Jornada de Sociolingüística d’Alcoi, més d’un quart de segle prenent el pols a l’ús de la llengua

Enguany es farà la trobada que fa vint-i-cinc amb la intenció d’agafar un nou impuls

VilaWeb
Redacció
24.03.2022 - 20:51

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui i demà es fan a Alcoi les sessions de la Jornada de Sociolingüística. És la trobada que fa vint-i-cinc, encara que la primera es va fer ara fa trenta anys. A més de commemorar un aniversari rodó i dibuixar un mapa sobre què han significat les jornades quant a l’estudi dels usos de la llengua, s’analitzarà la comunicació i la política lingüística; l’estat de la llengua entre els més joves; i l’estatus de les llengües a Europa i el nacionalisme lingüístic espanyol i europeu.

Una història amb alts i baixos

La història de la Jornada de Sociolingüística d’Alcoi és una història de resistència i tossuderia. Van nàixer amb molta força, l’any 1992, amb tot el suport de l’Ajuntament d’Alcoi, en mans del PSPV. Les van organitzar i encapçalar Anna Serra i Ximo Victoriano. A principi dels 2000, un canvi de color polític a l’ajuntament les va voler condemnar a mort per inanició. Però no ho van aconseguir del tot i les jornades van resistir amb l’impuls d’alguns col·lectius, com ara Escola Valenciana, el Centre Ovidi Montllor i l’escriptora Isabel-Clara Simó, i amb el suport del Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València, que en va agafar les regnes.

L’any 2017 és quan van tornar a agafar una forta embranzida, deslligades absolutament de qualsevol institució que fos canviant ideològicament, i vinculades únicament a l’aspecte acadèmic. I s’hi van afegir institucions que avui dia encara hi romanen lligades, com ara l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la delegació a Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, el Centre Ovidi Montllor, l’Ajuntament d’Alcoi, el CEFIRE i la Coordinadora Alcoià – Comtat pel Valencià. A aquestes entitats, segons Josep Cortés, membre de la comissió organitzadora, els va anar molt bé que el projecte l’encapçalàs una universitat. “El fet que estiga lligat a la Universitat Politècnica, amb el suport de la resta d’universitats públiques valencianes, com la d’Alacant, l’UJI, la Miguel Hernández, la de València, és un encert, perquè encercla les jornades en un esdeveniment acadèmic, d’estudi, de reflexió i de debat. I a partir d’ací, els temes tractats tenen a veure amb la promoció i l’ús, no des del punt de vista teòric, sinó d’aplicació a la societat, al comerç, a la música, a la cultura.”

Aquest és el format que volen enfortir i amb el qual entomen el futur de la jornada.

La potència dels inicis i els més de tres-cents experts

Cortés explica que a la primeria la Jornada de Sociolingüística d’Alcoi tenia uns ponents d’un nivell molt alt i que ara es vol mantenir aquest nivell i, a la vegada, intentar de captar un ventall més ample de públic. “Recorde que la primera jornada va ser sobre l’estàndard, amb Josep Lacreu. El format ha anat variant fins a arribar al d’enguany, el divendres a la vesprada i el dissabte de matí. Fem ponències, comunicacions, però també tenim temps per a notes més lúdiques, com ara teatre, humor i música. O una visita al magnífic cementeri d’Alcoi.” 

Durant tots aquests anys d’història, han passat per la Jornada de Sociolingüística d’Alcoi experts de tots els àmbits i tots els territoris. Rafel L. Ninyoles, Miquel Strubell, Josep Forcadell, Toni Mollà, Mavi Dolç, Tudi Torró, Honorat Ros, Vicent Soler, Genís Roca, Empar Marco, Eugeni Alemany, Rosa Solbes i Joaquim Bosch, entre moltes més personalitats, han participat en debats, taules rodones i diàlegs. A Alcoi s’hi van aplegar, per exemple, l’any 2017, els directors generals de Política Lingüística de les Illes, del Principat i del País Valencià per debatre sobre l’homologació dels títols de català a tots tres territoris.

Un parèntesi de dos anys

La pandèmia ha obligat a fer un altre parèntesi de dos anys. El vint-i-cinquè aniversari s’havia d’haver commemorat el març del 2020, però va ser impossible per raons òbvies. La forta presencialitat que demana el format de la jornada també en va impedir la represa el 2021. Enguany, es recupera pràcticament tot el programa ajornat l’any 20.

El programa servirà per a retre homenatge a quatre persones que van ser part important de la jornada: Rafael L. Ninyoles, un dels pares de la sociolingüística; la mestra i escriptora Carme Miquel; la filòloga i activista Mavi Dolç; i l’escriptora d’Alcoi Isabel-Clara Simó. Josep Cortés hi afegeix el nom de Miquel Strubell, que va faltar recentment i que, segons que explica, havia participat en moltes jornades i els havia donat suport en les diverses etapes per les quals han passat.

El programa

La conferència inaugural, titulada “Sobre política lingüística i comunicació (analògica i digital)”, la pronunciarà avui, divendres, el director de VilaWeb, Vicent Partal.

La jornada de dissabte començarà amb un diàleg entre la tècnica de l’Ajuntament d’Alcoi, Anna Serrano, impulsora de les primeres jornades, i Verònica Cantó, nomenada fa poc presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que va ser la coordinadora de les jornades els darrers anys.

També es tractarà sobre la llengua dels joves fora de l’aula en una conversa entre Avel·lí Flors, de la Universitat de Barcelona, i Imma López Primo, directora de la Nostra Escola Comarcal.

La darrera taula de diàleg anirà a càrrec de l’ex-diputat al Parlament Europeu Jordi Sebastià i el professor de la Universitat Autònoma de Madrid i expert en diversitat lingüística mundial Juan Carlos Moreno Cabrera. La taula s’ha titulat “La discriminació i el nacionalisme lingüístic a Europa i a Espanya”.

La part més lúdica serà l’espectacle Xe, de poble, amb Marian Díez i Xavier Monzó. Completa el programa el taller didàctic “Com podem fer participar de les actituds lingüístiques constructives?”, a càrrec de Sandra Montserrat i Carles Segura, de la Universitat d’Alacant.

Enguany s’hi ha matriculat una vuitantena de persones provinents de tot l’àmbit lingüístic, una mica per sota de la mitjana, que sol ser de noranta, però és un senyal que la gent vol tornar a la normalitat, diu Cortés.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes