El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

‘Polònia’ (Catalunya) i ‘polonès’ (català) són termes que sovintegen en les cartes entre Màrius Torres i Joan Sales, per a evitar la censura. En molts altres punts, la llengua és anomenada ‘estonià’. A més, l’escriptura de les cartes és en francès, com també els poemes que s’envien. Això permet, doncs, a Torres de parlar de Riba, de Rilke, de la República Dominicana, on s’havia exiliat Sales, i de la primavera que ha arribat al sanatori.

«La nostra vida es desenrotlla sempre de manera semblant, sense res de gaire interessant a explicar. Vosaltres enyoreu la vostra Polònia. Malgrat tot, és bo de viatjar, d’anar ben lluny. Parleu amb nostàlgia de les tardors i de les primaveres d’Europa. ‘Per a aquell que és ardit i sap no mirar enrere, hi ha sempre al món un racó de primavera!’. I vosaltres sou dos, tres. ‘Feliç el qui ha viscut dessota un cel estranger, i la seva pau no canviava…’. Us en recordeu, de la resta?

[…]

M’han dit que la vostra illa és un país molt literari. És veritat que hi ha una sobreabundància de poetes… mediocres? Les vostres descripcions ens procuren una idea força diferent d’allò que ens havíem imaginat. Nosaltres ara som aquí en plena primavera. El petit jardí de Puig d’Olena mostra tots els seus castanyers florits, els seus deliciosos arbres de Judea, tots malva i or, marcant un primer pla fastuós a la perspectiva de fondalades i, més enllà, la dolça plana del Vallès, blava, grisa i ocre. Les orenetes han arribat fa alguns dies. Però encara no els rossinyols –ni les roses.

No obstant això, més encara que aquesta franca primavera d’abril, jo estimo –en aquestes terres– la pre-primavera, l’entortolligament de febrer i març, quan el sol es posa a escalfar sobtadament, i hom sent la primavera que ja puja de la plana, no més que un perfum que hom no sabria identificar, una onada de vida interior…

[…]

El senyor Humbert es va alegrar de rebre els poemes. Em va demanar la teva adreça per donar-te’n les gràcies, però va ser quan tu no en tenies, d’adreça. Ara li he donat aquesta de Macorís i li he encarregat d’enviar-te una nova sèrie de poemes (desembre 1938-febrer 1940), que ell va rebre darrerament. Jo mateix t’he enviat, fa algunes setmanes, una còpia manuscrita d’aquests mateixos poemes, però no estic pas del tot segur que t’arribin.

Tinc una curiositat extremada per conèixer els que has escrit tu. Fins i tot si reps els que jo t’he enviat, no m’enviïs pas les versions originals. Hom no comprèn el polonès, aquí. Fes, però, una traducció’estrictament literal’ en francès. Això ens permetrà, si més no, de fer-nos una idea del teu estil.

[…]

Darrerament he rebut una tria de poemes de Rainer Maria Rilke, i no em resisteixo a traduir-te una pàgina dels ‘Quaderns de Malte Laurids Brigge’ i un poema.»

[Podeu llegir el mecanoscrit de la carta, en francès, ací.]

Text extret del llibre ‘Les coses tal com són‘ (de l’editorial Acontravent).

VEGEU TOTA LA SÈRIE DE CARTES PUBLICADA.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.