que s’hi van lliurar, les tradicions, les cançons… I John Wundermann, de fesomia salvatge i indomable, parla de la tradició mil·lenària del vi a Georgia. Diu que un dia uns elaboradors vinguts del Llenguadoc van preguntar a un col·laborador seu quin fertilitzant posava a les vinyes. Ell no entenia què li preguntaven i davant la insistència els va dir: ‘Utilitzo la sang, la suor, les cremades i l’esperit dels meus avantpassats. No hi ha un metre quadrat de la meva vinya que no estigui impregnat de la seva sang. Aquest és el meu fertilitzant.’ I Josep Roca va parlar de l’efecte que li va causar George, un viatge a l’origen, on es barregen les Quartetes d’Omar Kayyam amb els cants ortodoxos, els paisatges i la gastronomia, que és importantíssima. Un país que és mestissatge de cultures. I en l’àmbit del vi, Georgia és la transmissió d’un llegat, de la història del vi sota terra, dels vins naturals amb nitidesa (els Rkatsiteli oberts, intensos, amb frescor, curulls d’aromes benignes). John, tot i ser de Nou Mèxic, és el líder d’un moviment que explica la nova Georgia continuista, perquè no hi ha vi que no porti sang dels avantpassats d’aquesta terra.

Pierre Overnoy
vi Poulsard 2014
celler Emmanuel Houillon – Pierre Overnoy
Arbois Pupillin, Jura, França

Imma Puig va parlar d’autenticitat i recés de pau. No hi ha estridències en Pierre Overnoy. I va destacar que els elaboradors de vins naturals són equilibristes sense xarxa. Overnoy passarà a la història com el personatge més transcendental d’aquest moviment nascut a la dècada dels anys vuitanta del segle XX. És considerat un mite. Ell va començar amb una cita de Pasteur: ‘Hi ha més filosofia i saviesa en una ampolla de vi que en tots els llibres del món.’ I sense estendre’s gaire, sobretot es va dedicar a agrair aquest acte de reconeixement. Un home sempre modest. I Josep Roca va dir d’Overnoy que representa el ‘menys pot ser més’: exigent, minuciós, busca en el vi els tons tènues, la transparència, la nuesa,  el que és delicat, la bellesa sense cos ni volum. Una fragilitat que fa olor de mar.

Elisabetta Foradori
vi Teroldego Morei 2013
celler Foradori
Mezzolombardo, Trentino, Itàlia

Imma Puig recorda que Elisabetta Foradori cerca el seu pare en la terra que treballa, un pare que va morir quan ella només tenia 11 anys. I destaca la frase: ‘El vi, com la vida, no hi entén de regles.’ Elisabetta Foradori va explicar que tenia un sentiment ambivalent, molta emoció: aquesta sensació de retorn a l’origen, a la natura, tants anys treballant la vinya, a la terra, trobant el pare que va perdre tan petita. Retornant a la natura més autèntica, la força de la natura més gran. ‘Una herència per deixar a la meva filla, amb salut i goig.’ I Josep Roca va recordar la capacitat de Foradori per canviar, per trobar un sentit a la terra nou. Ella el 2004 es va acostar a les tines de fang, que eren fetes a Villarrobledo, i donaven un vi calent, dinàmic, expansiu. I aleshores va citar el llibre del Tao de Lao Tse, l’apartat 11: «Trenta radis s’ajunten en el botó d´una roda; / del buit (del botó) sorgeix la utilitat de la roda. / Forma un recipient d’argila; / del buit (del recipient) en sorgeix la utilitat. / Obre portes i finestres en les parets d’una casa; / del buit (de les obertures) sorgeix la utilitat de la casa. / Així, doncs, amb l’existència de les coses ens / beneficiem, / i la no-existència de les coses ens és útil.» I va acabar, Josep Roca, recordant que ella, infatigable, ha tornat a canviar, ara cap a l’agricultura biodinàmica, tot per amor a la terra.

Ricardo Perez-Palacios
vi Corullón 2000
celler Descendientes de J. Palacions
Villafranca del Bierzo, Bierzo, Espanya

Va tocar el torn dels Palacios, oncle i nebot, Álvaro Palacios, uns dels artífexs de la revolució contemporània del Priorat, i Ricardo Pérez-Palacios, el nebot que està revolucionant els vins del Bierzo, amb l’ajuda i assessorament del seu oncle. Ricardo, el més jove de la taula, va explicar que s’havia format amb Christian Moueix i que Lalou Bize-Leroy li va ser una guia des del dia que va sentir la lleugeresa passejant per les seves vinyes, però que voldria ser com Pierre Overnoy. Josep Roca li va dedicar uns grans elogis: creu que és el viticultor que més a prop es trobava de Rudolf Steiner, l’ideòleg de l’agricultura biodinàmica, però que Ricardo va més enllà. Perquè com Steiner, que fou filòsof, arquitecte, pedagog, escriptor, Ricardo també té una escola al seu poble on exerceix de docent i té una concepció humanista de la vida. ‘Ricardo Pérez-Palacios treballa com ningú les fermentacions i camina en una profunditat sorprenent, que impressiona. Escoltar-lo és una delícia i tastar els seus vins, també. En ell el vi és pedagogia aplicada al terrer.’

Álvaro Palacios
vi Finca Dofí 2012
celler Álvaro Palacions
Gratallops, Priorat

Comenta Álvaro Palacios que les vinyes són capaces d’intuir aquells que van cap a elles. Aquesta voluntat  de preservar els espais tocats per la mà divina. No hi ha tècniques que valguin davant les forces de la naturalesa. ‘Sempre ho dic, que a mi Christian Moueix em va encendre i em va canviar. Ha marcat la meva vida i continuo lluitant, al Priorat i al Bierzo, per aconseguir fer el gran vi.’ Josep Roca va dir d’Álvaro Palacios que té la capacitat de comunicar com ningú el Priorat i que forma part dels cinc bojos que han canviat la realitat recent d’aquest territori. Va destacar la idea que no hi ha el millor vi del món sinó el més autèntic. Alvaro Palacios és sinònim de treballar el Priorat com es treballa al Pomerol o a la Borgonya. Els seus són vins opacs, opulents, càustics. Ell gira el vi i el fa cruixent en boca, rotund.

William Harlan
vi Harlan State 2012
celler Harlan State
Napa valley, Califòrnia, EUA

William Harlan va ser l’únic cellerer que no va poder assistir a la trobada. En lloc seu hi va anar la seva mà dreta, Don Weaver, que fa trenta anys que treballa amb ell. L’Imma Puig va destacar de Harman State una frase: el vi a la copa és només com tenir un fotograma d’una pel·lícula. I Don Weaver va recordar que el 2012 va ser la primera vegada que en el vi hi va sortir la fruita i que suposava una major expressió del terrer. Josep Roca va recordar que William Harlan representa el somni americà, que és un home que cerca cada vegada més l’equilibri amb la natura. I els seus vins, d’una viscositat densa, opaca, són vigorosos, plens de sensacions secants, que necessiten temps per domar-se com un  poltre salvatge. Harlan és l’anhel de la perfecció.

Christian Moueix
vi Château  La Fleur-Pétrus 2010
celler La Fleur-Pétrus
Pomerol, Bordeus, França

Diu Imma Puig que Christian Moueix és un innovador des de la clandestinitat, i que per sobre de tot busca l’harmonia. Moueix, elegant, impecable, va recordar que és l’argila que dóna el caràcter únic als seus vins del Pomerol. Va parlar des de la saviesa que li dóna l’experiència, trenta-vuit verema a Pétrus. I tot així, va reconèixer que a la dècada dels noranta encara s’utilitzaven molts productes químics per treballar la terra, i que van ser persones com Lalou Bize-Leroy i els seus treballs en biodinàmic, que el van ajudar a tornar-se a acostar a la natura. Josep Roca va situar Christian Moueix al lloc que li correspon: un personatge revolucionari que es va inventar la poda en verd. I tot i que al Pomerol la tradició imposa el ‘mantenir i no tocar’, Moueix s’expressa amb més llibertat en el seu celler de Califòrnia, el Dominus State, on fa un vi més fresc. A Califòrnia busca la seva llibertat, creativitat i innovació, per tornar a la tradició. El seu és un joc de miralls i un viatge al dubte.

Lalou Bize-Leroy
vi Vosne-Romanée Les Genaivrières 2006
celler Domaine Leroy
Vosne-Romanée, Côte de Nuits, Borgonya, França

De Madame Leroy, Imma Puig en va dir que era un personatge de caràcter i fermes conviccions. I també va destacar que tenia una ànima ultrasensible. Una dona que estima les seves vinyes, que les cuida totes per igual, per no provocar la gelosia d’unes vers les altres. I que manté l’estil del ‘faig el que dic i dic el que penso’. I Lalou Bize-Leroy va dir que parlar de la terra era una música profunda, que era la vida. Va parlar de les seves vinyes. Va ser breu. En parlar d’ella, Josep Roca va fer servir un relat personal: ‘El 2005 madame Leroy va venir a menjar per primera vegada al Celler, amb els seus gossos (des d’aleshores deixo entrar els gossos al restaurant). En aquella ocasió, li vaig dir que encara no m’atrevia a visitar-la, que això seria com tocar el cel, i que per comprendre la seva realitat abans havia de visitar altres «jardins» de la Borgonya. Ella em va dir que ho entenia. He gaudit molt amb l’aprenentatge.’ Josep Roca va destacar el fet que la gent del camp es guanya bé la vida a la Borgonya i que Lalou Bize-Leroy és un exemple d’observació, caràcter, reactivació, finor i força alhora. És una dona amb una llum especial, que s’expandeix. I que aconsegueix tenir vinyes felices. ‘Quan vaig anar-la a veure hi vaig anar tard però preparat. I quan hi vaig arribar vaig tenir la sensació de tocar el cel.’

María José López de Heredia
vi Viña Tondonia Gran Reserva blanco 1994
celler R. López de Heredia
Haro, La Rioja, Espanya

María José López de Heredia estava contenta. I va començar dient que no hi eren tots els que són. Va parlar d’estimar el que fa, i que és una gran sort tenir una vinya, però que s’ha de treballar. Hi ha moments de desesperança, perquè no sempre surt bé el raïm. ‘Ens han d’agradar les imperfeccions, però quan tenim un any tan perfecte com el 94…’ Josep Roca va parlar del vi de María José López de Heredia: gràcia, sequedat tàctil, acidesa tersa, fruites que es deshidraten i caminen cap a la flor amb elegància… Ella representa la continuació del llegat. El que defensa avui com a tradició és innovació legitimada pel temps, perquè en origen era innovació.

Sara Pérez
vi Ranci Dolç Garnatxa Mas Martinet
celler Mas Martinet
Gratallops, Priorat

Imma Puig parla de Sara Pérez com una força de la natura, sempre dedicada als altres, tot i que sembla que va per endavant. Sara Pérez va parlar certament amb una força tel·lúrica: ‘Vinc del sud, de la calor, d’un territori amb moltíssima història. El ranci que he portat és el vi que menys em representa com a celler, però que més bé representa la memòria del Priorat. A més, aquest vi va molt lligat a les dones del Priorat. La primera vegada que vaig beure un ranci tenia deu anys. Era d’una bóta del 1964 que em va deixar tastar l’Assumpció Peyra d’Escaladei. Des de llavors vaig saber que jo de ranci també en faria al celler. I el 1995 vaig agafar el camí de la recuperació dels rancis dolços. Aquest vi que tasteu va ser possible perquè la Maria Torroja em va donar unes bótes de ranci i perquè una altra senyora em va donar una bóta de ranci de mil litres on havien reposat anyades des del segle XIX. Aquest ranci que tasteu és una barreja d’anyades, que no s’ha embotellat mai. El ranci és un vi per rebre, per agrair, per compartir. Per tot això l’he triat per portar-lo avui aquí.’ I Josep Roca va situar Sara Pérez com la segona generació que han donat els bojos del Priorat que van revolucionar-lo. I ella té la força de la gent jove que reinterpreta la vinya vella. I això va permetre a Josep Roca fer un tribut als seus mestres, Vicenç Andreu i també Josep Lluís Pérez, el pare de la Sara Pérez, que als anys 1990-1991, passava sovint pel restaurant i li explicava què feien al Priorat i li portava mostres. I això també li va permetre viure de ben a prop el renaixement del Cims de Porrera, des del moviment cooperatiu. Va parlar de Sara Pérez com l’amazona del Priorat, que entre el 1998 i el 2002 va viure cinc vides. Va aprendre del pare i va desaprendre per buscar el seu camí. La Sara Pérez és el símbol que la força del Priorat és en les dones.

Josep Roca va tancar la primera part de la ‘Festa de les persones del vi’ dient que en el vi hi ha la vida i que la vida ho és gairebé tot. I així, va convidar tots els presents a continuar la festa amb el tast a peu dret d’una selecció de vins d’aquests cellerers, acompanyats per un tast de la cuina del Celler de can Roca. Festa rodona i única.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.