Fa poques setmanes vaig comentar que per a l’independentisme hi havia tres objectius clars en el cicle electoral que s’ha obert aquest diumenge: a les espanyoles calia acostar-se a la meitat dels escons en joc i si podia ser guanyar, per primera vegada. A les municipals, guanyar a tants municipis com fos possible. I a les europees, mirar de superar el 50% dels vots. El primer objectiu s’ha complert.

El resultat de les eleccions al Principat ha significat un salt endavant notable per a l’independentisme, que ha passat de 17 escons a 22 i que ha aconseguit, amb Esquerra Republicana, l’objectiu històric de guanyar les eleccions. I ha acumulat el 40% dels vots, un milió sis-cents mil vots; el 2016 en tenia només el 32,08%. Vuit punts més. El suflé no es desinfla.

És evident que la concentració del vot útil en ERC ha funcionat bé, tot i que també és cert que Junts per Catalunya, finalment, no ha tingut el retrocés tan exagerat que li pronosticaven algunes enquestes. I sap greu que la proposta clarament rupturista del Front Republicà no haja reeixit, especialment tenint en compte de quina manera tan exagerada ha estat silenciat durant la campanya. La capacitat d’incidència que ha tingut, en molt poc temps, venint pràcticament del no-res, per a aconseguir cent mil vots, és, tanmateix, un detall que caldrà tenir en compte en el futur.

Hi ha una dada important: els quatre partits del 155 obtenen 19 escons contra els 22 de l’independentisme i els 7 de Podem, que tampoc no baixa tant com les enquestes havien previst. Amb tot plegat, l’estat d’excepció ha estat clarament desacreditat: 19 a favor i 29 en contra. Un detall molt important perquè el panorama que s’obre a Madrid pot girar precisament entorn de l’aplicació del 155.

La pressió per un gran pacte de govern entre PSOE i Ciutadans serà enorme, aquestes setmanes. És el govern somiat per l’Íbex i la Comissió Europea. El problema és que justificar un tomb d’aquesta dimensió no és gens fàcil, com Sánchez ja va veure ahir mateix quan els seus el van escridassar exigint-li que no pactàs amb Rivera. I hi ha pocs arguments a posar sobre la taula. Catalunya, el control de Catalunya, serà, més que segurament, la clau del pacte, l’únic que podran argumentar els uns i els altres per a justificar un tomb tan gran. I, en aquesta situació, la consolidació del bloc independentista, com un bloc de rebuig a qualsevol acord amb Ciutadans, és clau.

Sánchez no pot sumar per l’esquerra sense comptar, d’una manera o altra, amb l’independentisme i, per tant, no ho voldrà fer. El PSOE, doncs, es trobarà condemnat a entendre’s amb Ciutadans. De manera que, quan li passe l’alegria temporal de la nit, Sánchez es despertarà amb un greu problema a les mans: ja pot anar pensant com s’ho farà per a governar Espanya tenint en contra no únicament l’esquerra espanyola sinó també l’independentisme català i el sobiranisme basc, que ha obtingut deu diputats. Poca broma.

PS. Un record molt especial avui pels diputats presos polítics Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull. I pels senadors Raül Romeva i Josep Maria Matamala. Enhorabona.

I si voleu repassar, poble a poble, tots els resultats tant de les eleccions valencianes com de les espanyoles ací en teniu les dades completes.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb