The Washington Post · Michelle Ye Hee Lee i Chie Tanaka

Tòquio, Japó. Partidària d’una política de defensa més ambiciosa, la primera ministra del Japó, Sanae Takaichi, ha activat un pla per a estudiar si es modifica la clàusula pacifista de la constitució del Japó, que ha limitat la força de l’exèrcit i, en certa manera, ha definit la identitat nacional d’ençà de la Segona Guerra Mundial.

Impulsada per l’aclaparadora victòria electoral d’aquest febrer, i enfront d’una Xina com més va més amenaçadora, Takaichi té el capital polític –i la popularitat– necessàries per a impulsar un reforma d’aquesta mena, tot i que la qüestió de la defensa nacional continua essent molt delicada al Japó.

El canvi concret que Takaichi pretén impulsar seria més simbòlic que no pas substantiu, i no alteraria la part de la constitució que compromet el Japó a renunciar a la guerra. Sigui com sigui, l’oposició pública a la proposta s’ha fet notar, fins i tot amb protestes –cosa poc habitual al Japó– encapçalades per ciutadans que desconfien de la guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran, i que temen que el Japó es pugui trobar arrossegat a conflictes militars a l’estranger si renuncia a les seves salvaguardes constitucionals.

Fins ara, la primera ministra ha anat amb peus de plom. Aquesta setmana mateixa, Takaichi ha anunciat que volia presentar una proposta formal en un termini d’un any, i ha demanat al seu partit, el Partit Liberal Democràtic (PLD), que mobilitzi “totes les forces” per impulsar-la. Però esmenar la clàusula pacifista de la constitució no serà pas fàcil, fins i tot amb l’àmplia majoria parlamentària que té Takaichi.

Com a primera ministra, s’ha proposat que la revisió de l’estratègia de seguretat nacional sigui una prioritat, especialment per l’augment de les tensions geopolítiques a l’Àsia. Tòquio ha proposat de revisar l’estratègia de seguretat nacional i vol augmentar la despesa militar, a més de  desenvolupar capacitats de contraatac i suavitzar la prohibició d’exportar equip militar letal.

Les propostes han agafat un pes especial ara que l’únic aliat del Japó en matèria de seguretat –els Estats Units– sembla com més va més centrat en el conflicte al Llevant.

“Les forces nord-americanes continuen essent les primeres del món, però ja no són capaces de lliurar diverses guerres importants alhora, com les que lliurà contra el Japó i Alemanya a la Segona Guerra Mundial”, diu Nobukatsu Kanehara, que va ser un dels principals assessors del mentor de Takaichi, l’ex-primer ministre Shinzo Abe. “El Japó ha de ser més responsable, ha d’ampliar les capacitats militars i no ha de continuar depenent tant de la protecció militar dels Estats Units”, afegeix.

Les restriccions constitucionals del Japó han tornat al centre de l’actualitat d’ençà de l’esclat de la guerra de l’Iran, que ha empès Trump a demanar ajuda als aliats militars dels Estats Units per a provar de reobrir l’estret d’Ormuz. Durant una visita a la Casa Blanca el mes passat, Takaichi digué a Trump que hi ha “coses que el Japó pot fer i coses que no pot fer”, en virtut de la seva constitució.

Per als qui s’oposen a les revisions constitucionals, la reunió amb Trump evidencià per què la clàusula pacifista –més coneguda com a article 9– ha de romandre tal com està: sense l’article 9, resistir la pressió de Trump hauria estat molt més difícil.

“No tenim cap dubte que l’article 9 ens va protegir, en aquest cas”, explica una de les dirigents del moviment de We Want Our Future, un grup d’activistes que ha ajudat a organitzar les protestes d’aquestes darreres setmanes contra la revisió de la constitució i, de manera més àmplia, contra la guerra de l’Iran.

Unes 30.000 persones es concentraren davant el parlament la setmana passada, en una de les més de 130 protestes fetes per tot el país. Fou una mostra extremadament inusual d’activisme polític. Un discjòquei posava música animada a tot volum mentre la gent cridava consignes com ara “Trump, dimiteix!” i “La constitució pacifista és el tresor del Japó!”.

“D’ençà que començaren els atacs contra l’Iran, ha estat aterridor veure la velocitat amb què tant el Japó com la resta del món semblen precipitar-se cap a la guerra”, diu Jun Takahashi, de trenta-sis anys, que explica que la manifestació de la setmana passada va ser la primera de la seva vida. “També em desagrada profundament la idea que el Japó, amb la implicació de la primera ministra Takaichi, pugui ser vist com a còmplice –afegeix–. Vaig sentir que em calia actuar i alçar la veu.”

Un flanc descobert

Fins i tot abans de modificar la constitució, el govern japonès ja ha començat a prendre mesures per a enfortir les capacitats defensives en resposta a un entorn de seguretat com més va més incert. Com Alemanya, on l’esclat de la guerra d’Ucraïna ha impulsat un procés generalitzat de rearmament després de vuit decennis de rebuig al militarisme, el Japó ha pres mesures decidides aquests darrers anys per deixar enrere el llegat pacifista de l’era post-1945.

Els vaixells de la guàrdia costanera xinesa han envaït repetidament –sis voltes enguany– les aigües territorials del Japó a la zona de les illes de Senkaku, que la Xina reclama com a pròpies.

A Tòquio, mentrestant, es respira preocupació per la possibilitat que la invasió russa d’Ucraïna embraveixi Pequín per a dur a terme una operació semblant a Taiwan, cosa que podria arrossegar els Estats Units –i, en conseqüència, el Japó– al conflicte. Corea del Nord, per una altra banda, continua ampliant el seu programa nuclear mentre els seus soldats guanyen experiència a còpia de lluitar de bracet de Rússia a la guerra d’Ucraïna.

La guerra de l’Iran ha fet saltar les alarmes a Tòquio, que tem que el desplegament al Llevant empenyi els Estats Units a descurar la seguretat a la regió de l’Àsia-Pacífic. El lliurament dels centenars de míssils Tomahawk que el Japó comprà fa poc als Estats Units –una peça clau per a l’estratègia de defensa de Tòquio– probablement s’endarrerirà a causa de la guerra de l’Iran, segons que expliquen tres persones que parlen anònimament. Una d’aquestes fonts afegeix que el lliurament dels míssils terra-aire SM-6 i els míssils Patriot també es podria endarrerir a causa del conflicte.

“Si els Estats Units continuen desplegant tropes al Llevant, la seguretat a l’Àsia oriental podria resultar compromesa”, diu Gen Nakatani, diputat del PLD i ex-ministre de Defensa japonès. “El Japó ha de treballar tant per aconseguir una distensió com per enfortir les seves capacitats defensives, especialment la dissuasió, la capacitat aèria, la resistència i la intel·ligència.” Takaichi ha demanat d’avançar a un any la revisió de l’estratègia de seguretat i defensa nacional del govern japonès.

L’objectiu del govern és revisar els tres principals documents estratègics en matèria de seguretat i defensa a final d’any. S’espera que els canvis incloguin noves formes de guerra que utilitzin sistemes no tripulats i mecanismes per a garantir una capacitat de combat sostinguda. El govern també planifica de relaxar les restriccions a l’exportació de material de defensa aquest mes mateix.

A Tòquio la preocupa especialment l’amenaça de la guerra asimètrica mitjançant tecnologies avançades com ara la intel·ligència artificial, segons Ken Jimbo, professor de seguretat internacional de la Universitat Keio, que ha assessorat el govern japonès sobre la nova estratègia de seguretat.

“També cal que ens adaptem a aquesta mena de capacitats asimètriques; això és de gran importància per a nosaltres”, diu. I afegeix que el Japó tindrà dificultats per a reclutar soldats nous a causa de l’envelliment de la població del país.

Esmena constitucional

Ara, Takaichi vol anar un pas més enllà i revisar l’article 9 de la constitució, que es basa en un esborrany redactat pels nord-americans durant l’ocupació aliada, després de la rendició del Japó en la Segona Guerra Mundial. L’anomenada clàusula “antiguerra” pretén evitar explícitament que el Japó origini més conflictes.

El significat i la intenció de la clàusula –com també la qüestió de si cal revisar-la– han estat objecte de gran debat d’ençà dels anys cinquanta. Tradicionalment, la posició del govern japonès ha estat que la renúncia a la guerra no implica renunciar també al dret d’autodefensa. Aquest, precisament, és l’argument amb què Tòquio creà –i continua mantenint, dècades després– les anomenades Forces d’Autodefensa, per molt que la constitució del país no permeti explícitament la formació d’un exèrcit.

Com a primer ministre, Abe provà –sense èxit– d’afegir una frase a l’article 9 que hauria reconegut les Forces d’Autodefensa com a exèrcit legítim del país. Takaichi, ara, vol prendre’n el relleu: a diferència del seu mentor, que hagué de bregar amb l’oposició del soci de coalició pacifista del PLD, el partit té ara un nou soci, el Partit de la Innovació del Japó, que sí que sembla donar suport al pla de la primera ministra.

Esmenar la constitució, tanmateix, obligarà Takaichi a cremar una quantitat enorme de capital polític. Per a modificar la constitució no tan sols cal una majoria de dos terços en totes dues cambres del parlament, sinó també el suport dels votants en un referèndum públic.

Takaichi té una majoria qualificada a la cambra baixa, la més poderosa del parlament, però el PLD és minoritari a la cambra alta. Els sondatges mostren que el suport a reconèixer les Forces d’Autodefensa a la constitució ha augmentat aquests darrers anys, però un referèndum a escala nacional seria una decisió arriscada.

Sigui com sigui, els defensors de l’esmena la consideren un primer pas indispensable en el camí cap a l’eliminació de les restriccions que fa dècades que limiten la capacitat d’autodefensa del Japó.

“Al Japó hom li hauria de permetre d’actuar com a ‘país normal’, dins els límits estipulats pels tractats internacionals”, diu Nakatani, l’ex-ministre de Defensa. “Si més no, la constitució hauria de recollir l’existència de les Forces d’Autodefensa per a evitar possibles ambigüitats. Aquest seria el primer pas”, explica.

Alguns altres, tanmateix, adverteixen que fins i tot un canvi tan petit podria fer perillar les salvaguardes pacifistes de la constitució, i tot allò que se’n deriva. Shiro Sato, professor d’estudis de la pau a la Universitat Ciutat d’Hiroshima, explica que, tradicionalment, l’article 9 també ha servit per a demostrar als veïns del Japó que el país no repetiria el seu passat imperial, cosa que ha ajudat a mantenir i reforçar l’estabilitat de la regió.

“Em preocupa que això pugui comprometre la causa pacifista”, diu Sato. “Si [l’article 9] s’esmena, la confiança dels nostres veïns respecte del compromís del Japó amb la pau se’n podria ressentir, cosa que podria augmentar la inseguretat a la regió.”

Noah Robertson, de Washington estant, ha contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb