[VÍDEO] Illa pateix en un tens interrogatori de Rufián sobre la compra de màscares

  • La portaveu de Junts al congrés espanyol, Míriam Nogueras, ha acusat Illa de ser "el principal responsable de la manca de transparència, de previsió i de rigor"

Blai Avià i Nóvoa
22.04.2024 - 18:19
Actualització: 22.04.2024 - 22:05

El diputat d’ERC al congrés espanyol Gabriel Rufián i l’ex-ministre de Sanitat espanyol Salvador Illa han tingut un intercanvi tens en la compareixença del candidat del PSC a les eleccions catalanes en la comissió d’investigació al congrés espanyol pel cas Koldo.

“Vostè ha dit que no va voler fer política durant la pandèmia. Per vist que no va voler fer política, va deixar el ministeri per a presentar-se a una campanya electoral“, ha començat dient el diputat d’ERC, en al·lusió a la decisió d’Illa d’abandonar el govern espanyol per ser candidat del PSC a les eleccions catalanes del 2021.

“Com és possible que el xofer d’un ministre acabi essent un dels principals proveïdors del ministeri sanitari en plena pandèmia?”, ha continuat Rufián. “Això no m’ho ha de preguntar a mi, ho ha de preguntar a qui el va nomenar. Jo només puc respondre pels nomenaments que vaig fer”, ha respost Illa.

En el torn de rèplica, Rufián li ha preguntat si no era cert que el ministeri havia recentralitzat les compres de material sanitari. “Totes les comunitats autònomes van comprar material, i qualsevol comunitat, com ara Madrid o Catalunya, en va fer. En el cas de Catalunya, ho vaig haver d’avalar com a ministre”, ha respost Illa. “Vostè avalava? És a dir, recentralitzava?”, l’ha interromput Rufián.

“Que em permet que m’expliqui?”, l’ha tallat Illa, amb un to cada vegada més agitat. “Simplement, vaig haver de certificar que la Generalitat de Catalunya era part d’Espanya. Això a vostè… en fi”, ha sospirat.

“Li recordo que és aquí com a ex-ministre de Sanitat, no com a candidat“, li ha respost Rufián. I ha afegit: “Se li ha escapat que el xofer d’un ministre venia material.”

“Jo no he dit això”, l’ha tallat ràpidament Illa. “D’això n’hauria de parlar amb qui ho autoritzava”, ha afegit. “Doncs vostè, com a ministre, passava per allà com Cristina amb Urdangarin“, li ha respost aleshores Rufián.

“Vostè ha qualificat la seva gestió de decent”, ha continuat el diputat d’ERC. “Què té de decent pagar tres milions a fabricants de guix per uns respiradors que no van arribar?”, ha preguntat. “Un 3% del material que vam comprar va tenir incidència, en alguns casos el material va arribar amb dificultats”, ha respost Illa. “No; no va arribar”, l’ha tallat Rufián. “No se’ns va escapar res”, ha replicat Illa. “Com que no?”, ha respost Rufián. “No posi en la meva boca expressions que no he dit jo”, ha respost Illa amb un to agitat.

“Quan ja havia passat el començament de la pandèmia, vostès comercialitzaven amb empreses de l’altra punta del món que comercialitzaven amb material 600 vegades més car que no els d’empreses de Toledo. Què m’explica? Que vostè no sabia res, que només passava per allà? Vostè ha d’entendre que era un càrrec amb una gran responsabilitat. Entenc que era complicat fer-ho tot bé, però també fer-ho gairebé tot tan malament“, li ha etzibat aleshores Rufián.

“Vostès van treballar amb una empresa amb seu a Sant Cugat del Vallès que no tenia ni un cèntim aleshores, i que després de la pandèmia es va folrar. La seva administradora estava condemnada per estafa des del 2015, això és cert?”, ha preguntat Rufián, una acusació que Illa ha negat.

“I per què estava condemnada?”, ha preguntat aleshores el diputat d’ERC. “Doncs no ho sé”, ha respost Illa. I ha afegit: “Li ho torno a repetir, no vam comprar res ni contractar res amb aquesta empresa. Li ho puc dir en català si vol.”

“Ha, ha”, ha respost sardònicament Rufián. I ha afegit: “Li recordo que, pel codi penal, vostè no pot mentir.” “No cal que m’ho recordi, ho tinc molt present”, li ha respost Illa.

“Estic profundament decebut, me n’esperava força més“, ha acabat dient Rufián. “Quan a un càrrec l’estafen una vegada, la culpa és de l’estafador. Quan l’estafen dues vegades, potser la culpa és del càrrec públic”, ha afegit. “Ningú no m’ha estafat”, li ha respost Illa. I ha sentenciat: “No estic sorprès per la seva intervenció”.

“El principal responsable de la manca de transparència, de previsió i de rigor”

Durant la compareixença a la comissió, Illa també s’ha sotmès a les preguntes de la portaveu de Junts al congrés espanyol, Míriam Nogueras, que ha retret a l’ex-ministre de Sanitat que no confiés en la Generalitat “que ara vol presidir”, i que centralitzés la gestió de la pandèmia de coronavirus en el seu mandat. “Vostè va ser el màxim responsable d’una gestió que ha estat considerada de les pitjors a nivell internacional, perquè no tenia ni l’estructura, ni les eines, ni la capacitat, ni el coneixement ni el personal adequat per gestionar amb èxit”, ha dit.

Nogueras ha recordat a Illa que les dades, els informes i els estudis disten molt de la versió que ha ofert al congrés espanyols, perquè els resultats dels comptes del Ministeri de Sanitat, segons la portaveu de Junts, són lluny de poder-se considerar eficients. Segons Nogueras, Illa va ser “el principal responsable de la manca de transparència, de previsió i de rigor, i fins i tot de la frivolitat en la gestió dels diners públics”.

La portaveu de Junts ha recordat que la Generalitat li va demanar de manera “insistent i reiterada” de recuperar el control de la gestió. “Les dades objectives confirmen que la decisió de centralitzar va generar una política totalment arbitrària, descontrol i falta de transparència”, ha dit.

Segons Nogueras, “prioritzar Madrid” va ser un error. Illa, per la seva banda, ha afirmat que “no hi va haver cap recentralització”, sinó que es va establir un sistema de compra centralitzada que impedia, per exemple, que els proveïdors venguessin material fora de l’estat espanyol, i que aquest material es dediqués únicament a finalitats sanitàries. “Això no impedia que cap comunitat autònoma comprés el material que considerava oportú”, ha dit l’ex-ministre.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any