El TEDH admet les demandes de Costa i Campdepadrós per la ingerència del TC al parlament

El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha admès les demandes que hi va presentar l’ex-vice-president del Parlament de Catalunya Josep Costa; l’ex-secretari primer de la mesa Eusebi Campdepadrós i el grup parlamentai de Junts per Catalunya per la ingerència del Tribunal Constitucional espanyol en l’activitat del parlament. Són unes demandes que, en paraules de les presidenta del TEDH a començament d’any, tenen a veure “amb la llibertat d’expressió al parlament català, sobre la decisió del Tribunal Constitucional d’Espanya de limitar uns certs temes de debat”. Perquè el TC els va prohibir de poder ni tan sols debatre sobre el dret d’autodeterminació i sobre la monarquia, i van dur el cas a Estrasburg, que ara ja comença a examinar els recursos. 

Aquella querella contra la mesa va portar a un judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència contra Costa i Campdepadrós, a més de l’ex-president de la cambra Roger Torrent i l’ex-secretària de la mesa Adriana Delgado. Tots ells van ser absolts, però el tribunal no va acceptar en la sentència que els fos vulnerada la inviolabilitat parlamentària. I, per això, malgrat l’absolució, Costa i Campdepadrós també van recórrer contra la sentència, primer al Tribunal Suprem espanyol, per a poder arribar, en darrera instància, també al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

En la demanda ara admesa, els dos ex-membres de la mesa denuncien la vulneració de l’article 10 del Conveni Europeu dels Drets Humans, que protegeix la llibertat d’expressió, i l’11, sobre el dret de reunió, a més de l’article 1 del protocol 12 del Conveni sobre la prohibició de la discriminació. L’estat espanyol disposa fins al 31 d’octubre de temps per presentar les seves al·legacions.

Les demandes contra l’estat espanyol relacionades amb el procés d’independència van fent via al TEDH. Recentment, el tribunal va admetre les demandes de Jordi Turull, de Jordi Sànchez i d’Oriol Junqueras pel seu empresonament preventiu pel Primer d’Octubre, fet que els va privar d’exercir els seus drets polítics com a diputats al Parlament de Catalunya. En el cas de Sànchez i de Turull fins i tot impedint-los de sotmetre’s a les investidures respectives. Aquestes tres demandes ja han estat comunicades pel TEDH a l’estat espanyol, que té temps fins al setembre de donar resposta a una sèrie de preguntes que formula el tribunal.