Rafael Ninyoles
Fotografia: Universitat de València

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

S’ha mort el sociòleg Rafael Lluís Ninyoles i Monllor (València, 1943), considerat un dels fundadors de la sociolingüística catalana, al costat de Lluís Vicent Aracil.

Es va llicenciar en dret i es va doctorar en sociologia per la Universitat de València. Fou professor de sociologia de les universitats de València i Alacant. Va treballar com a expert a la Diputació de València i a la Generalitat, on va ser cap del Servei d’Investigació i Estudis Sociolingüístics. Fou allí on va crear i desenvolupar la base de dades sociolingüístiques més extensa del País Valencià.

Una obra extensa, centrada en el conflicte lingüístic

A vint-i-cinc anys, publicà el primer llibre: L’opinió pública: teories i ideologies (Rafael Dalmau, 1968). De llavors ençà, va escriure una dotzena d’obres més, en català, anglès i espanyol, que han creat un espai de reflexió sobre la realitat social del País Valencià. En els seus estudis, se centra en l’anàlisi psicosocial –o sociologia del coneixement– aplicada al conflicte lingüístic.

Les seves obres més importants són L’opinió pública (1968), Conflicte lingüístic valencià (1969), Idioma i prejudici (1971), Idioma y poder social (1972), Sociología del lenguaje (1974), Estructura social y política lingüística (1975, traduït al català el 1989), Bases per a una política lingüística democràtica a l’estat espanyol (1976), Cuatro idiomas para un estado (1977), Madre España (1979, traduït al català el 1997), El País Valencià a l’eix mediterrani (1992) i Sociologia de la ciutat de València (1996).

Juntament amb Lluís Vicent Aracil, van qüestionar el concepte de bilingüisme i van definir clarament els de diglòssia i conflicte lingüístic. En definitiva, vinculaven la supervivència de la llengua a la capacitat que tenia de complir unes determinades funcions socials. Quan la llengua no té aquesta capacitat, hi ha un conflicte amb dues possibles sortides: o bé l’abandonament de la llengua, que és reemplaçada per una altra (substitució), o bé la superació d’aquest dèficit (normalització).

Ninyoles ho explica d’una manera molt clara en el llibre Conflicte lingüístic valencià: ‘En parlar de conflicte lingüístic tractem doncs, d’un cas específic de conflicte social en el qual les diferències idiomàtiques poden convertir-se en símbol fonamental d’oposició política. Per bé que no sempre, el fenomen sol coincidir amb diferències de classe i d’estatus. La llengua constitueix l’element de cohesió primària que aguditza la consciència i aclareix la visibilitat d’aquelles diferències. Aquest fenomen sol estar subjacent en els processos de bilingüisme substitutiu o diglòssic. I els seus termes són l’assimilació jeràrquica al grup lingüístic en posició avantatjosa o la normalització lingüística.’

Una altra de les seves obres cabdals és Madre España, que tracta per primera vegada dels fonaments socials del nacionalisme espanyol i estudia la conformació d’aquest pensament i les repercussions en la societat.

Una tasca valorada i reconeguda

Després d’haver dedicat tants esforços a l’estudi de la realitat social i sociolingüística al País Valencià, l’any passat Ninyoles va ser distingit amb la medalla d’honor de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Aquest matí, Rubén Trenzano, director general de política lingüística de la Generalitat Valenciana, ha lamentat la seva mort. Trenzano l’ha definit com ‘una figura cabdal de la sociolingüística amb el ferm compromís de recuperar i protegir la nostra llengua’.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.