Joan Ribó, batle de València
El batlle de València, Joan Ribó, a l'entrada del Saló de Cristalls de l'ajuntament (fotografies: Prats i Camps).

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Entrevistem Joan Ribó divendres a migdia. Just quan feia una estona que el cel s’havia obert sobre València i havia deixat caure la pedregada més intensa d’aquests darrers vint anys. Un llamp acabava de fer impacte sobre l’edifici de l’ajuntament i havia deixat sense servei d’internet bona part de l’administració municipal. Minuts abans de l’entrevista, Ribó havia comparegut davant els mitjans de comunicació per a explicar que l’enuig amb el València Club de Futbol ja s’havia convertit en accions legals. La paciència té com a límit el mes de maig. Parlem de l’estadi esquelètic, del pols de la ciutat per a afrontar la crisi, de les relacions amb el port i –alerta: revelació–, sobre si serà candidat a optar a un tercer mandat.

El batlle ens rep al despatx de la batllia. Ample. Les obres de pintors valencians contemporanis que clapen les parets altíssimes contrasten amb el pretès classicisme de la resta de la decoració. Els finestrals miren a la plaça, ara territori de passejants. Els operaris munten l’arbre de Nadal, hi ha un carrusel de cavallets i fantasia a mig instal·lar i també les casetes de la fira d’artesania nadalenca.

Enmig de tots aquests elements, Ribó es presenta somrient i citant Raimon per allò que la pluja últimament plou fatal.

En quin estat d’ànim es troba València per a continuar travessant la pandèmia?
—La veritat és que ens va sorprendre amb el tancament de les falles. Però hem treballat volent complir seriosament totes les normes perquè no se’n vaja de mare. Malgrat el creixement, hem aconseguit de mantenir-la a uns nivells que mai s’han disparat en excés. Les dades són roïnes, però no són les més roïnes, comparat amb el que veiem en altres llocs. A la pandèmia se l’ha de respectar molt, s’ha de ser escrupolós, però el que no volem és quedar-nos aturats esperant que passe. La vida continua i hi ha coses que hem de continuar fent, de la manera que siga.

—En una passejada curta pel centre ja es pot veure que hi ha molts locals amb la persiana abaixada: botigues, hoteleria… Té múscul, la ciutat, per a superar-ho?
—Vull que us fixeu en un detall. Hi ha dues ciutats. L’eix des de l’estació del Nord fins a la plaça de la Reina, que és sobretot turístic, té un nombre altíssim de locals tancats. Però és que aquesta gent havia optat per un plantejament turístic. Fins fa poc estàvem enfadats perquè el turisme de franquícia ens canviava el color i el tarannà de la ciutat. Si aneu als barris, això no es veu tant. No dic que no hi haja locals tancats, però també és cert que hi ha bars i restaurants que han obert fa un parell de mesos. No es viu la mateixa situació als barris que al centre. Per posar-vos un exemple, n’hem concedit a muntó, de llicències per a terrasses, perquè és una manera que la restauració puga funcionar. Pitjor que sense covid, és clar, però continua funcionant.

Us veig optimista.
—Vaig amb cura. La situació és complicada, però hem d’eixir i hem d’eixir amb força. Allò que puguem fer, ho hem de fer. Aquesta ciutat va ser una de les primeres que va aconseguir un acord entre tots els grups polítics, excepte Vox, per a la reconstrucció. Trenta-un dels trenta-tres regidors el van signar i això està molt bé. Hem fet uns pressupostos aprovats amb el suport de l’equip de govern, però també amb el suport de Ciutadans. I això és l’indicador que han vist una sèrie de qüestions positives. Treballem en aquesta direcció. Tot allò que vam plantejar als acords de reconstrucció s’ha plasmat als pressupostos.

Nosaltres discutim les grans decisions entre els grups de la coalició de govern. És imprescindible perquè no apareguen tensions i les coses no es facen malbé

Quines concessions heu hagut de fer per aconseguir aquest suport de Ciutadans?
—Cap. Vull que quede molt clar, aquest acord s’ha aconseguit perquè està basat en elements postpressupostos. El mes de març tindrem uns romanents i els pressupostos parlen de com fer-los servir. Ve un fons europeu. Esperem un fons estatal. Aquests acords parlen d’això. Per exemple, hi ha un acord per a augmentar les ajudes a les escoletes privades i, a la vegada, l’ajuntament diu, també farem una escoleta pública. Ens hem compromès a utilitzar els recursos que vindran al llarg de l’any per a ajudar els damnificats per la covid.

—Com es troba de salut el Pacte del Rialto? Us enteneu bé amb la vice-batllessa Sandra Gómez?
—Bé. Les relacions són normals. Nosaltres les cuidem.


—Sé què em pregunteu. Nosaltres intentem que les grans decisions les discutim entre els grups que formem la coalició. Això és fonamental i imprescindible perquè les coses no es facen malbé, perquè no apareguen tensions. Aquesta idea m’agradaria transmetre-la cap amunt. No només a la Generalitat, també al govern de l’estat espanyol. A vegades veus tensions que dius, si ho haguéreu discutit abans, això no hauria passat. Als governs de coalició és imprescindible entendre que hi ha una força més gran i una de més xicoteta i que la xicoteta ha de tindre la capacitat de codecidir, de poder expressar què vol fer. Si no, les coses no funcionen.

Al Botànic no es fan així les coses?
—En un govern de coalició s’ha de treballar per la coalició. Però no es pot fer: “O t’agrada, o fora.” I no usaré cap eslògan concret… Però s’ha de buscar sempre un marc per a resoldre els temes fonamentals i decidir-los conjuntament.

Tornant al pressupost, parleu d’un fons europeu que ha d’arribar. Hi confieu?—Arribarà si l’extrema dreta hongaresa i la polonesa ho permeten. És fonamental. Implica un canvi d’una forma de gestió d’una crisi econòmica com la que patim. Per dir-ho ràpid, agafem el model Keynes en comptes del model de restriccions que ens van imposar el senyor Rajoy o la senyora Merkel i tota la Unió Europea. Jo confie que arribe. És imprescindible!

Les noves energies són una eina fonamental per a generar ocupació i per a descarbonitzar la ciutat

—Des del punt de vista administratiu, l’Ajuntament de València té capacitat per a gestionar tots els projectes i tràmits que s’hauran de fer per accedir a aquest fons?
—La primera cosa que s’ha de fer és el que va dir el president del govern espanyol, que és canviar determinades lleis per a l’agilització administrativa. Espanya no s’ha distingit fins ara per percebre molts diners europeus. És cert que els ajuntaments tenen problemes per a la gestió de la inversió. Ens costa molt perquè hi ha uns colls de botella i treballem per a solucionar-ho. En aquests moments ja treballem en la redacció de projectes per a quan tinguem clar on els hem d’enviar. Ja els perfilem. Tots, en el marc de les grans línies europees de projectes verds, d’ajuda a les persones, de noves energies.

Per concretar. On voleu invertir els diners que han de venir d’Europa?
—Per a nosaltres, les noves energies són una eina fonamental per a generar ocupació i per a descarbonitzar la ciutat. Volem que València siga una ciutat descarbonitzada el 2030. Plantegem la instal·lació de plaques fotovoltaiques, la col·laboració pública-privada per fer agrupacions energètiques. Treballem amb universitats i empreses per a avançar en aquesta idea. També pensem en tota la millora de la ciutat quant a sistemes de mobilitat i en descarbonitzar València per a convertir-la en una ciutat verda.

Descarbonitzar-la des de la V-21 endins, però no cap enfora perquè s’amplia l’autovia d’entrada a la ciutat.
—En aquest moment tenim estudis que ens diuen que de cada cent cotxes que es mouen a la ciutat, aproximadament vint-i-tres es mouen i circulen dins la ciutat, però n’hi ha setanta-dos que entren a la ciutat i n’ixen. N’hem parlat amb el conseller de mobilitat, Arcadi España, d’aquest problema. Per a descarbonitzar València, per a tranquil·litzar-la en termes de mobilitat, és imprescindible tenir en compte tot l’àmbit metropolità. I parlàvem del tiquet únic com hi ha a Barcelona per a rodalies, metro, autobús, etcètera. Hem d’avançar, però vull que entenguem que en els pressupostos de l’estat, enguany serà el primer any que tindrem recursos per a la mobilitat metropolitana. Ens hem passat deu anys sense un duro. Llevar-los va ser decisió del senyor Francisco Camps. I ho patim a l’EMT.

—Quan parleu de les obres aturades del nou Mestalla, el vostre grau d’enuig augmenta a mesura que passen els dies. Ara heu posat una data límit perquè el València Club de Futbol complesca el seu compromís.
—El 15 de maig de 2021 és la data límit. L’Actuació Territorial Estratègica (ATE) es va publicar el 15 de maig de 2015. L’ATE s’ha de complir. No farem el que ens va demanar la direcció del València. No prorrogarem l’ATE. Està escrit als papers que es pot canviar de promotor i buscar-ne un altre, es pot cancel·lar l’ATE i això vol dir que el València Club de Futbol perdrà molts milions d’euros. Els demanem que facen senyals clars i inequívocs que avancen. Els ho vam demanar quan ens vam entrevistar amb ells. Volem senyals, no paraules. Un senyal pot ser demanar una llicència o començar unes obres. Que facen alguna cosa.

—Quan va ser l’última volta que vau parlar amb els amos del València?
—Hem parlat una vegada. No cal més.


—Fa pocs dies, des de la delegació d’esports es va comunicar al València Club de Futbol quines eren les característiques que havia de tenir el poliesportiu de Benicalap, que ells han de fer com una de les condicions de l’ATE. No volem que tinguen cap excusa per a dir que no saben si han de fer una piscina o un camp de futbol… És molt important per als milers de valencianistes que es posen en marxa. I per a la ciutat de València també és important. No volem veure un camp aturat que és un monument terrible per a la ciutat. Tenim mig any per a avançar en aquesta direcció.

Ja no és possible de retornar l'horta on ara hi ha formigó. Hem d'establir corredors verds

València necessita que s’amplie el port?
—[Silenci] A veure. [Silenci] Si mireu la foto de Google, veureu que els dics ja s’han fet i la conseqüència sobre les platges del sud l’han provocada aquests dics. Si m’ho haguéreu preguntat abans de fer els dics, hauria dit un no ben rotund. En aquests moments, els dics són fets i tenim un monument que ens ha costat centenars de milions d’euros. Què hem de fer? El que hàgem de fer ha de complir les declaracions d’impacte ambiental. El port ha fet uns passos eliminant el dragat del canal d’accés, per exemple. Però aquesta pregunta no la puc respondre d’una forma unívoca. Què hem de fer amb els dics? Per a València em preocupa fonamentalment la mobilitat. València no pot acceptar mai un accés al nord. S’ha de plantejar l’accés ferroviari. No és qüestió de més camions, és qüestió de més trens.

—Com a batlle de la ciutat, sou membre del consell d’administració de l’Autoritat Portuària. Quina capacitat d’influència teniu sobre el que s’hi decideix?—Matemàticament, tinc un vot sobre disset o divuit. Però el port entén molt bé que quan des de l’Ajuntament de València es diu que alguna cosa no pot ser, no és només un vot. L’efecte és molt més important. A mi m’agradaria que entre el port i la ciutat de València, millorassen les relacions. Des que es va fer l’ampliació a la zona sud, que es van perdre les platges, tota la zona de Natzaret… la relació ha estat de mala maror. El port ha de fer un esforç per a millorar aquestes relacions. A Europa, la majoria de ciutats tenen un tracte molt més amable que la que ha tingut el port de València. Hem de treballar-ho.

Què se n’ha de fer de la zona d’activitat logística (ZAL)?
—Jo em vaig manifestar en contra de la ZAL, fa molts anys, quan treien la gent de les seues cases, però han passat quinze anys i no podem estar així eternament. Ja no és possible de retornar l’horta on ara hi ha el formigó de la ZAL. Hem d’establir els corredors verds. Unint l’Albufera amb l’horta i amb el Túria. Un corredor ha de passar per la ZAL i l’altre per la Punta. L’opció de desmuntar la ZAL seria molt cara, des de l’ajuntament no podem abordar-la, i no sé si algú es planteja de fer-ho.

Com és la relació de la ciutat amb l’horta?
—Jo crec que és bona. Ací hi ha moltes coses. Per primera vegada, l’Ajuntament de València té una regidoria d’horta. Hi ha el Consell de l’Horta que té una seu a l’Alqueria del Moro, que hem rehabilitat i treballem amb la Generalitat en una bona direcció.

Des que es va constituir, el Consell de l’Horta no s’ha reunit mai.
—Ja ho sé, ja ho sé. Precisament he comentat a la consellera que és imprescindible que ho posem en marxa. En tot cas, el Consell de l’Horta és de tota l’horta, no és només de la ciutat de València. Nosaltres hem posat un local i un secretari, però és un assumpte metropolità.

Quin és el pla de treball de l’Ajuntament de València per a evitar desnonaments?
—La meua companya regidora, Isa Lozano, té aquest tema molt clar i treballa moltíssim perquè no hi haja desnonaments. Va haver-hi una operació a l’edifici de portuaris i la vam avortar. Esperem que aparega una legislació estatal clara que no done cap opció a cap jutge perquè puga desnonar gent. De moment no tenim la llei, però donem solucions a les persones afectades.

Hauria d’haver dimitit el regidor Giuseppe Grezzi per l’estafa de quatre milions en l’EMT?
—No. De veres pense que no. Pense que és una qüestió on en cap moment ha intervingut la seua voluntat. Han aparegut dos culpables molt clars que són als tribunals. Algú va fer deixadesa de funcions i va incomplir clarament els protocols. Si els protocols de l’EMT hagueren funcionat, no s’hauria produït el frau. I en segon lloc, si els protocols que hi havia a l’entitat bancària hagueren funcionat com tocava, tampoc no s’hauria d’haver produït. Per tant, la responsabilitat d’un regidor, no la veig enlloc.

Li agrada com ha quedat la plaça de l’Ajuntament?
—Sí. M’agrada! Crec que hi falten coses. M’agradaria que hi haguera més arbres, però hem fet una urbanització tàctica, que és una acció ràpida que es fa mentre s’espera la decisió definitiva. Però a mi m’agrada. Em sent molt feliç que haja deixat de ser una gran rotonda de cotxes.

Fins que no arribe a l'equador de la legislatura no em plantejaré si vull optar a un tercer mandat o no

Em fa recança de preguntar-vos per les falles del 2021.
—No sé què passarà. És molt difícil. El paràmetre fonamental és l’arribada de les vacunes, quan arriben, i quan siguen efectives. Abans, és molt difícil de parlar de les falles.

Com funciona institucionalment l’eix València-Barcelona?
—Molt bé. Tinc bona relació amb Ada, la batllessa de Barcelona. Els meus companys també tenen relació amb l’Ajuntament de Barcelona interessats en determinats serveis. És una relació normal per molt que alguns intenten boicotejar-la contínuament. Estic content que s’haja trencat allò d’Oh, Barcelona… És una relació de normalitat, que és la que volem establir. Tenim una mateixa llengua i tenim trets culturals molt pareguts. Uns altres, no.

Quina mena d’intercanvis feu amb Barcelona?
—Els intercanvis tenen a veure amb la llengua comuna, els temes culturals i els temes comunicatius. Després hi ha un altre element que és importantíssim: el corredor Mediterrani. Catalunya i València són comunitats exportadores. Per a nosaltres, el corredor, que passa per Barcelona, és clau per a la millora de la productivitat i per a la connexió amb Europa.

En què competiu amb Barcelona?
—En tot allò que podem! [Riu] És evident que hi ha elements de competència. Em fa gràcia, perquè és una cosa normal. Entre les grans ciutats sempre hi ha elements de competència. Sempre. Les grans ciutats volem arribar a determinats fets simbòlics, amb una vessant mundial o continental… Barcelona competeix i València competeix. Evidentment, Barcelona té una potència per número d’habitats i pes econòmic que no té València. Però nosaltres fem el que podem. No tenim cap problema. Competim amb alegria. Per exemple, hem aconseguit la capitalitat mundial del disseny per al 2022 i moltes altres coses.

Optareu a la reelecció com a batlle el 2023?
—Ui, això és un tema que no em pense plantejar seriosament fins que no passe l’equador d’aquesta legislatura.

Us ho pregunte d’una altra manera: competiríeu en unes primàries amb Mónica Oltra per a tornar a ser candidat?
—Què vols, que perda, directament? [Riu]. Les coses s’arreglen i es parlen. Quan arribem a l’equador d’aquesta legislatura haurem de parlar molt dins Compromís sobre com hem d’orientar les coses. Arribarem a acords en aquests temes.

El cos us demana una tercera legislatura?
—Ui, el cos em demana moltes coses. No et puc dir. [Riu]

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.