Josep Jover (Terrassa, 1955) és advocat especialitzat en noves tecnologies. Va ser cap de llista de Pirates de Catalunya –com a independent– a les eleccions catalanes del 2010. També es va presentar pel mateix partit a les espanyoles del 2011 i una altra vegada a les del parlament del 2012. Dimarts, com a lletrat de Pirates, va presentar una denúncia contra l’estat espanyol i la Comissió Europea per la censura del web del Tsunami Democràtic i l’aplicació mòbil. Parlem amb ell d’aquesta qüestió, però sobretot del nou decret de seguretat digital del govern espanyol, que permet que siguin intervingudes xarxes de comunicació, webs i aplicacions sense autorització judicial quan hi hagi ‘una amenaça greu i immediata per a l’ordre públic’. Decret que el govern català qualifica de ‘cop d’estat digital’.

A grans trets, aquest decret què permet de fer al govern espanyol que no pogués fer fins ara i com el justifica?
—És un decret electoral, la motivació és electoral. I, d’una altra banda, denota nerviosisme en l’estat espanyol. La Llei de Telecomunicacions ja permetia fins i tot tallar-les en casos determinats. Però han volgut disparar sobre el concepte de República digital. Volien fer una norma per a acreditar que els que manen són ells, no la resta de la gent.

Amb el decret, poden ‘apagar’ o restringir la xarxa d’internet o de telefonia mòbil en cap part del territori català?
—Podien fer-ho abans. Ja l’1-O una de les amenaces era ‘us fumerem una destralada a internet. Si us tallem internet, us aïllem del món.’ La idea és recordar que ells tenen la clau del cop de destral. Van intentar-ho i no van poder.

A banda intervenir la xarxa física, també es poden intervenir serveis, és a dir webs i aplicacions?
—I tant, però la qüestió de les webs és posar portes al camp. Realment fan que quan arribi una petició a una pàgina es redirigeixi i la web no quedi tallada. Eludir-ho ja va fer-ho Pirates amb les webs de l’1-O.

En tot cas, totes aquestes intervencions ara es poden fer sense autorització judicial.
—Fins ara, l’autorització judicial ha estat de fireta. El magistrat de l’Audiència nacional ha signat allò que la Guàrdia Civil li ha posat davant. No hi ha hagut una actuació judicial conscient. Realment hauríem de parlar de calvície cultural tecnològica per part del jutge. El coneixement tecnològic tendeix a zero. Amb aquesta calvície cultural, si ve un guàrdia civil i diu: ‘Miri, tallarem el web de no sé on, que signi aquí’, el jutge fa què calgui.

Ara un dels nous supòsits afegits per aplicar el decret és l’amenaça greu o immediata per a l’ordre públic.
—El concepte de seguretat nacional i desordres públics és un concepte ‘xiclet’. Són conceptes jurídics indeterminats que els van molt bé per als seus interessos i sobretot amenaçar. El tema de la seguretat social i els desordres públics apareix fins i tot a la directiva europea. Ho han tornat a posar perquè es vegi clarament que el volen fer servir, no perquè no hi fos abans.

D’un punt de vista tècnic, la intervenció és impossible d’esquivar?
—En principi, és absolutament fàcil d’intervenir: només han d’avisar les grans empreses de telecomunicacions. Una altra cosa són les petites, que són més difícils.

Voleu dir que hi ha eines per a saltar hipotètiques prohibicions.
—Indiscutiblement. En el moment en què fins i tot una part del territori té accés a internet via satèl·lit, pots reconnectar tota la xarxa del país. Ara, a gran escala, seria inviable si no hi hagués petits empresaris. En el moment en què depens sols de les grans empreses de telecomunicacions és fàcil de demanar de redirigir-la al web de la Guàrdia Civil quan es faci petició d’una certa adreça IP.

És viable d’obligar que les bases de dades sensibles, com ara els censos, hagin d’estar en servidors europeus i algunes específicament en espanyols?
—És absolutament inviable. Perquè en aquest moment la major part de les dades de les institucions públiques espanyoles són a Amazon o a Google. Estic d’acord que les dades siguin en una zona potencialment segura, però no crec que físicament puguin estar dins l’estat espanyol.

Allò que volen és poder tancar qualsevol servidor on s’intenti fer un cens digital català per a un hipotètic referèndum?
—Proven de parar una cosa que fa tot Europa: jo demà podria posar el meu servidor a Estònia. Encriptat. I no tindrien ni idea de quina manera entrar-hi. És la mentalitat del segle XX contra els fets del XXI.

El decret estableix que el DNI sigui l’únic sistema d’identificació vàlid. Pot tenir efectes col·laterals?
—Si el DNI és l’únic document d’identificació i d’acreditació vàlid, això vol dir que, entre més, el passaport no ho és. El problema que s’ha autoorganitzat l’estat espanyol és de primera magnitud, fins al punt que hem presentat una pregunta a l’Europarlament.

També es restringeix l’aplicació de la tecnologia de cadena de blocs fins que no es reguli a escala europea. Aquesta tecnologia havia de ser la base del projecte IdentiCAT impulsat per la Generalitat. És la prova que l’objectiu del decret és tombar-lo?
—Que l’objectiu és aquest és claríssim. ‘I si no podem tombar-lo, el retardem una mica fins que des d’Europa hi puguem fer alguna cosa.’ Hi ha un gran error per part dels polítics catalans: vendre que la Unió Europea era el paradís dels drets fonamentals. No ho és. L’estat espanyol ha venut que era un club d’estats i tampoc no ho és: és un club de mercaders. L’única cosa que li interessa és el negoci a escala mundial. Per tant, l’estat espanyol, aquest decret, se l’haurà de posar per on li càpiga. Però no l’hi posarem nosaltres, l’hi posarà la UE. Perquè vulnera la llibertat de prestació de servei. S’ho hauran de menjar amb patates, a mitjà termini.

Hi ha una part del decret destinada als contractistes. Quina és la intenció?
—El decret intenta que els proveïdors de tecnologia tinguin por. Però a mi, què em costa aconsellar a una empresa meva que se’n vagi a Perpinyà? Protegida per la normativa francesa, treballant amb la mateixa normativa europea i amb la llibertat de les telecomunicacions. L’estat espanyol no pot fer-hi res.

Creieu que tot plegat escapça inevitablement els plans de la Generalitat de fer qualsevol mena de República digital?
—A la Generalitat se li ha escapat la pressió per la boca. A vegades se’ns veu massa de lluny el llautó. Si hagués estat una mica més discreta no hauria passat res. Crec que es pot continuar fent molta cosa, però tenint en compte la normativa europea i què marca l’espanyola. Però aquest marge, anant presumint de República digital, se’ns ha reduït. O és que pensàvem que això no passaria? Avui dia és una acció-reacció: en el moment en què presumeixes que fas una República digital, els altres es posen neguitosos.

Més enllà de la batalla contra l’independentisme a internet, del punt de vista dels drets dels usuaris, el decret què implica? Com el valoreu?
—És una vulneració de les llibertats de la UE i, per tant, de la llibertat dels consumidors. Però tampoc no els importa vulnerar el dret de qui sigui, perquè Ebre enllà allò que ven és canya contra Catalunya.

El decret s’ha d’aprovar al congrés en trenta dies. Si acaba essent així, el denunciareu?
—Ja l’hem començat a denunciar, no hem esperat els trenta dies: s’han fet preguntes europarlamentàries, actuació prèvia a la denúncia. Però la denúncia no serà un ‘ai, pobra Catalunya’. Serà un ‘aquesta gent vulnera la lliure circulació de prestació de serveis a la UE’. En aquest àmbit és ella qui té la sobirania.

Com a advocat de Pirates de Catalunya ja heu denunciat el tancament de la web del Tsunami Democràtic. Per què?
—D’una banda, per nosaltres és un tema repetit: per la duplicació de les webs de l’1-O ja van processar gent del Partit Pirata i l’estat espanyol va haver d’arxivar totes les causes. D’una altra banda, en telecomunicacions, i en tota una sèrie d’elements que envolten la nostra vida, la sobirania ja no és nostra. Hem posat una demanda contra l’estat espanyol, però també contra la UE, perquè qui té la sobirania és ella, i m’ha de permetre de poder accedir a les telecomunicacions.

En podem esperar res de les institucions de la UE, en aquest àmbit?
—La primera vegada va funcionar, aquesta no ho sé.

Totes aquestes mesures de l’estat espanyol en l’àmbit digital tenen cap precedent en cap estat de la Unió Europea?
—No, hi ha quelcom de similar a Polònia i Grècia, en moments molt determinats. A Polònia perquè no van fins. La Unió Europea els ha anat parant els peus. La UE, moltes vegades, no et fa cas. Però aleshores passa alguna cosa i l’estat arregla allò que estava malament. El seu funcionament no és el funcionament jurídic de legalitat al qual estem acostumats: és un club de mercaders. Els mercaders intenten ‘treure la lliura de carn del costat del cor sense que vessi una gota de sang’, com diu l’obra de Shakespeare.

Aleshores, a quin nivell deixa tot plegat l’estat espanyol? Els qui ho comparen amb què passa a Turquia o la Xina, s’equivoquen, exageren?
—A l’estat espanyol hi ha un franquisme residual que ha tornat a sortir. La cosa estranya és que no hagués passat abans. Ni s’equivoquen ni exageren: és la reacció d’un pretès estat del segle XIX en vista d’una manera d’actuar contra la qual ja no poden fer res. A la Xina molta gent es comunica per autoservidors d’unes altres xarxes wifi, fora de les oficials. La imaginació de la gent sempre anirà llampecs per endavant.

L’estat espanyol encara pot adoptar mesures més restrictives?
—Som en una guerra del segle XXI i, per tant, l’estat intentarà què calgui. Si ha de restringir les comunicacions, ho farà. Però a cada restricció la gent es mobilitzarà per tirar endavant. Al cap i a la fi, Tsunami Democràtic no ha fet res més que una aplicació que fa les mateixes coses que un canal de Telegram. L’estat necessita demonitzar quelcom per intervenir-ho: ‘Això és una aplicació mòbil terrorista.’ Bé, és una aplicació mòbil que no controles.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb