“Els Mossos m’ofegaven i no recordo res més, vaig quedar inconscient”

  • Parlem amb Joan Domènech, el bomber que va denunciar una agressió molt greu per part d'agents de l'ARRO i que ara és encausat, acusat de desobediència

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
05.05.2023 - 21:40

“He estat molts mesos amb ansietat i angoixa, sense poder dormir i en estat d’alerta constant”, explica Joan Domènech, que va denunciar una agressió dels Mossos d’Esquadra, però, en canvi, ara és ell qui serà jutjat. La seva denúncia contra els agents de l’ARRO va ser arxivada i a ell ara li demanen nou mesos de presó, acusat d’un delicte de desobediència greu. El judici serà el 10 de maig, i Domènech ho té molt clar: “No hi anem només a defensar-nos, sinó també a atacar: a assenyalar i demanar responsabilitats.”

“Vaig passar cinc dies sense poder mastegar bé”

Els fets es remunten al 27 de març de 2018, quan Joan Doménech va anar a una concentració de protesta en contra de la detenció del president Carles Puigdemont, concretament al tall de carretera de Soses (Segrià). “Tot era molt tranquil fins que allò que havia de ser una càrrega per a desallotjar la via pública es va acabar convertint en una cacera en contra meu“, recorda. “Primer, em van donar un cop de porra fort a l’estómac. Després em van agafar pel coll i el cap i em van anar estirant. Em van arrossegar i una cama em va impactar contra una de les tanques. Llavors em van continuar colpejant, sobretot a genolls i costelles. Jo intentava de protegir-me i cridava, els deia que em feien mal, però no em deien res. També em van colpejar amb la porra a l’esquena i, un cop a terra, un agent em va posar el genoll a l’estèrnum i la porra amb el puny al coll i va començar a prémer. Un altre em va posar el genoll a l’engonal i em va fer l’extensió de braç. Notava que no podia respirar i vaig començar a bellugar-me per si me’ls podia treure de sobre. Els Mossos em van dir ‘estigui’s quiet i tranquil’, però m’ofegaven! I no recordo res més, vaig quedar inconscient, no sé quanta estona. Fins que vaig despertar amb la veu de la gent que em venia a socórrer.”

Domènech explica que en cap moment no el van detenir ni el van informar de res. A més, denuncia que el servei d’emergències va tenir problemes per a atendre’l: “La gent demanava la presència del SEM, però no els deixaven baixar i em van dir que fins i tot els agents els van amenaçar. Quan em van carregar a la llitera, automàticament tenia un agent agafant-me el braç. Quan em van carregar a l’ambulància, l’agent venia darrere. La infermera li va dir que no podia passar, però no havia passat ni un minut i ja donaven cops a la porta de l’ambulància per identificar-me.”

Després d’haver estat examinat durant hores a l’hospital Arnau de Vilanova, va rebre l’alta. Però una vegada a casa, quan va voler menjar es va adonar que no podia mastegar ni empassar del mal que li feia la mandíbula i la boca. “Llavors vaig anar al CAP i el doctor se’n va fer creus, de tot el que tenia: esgarrapades, cops, una inflamació forta a la tràquea, l’esòfag i el coll dels cops de porra, abrasions diverses… Vaig passar cinc dies sense poder mastegar bé ni deglutir amb normalitat, m’havien de triturar el menjar.”

Querella arxivada

Els mesos posteriors van ser molt durs per a Joan Domènech, a causa de l’impacte que li van causar els fets: “Em va caure el món a sobre, no tirava endavant i vaig demanar atenció psicològica al centre Irídia. Em van donar l’alta al cap d’un any, i vaig estar de baixa gairebé nou mesos. Jo sóc bomber, i tenia el maldecap de no saber si podria tornar a treballar amb els Mossos, perquè hi estem constantment en contacte. Tot el que tenia a veure amb ells em feia pànic, però finalment he après a encaixar-ho.”

Domènech va presentar una querella contra la policia, però va acabar arxivada i tampoc no s’ha pogut identificar quin agent va cometre l’agressió més greu. “El jutge ens tallava a mi i al meu advocat constantment. Qui jutja els jutges?”, es pregunta. “No em donen cap mena de seguretat, no entenc per què han arxivat la meva querella ni per què la fiscal no ha investigat els agents, o per què Afers Interns de Mossos no ho ha investigat. Igual que no entenc per què els agents no han lliurat el vídeo de l’actuació policial als jutjats i les comunicacions de ràdio.”

Acusat de desobediència

El setembre del 2018, Joan Domènech va rebre amb incomprensió la notícia que estava encausat, acusat de desobediència greu. La fiscalia diu que va saltar el cordó unes quantes vegades i que es va encarar amb els agents. També que la policia va fer ús de “la força mínima imprescindible” per aturar-lo. “Veient el vídeo del moment, queda clar que hauria de poder-me teleportar o ser molt forçut per haver fet el que diuen que vaig fer.”

Uns quants agents dels Mossos han intervingut en el relat d’acusació contra ell, i Domènech defensa que les seves declaracions inicials van ser contradictòries: “Un agent que diu que el vaig agredir va reconèixer que no sabia si havia estat jo perquè era a vint metres de mi. Però que com m’havia saltat el cordó, podia haver estat així. També va dir que l’havia agredit amb un objecte contundent, però no sabia quin. A més, el sergent que va signar la documentació va acabar reconeixent que no havia vist l’acció, però que es refiava de la paraula dels seus companys. I la minuta va ser presentada nou dies després de l’acció, cosa que tampoc no és normal. Demano que els Mossos que vinguin a declarar tinguin la valentia d’explicar la veritat. O que deixin en evidència la fiscal o que expliquin quines ordres van rebre.”

Manca de suport polític

Domènech també denuncia un cert desemparament en relació amb el suport polític rebut. Diu que, en l’àmbit individual, els polítics independentistes sí que li han donat suport, però que, en conjunt, no sembla que hi hagi hagut voluntat de desencallar res. Es refereix especialment a la investigació interna del Departament d’Interior i també a la situació inicial del seu cas, en què la Generalitat s’havia personat. “Primer vaig demanar una entrevista amb Miquel Buch, però sembla que no volia que el veiessin amb mi perquè els Mossos no se sentissin ofesos. Vaig parlar amb un responsable del departament que no sabia què havia passat”, explica. “En l’època de Sàmper em van retirar l’acusació. La Generalitat es va acabar retirant per la meva insistència, no per la seva coherència. Pel que fa a la investigació d’Afers Interns, sempre m’han dit que Interior no podia investigar-ho perquè la cosa estava judicialitzada. Però els fets van passar el 27 de març i jo vaig presentar la querella el 19 de juliol. Què va fer Interior aquell temps? Ningú no en sap res.”

Dues concentracions convocades

Diversos col·lectius han convocat una manifestació de suport a Joan Domènech avui a les 19.00 a la plaça de la Catedral de Lleida. També es farà una concentració de suport el 10 de maig a les 09.00 davant els jutjats de Lleida, on Domènech defensarà la seva innocència: “El meu bagatge reivindicatiu i d’activista ha estat sempre no violent. He fet formació no violenta i com a mediador. Els qui no van tenir cap mena de voluntat de mediar van ser ells.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any