26.04.2016 - 18:52
|
Actualització: 26.04.2016 - 20:09
El portaveu de Compromís-Podem al congrés espanyol, Joan Baldoví, ha marcat l’activitat de la política espanyola d’avui amb un moviment d’última hora que pretenia evitar la repetició d’eleccions. Baldoví ha proposat un acord que ha anomenat ‘Acord del Prado’, per a crear una gran coalició progressista presidida per Pedro Sánchez i que havia de comptar amb l’abstenció de Ciutadans. Però la proposta ha tingut poques hores de vida: al cap de poc el PSOE ha fet una contraproposta que Compromís s’ha negat a assumir.
Hem parlat amb Baldoví perquè ens expliqués l’origen de la proposta. Diu sense embuts que el PSOE no ha volgut arribar a cap acord, que la demanda de governar tot sol ha estat la seva manera de dir que no. Se sent tranquil per haver fet aquest últim intent i pensa que només un miracle pot resoldre l’atzucac de la política espanyola.
—Per què heu decidit de prendre la iniciativa?
—Ha estat idea del diputat Ignasi Candela i el seu assessor. Podíem fer una cosa: quedar-nos quiets, resignar-nos a arribar al dia 2 i que no hi haguera res. O bé intentar una proposta d’última hora. L’acord era de mínims, perquè el PSOE poguera donar una resposta positiva. Era bo que aconseguírem fer govern perquè després la majoria que s’ha visualitzat aquests últims dos mesos fes la resta.
—El document ha estat pactat amb Podem?
—No, no. És un document exclusiu per a Compromís. Per a bé o per a mal, la responsabilitat és de Compromís. Ningú no tenia aquest document abans de les 9 del matí d’avui.
—Prevèieu el rebuig que finalment heu rebut?
—No. La nostra obligació és intentar-ho fins a l’últim moment. Per això els ciutadans ens han posat ací. Si s’ha vist clarament que l’acord entre Ciutadans i PSOE no anava més enllà de 131 vots i que no hi havia cap més moviment, nosaltres hem volgut cercar un acord de mínims per a disposar d’una última bala. Evidentment, pel que sembla, no podrà ser i bé, hi haurà eleccions. En tot cas, Compromís podrà anar-hi amb la cara ben alta. Ha estat una proposta que hem fet amb honestedat, perquè hi hagués una resposta positiva. Algú haurà de carregar la culpa de no haver-ho intentat fins al final.
—Iglesias ha interpretat la resposta del PSOE com un no. Vós també?
—La reacció del PSOE, tot i que ha dit que sí, evidentment és un no perquè conforma un govern en què les forces que podríem firmar eixe acord haurien de ser mers badaires de tot. Hauríem pogut arribar a un acord en aquests tres punts que el PSOE volia matisar, però no pot ser que el PSOE ens demane un govern amb independents i que els altres en limitem a donar-los els vots i a ser espectadors. Això no és seriós, això és no voler que l’acord isca. Jo crec que el PSOE en té una part important de culpa, per no haver-se mogut ni un mil·límetre d’aquest acord amb Ciutadans i intentar per damunt de tot que Ciutadans hi fóra. Si Ciutadans no hi estava d’acord, hauria pogut abstenir-se.
—Considereu un insult, tal com ha dit Mónica Oltra, que el PSOE hagi demanat de governar tot sol.
—Considerem que el PSOE no ha volgut arribar a cap acord. Dir que sí a un acord però deixar-nos fora als altres és una manera de dir que no.
—’Entenem que els problemes es resolen votant’, dèieu sobre el procés en una entrevista a VilaWeb abans de les eleccions espanyoles. No és el mateix que diu el punt 27 d’aquest ‘Acord del Prado’.
—Diem que els problemes territorials s’han de resoldre de manera democràtica. La democràcia vol dir diàleg, i quan no hi ha acord, doncs es vota. Reitere, i ho dic ben clar, que quan no hi acord la millor solució és donar la veu als ciutadans.
—Però al text no hi surt ni la paraula ‘votar’ ni ‘referèndum’?
—Es parla de resoldre els problemes de manera democràtica. I de manera democràtica ja em diràs com es resolen els problemes. Volíem un acord de mínims per a engegar aquest govern. Nosaltres creiem que les oportunitats només passen una vegada per davant la porta de casa. La millor manera era arrencar aquest govern i segur que hi hauria hagut molta més sensibilitat que la que hi puga haver d’aquí a dos o tres mesos.
—Això acabarà en unes eleccions.
—Sí, crec que la resposta ha estat molt poc acollidora. La resposta del PSOE és un no i, inevitablement, hi haurà eleccions si no hi ha un miracle d’última hora, que no ho crec.
—Quin podria ser aquest miracle?
—Que el PSOE poguera reconsiderar i acceptar que no puguem ser en eixe govern, que és absolutament inviable. El PSOE tindria 161 vots si acceptara la nostra proposta. Podrien tenir la majoria.
