El debat sobre la via eslovena, si és que se’n pot dir debat, d’això, amaga un parany fàcil. Vaja, n’amaga uns quants, i alguns fan passar vergonya i tot. Sobretot amaga el més bàsic, clar i evident: Espanya simplement no accepta cap via.

La via eslovena, deixem de banda un moment la manipulació, no li agrada. Però tampoc no li agrada la via escocesa, i ha deixat clar repetidament que no l’accepta com a alternativa. Ni la quebequesa, que també ha refusat públicament. Ni la bàltica. Ni tan sols vol la via eslovaca. I ja no parlem de la via de Kossove, on Espanya manté una resistència numantina que ja ni tan sols Sèrbia sosté. Cap ni una. A Espanya no li agrada cap via. No vol cap via que no siga la submissió total i incondicional de Catalunya, cosa que és simplement impossible.

La dictadura de Franco és prou recent per a fer evident que ni tan sols amb una dictadura de quatre dècades Espanya ha aconseguit doblegar la voluntat de la ciutadania catalana. I quan fa un any del colp d’estat del 155 ja tenim més que demostrat que aquest recurs que havia de ser excepcional i de màxima emergència no els ha funcionat, no ha servit per als objectius que volien. Perquè si els hagués funcionat ara no dirien de tornar-lo a aplicar. És tan simple com això.

I tanmateix hi tornen. Obsedits a no provar cap via democràtica, a no intentar cap solució política per a un problema que no en té cap més. Que no vinguen, doncs, a donar lliçons de res, ni polítics, ni periodistes, ni predicadors diversos. Que els seus escarafalls per la via eslovena són pur cinisme, gesticulació interessada. I por. Això, sí. Molta por pel que farem.