Shimon Peres s’ha mort aquesta matinada a noranta-tres anys, a causa d’un vessament cerebral. Era el darrer líder viu dels qui havien fet la independència d’Israel, però sobretot era el president que, amb l’assassinat Yitzhak Rabin, va oferir la pau al president Arafat i els palestins.

Fa dues setmanes, Peres va començar a trobar-se malament i, després de la recomanació d’un metge personal, va acabar en un hospital. Una vegada allà, els metges li van fer un escànner que va revelar una hemorràgia cerebral i un infart de miocardi, per la qual cosa van decidir d’induir-li un coma per poder aplicar-li el tractament mèdic corresponent.

Dues vegades primer ministre d’Israel (1984-1986 i 1995-1996), Peres fou guardonat amb el premi Nobel de la pau, conjuntament amb Yitzhak Rabin i Iàssir Arafat, l’any 1994. Fou, a més el president de l’estat d’Israel del 2007 al 2014.

Les seves conviccions sionistes i socialistes el van dur a integrar-se molt jove al Partit Laborista. Fou membre de la Haganà, l’organització armada clandestina que va lluitar per la formació d’un estat jueu en territori palestí, objectiu que es va fer realitat amb la independència d’Israel l’any 1948. Des de llavors va començar a ocupar càrrecs polítics sota la protecció de David Ben Gurion. Fou director general del Ministeri de Defensa, des d’on va col·laborar amb la creació del polèmic reactor nuclear de Dimona. Més tard va ocupar diversos ministeris en els governs de Golda Meir i Yitzhak Rabin.

Després de ser ministre de Defensa va passar a ser primer ministre a causa de la dimissió de Rabin el 1977. Va perdre les eleccions d’aquell mateix any enfront de la coalició dretana Likud. Però el 1984 va retornar al poder, encara que alternant-se en la presidència d’un govern de coalició.

Peres es va anar significant cada vegada més com a partidari d’una pau negociada entre Israel i els àrabs, que inclogués concessions als palestins; posicions que van acabar trencant la coalició de govern el 1990. Els laboristes van recuperar el poder en solitari després de guanyar les eleccions del 1992, amb Rabin de primer ministre.

En el nou govern de Rabin, Peres ocupà el Ministeri d’Afers Estrangers, on impulsà l’obertura de converses de pau amb els països àrabs i amb l’OAP de Iàssir Arafat, entre el 1993 i el 1994. L’assassinat de Rabin el 1995 va convertir Peres en primer ministre, abans que la posterior victòria electoral del Likud aturés el procés de pau.

El darrer càrrec polític que va ocupar va ser el de president de l’estat d’Israel.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb