S’ha consumat la convocatòria d’eleccions espanyoles per al 28 d’abril. Pedro Sánchez, com bé explica Pere Martí a l’Última, s’ha doblegat a la manifestació de diumenge passat del tripartit de l’extrema dreta i la dreta extrema. Li demanaven que no pactés res amb les institucions catalanes i que convoqués eleccions. El socialista ha complert totes dues condicions.

Ho ha fet deixant la porta oberta a dues possibles combinacions futures de govern. Després dels resultats, pot pactar amb Ciutadans (tot i que Ciutadans ha dit que no pactaria mai amb Sánchez) o pot tornar a provar un pacte amb Podem amb el suport de l’independentisme català. Evidentment, tots dos projectes són incompatibles.

L’altra possibilitat que hi ha és que la dreta governe unida, amb els seus tres partits. Qualsevol de les tres possibilitats és inestable. Ciutadans difícilment pactarà amb el PSOE abans de l’altra convocatòria, la del maig. Perquè si ho fes, faria perillar els seus vots i el mos que rebria del PP i de Vox faria història. I passades les eleccions, també serà molt complicat d’assumir aquest pacte. A les autonòmiques i municipals, Ciutadans optarà pel tripartit de dretes, potser amb alguna concessió per a maquillar el pacte. I com podria pactar amb el PSOE a la Moncloa i amb el PP i Vox a la resta?

Pel que fa al tripartit de dretes, ja s’ha vist que aixeca polseguera a Europa i genera una enorme incomoditat entre alguns votants moderats de la dreta. No és tan senzill de pactar amb l’extrema dreta com si res. El preu de fer-ho seria molt alt, però la realitat és que la dreta tota sola, sense l’extrema dreta, no sumaria els vots necessaris.

La hipòtesi més plausible, doncs, és la d’un empat entre les diverses opcions, de manera que, com ja s’ha demostrat, el vot dels independentistes catalans seria decisiu. Una mitjana dels darrers sondatges, que sempre cal agafar amb agulles però que és indicativa, diu:

—PP+C’s+Vox són els únics que se situarien just a la ratlla de la majoria absoluta, que és de 176 escons (178, dos per sobre).

Totes les altres combinacions possibles no hi arribarien:

—PSOE+Podem+nacionalistes i independentistes no arribarien a la majoria absoluta (171).

—PP+C’s no arribarien a la majoria absoluta (155).

—PSOE+C’s no arribarien a la majoria absoluta (165).

—PSOE+C’s+PNB no arribarien a la majoria absoluta (171).

—PSOE+Podemos no arribarien a la majoria absoluta (146).

—PSOE+Podemos+PNB no arribarien a la majoria absoluta (150).

Aquesta mitjana de les darreres enquestes (els càlculs els podeu trobar ací) preveu un resultat de 13 escons per a ERC, 4 per al PDECat, 6 per al PNB i 2 per a Bildu. En total, 25 escons que serien absolutament determinants.

Ho torne a dir: són enquestes i, per tant, no cal fiar-se’n gaire, tret pel que fa a la tendència que dibuixen. I a l’efecte de la tendència, el resultat explica amb claredat que l’única manera de salvar el blocatge que l’independentisme pot aplicar a Madrid, si es mantingueren aquests escons, seria amb un govern unit de la dreta i l’extrema dreta. Amb totes les coses que això significaria. I en la mesura que les opcions són excloents entre si i que el bipartidisme ja està trencat del tot, és una obvietat que els independentistes ostentaran novament la clau de la governabilitat.

Els independentistes estaran en condicions, doncs, d’exercir una acció política que deixe clar, com ho és ara, que el preu que Espanya paga per la repressió a Catalunya i per la manca de voluntat de parlar de l’autodeterminació és la inestabilitat i el caos. I, si no, mireu totes les coses que han passat aquests darrers anys. Dues eleccions espanyoles el 2015. La primera investidura no aconseguida de la història, la primera moció de censura assolida de la història, la primera votació de pressupost no aconseguida de la història, el govern que ha governat menys temps de la democràcia, etcètera, etcètera, etcètera.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb