Hi ha vicis que no hauríem d’heretar

  • «En un país com el que vull jo, el debat polític als mitjans públics és fort i punyent i no pot restar condicionat per quotes. Allò que compta és el contingut»

Vicent Partal
23.01.2017 - 22:00
Actualització: 24.01.2017 - 01:52
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

He seguit amb interès la polèmica sobre el programa ‘Jo pregunto‘ de TV3. Amb tant d’interès com vaig seguir el programa, que a mi em va agradar molt. El town hall és un format molt més que habitual en les televisions anglosaxones, on que els governants i els candidats se sotmeten a aquest estil d’interrogatoris no és pas cap excepció, com passa ací, sinó una norma.

Pense que els convidats van ser ben triats. Perquè feien preguntes interessants i sobretot perquè feien suar la samarreta al president Puigdemont. I ja es tracta d’això. No compartesc, això és cert, la decisió de TV3 d’amagar-ne dades que haurien servit per a entendre que no eren tan ‘ciutadans anònims’ com la cadena volia fer veure. Em sembla una mala pràctica periodística amagar informació important. I aquesta ho era. No és igual saber que aquella pregunta la formula algú amb una militància acreditada en un partit o associació que pensar que la fa algú sense cap lligam orgànic a res. Crec que en això TV3 es va equivocar i espere que en els programes següents ho rectifique, també perquè així no es tornarà a trobar que Twitter la deixa despullada, fins i tot mentre es fa l’emissió.

Dit això, la cosa que més m’ha preocupat és la reacció d’alguns independentistes que s’han sentit ofesos pel format del programa, per la tria dels qui preguntaven o per les preguntes que feien. Estic d’acord que alguns van mostrar una insolència que vorejava la mala educació. Però res més. Crec que la tria era molt ben feta per a mantenir l’atenció, per a tocar punts diversos i sobretot per a fer-la passar magra al president de la Generalitat. Que –ho torne a dir– és el que toca.

Alguns opinen que el debat s’havia d’haver organitzat amb proporcionalitat al resultat de les eleccions. Que hi hagués hagut gent afí als partits en la proporció de vots de cadascun. Ho trobe una idea horrible. Això passa a la majoria de les tertúlies d’aquest país i el resultat és espantós. Va contra el periodisme i fins i tot contra la intel·ligència, perquè de vegades cal aguantar notables energúmens que hi tenen presència simplement perquè són d’aquest partit o d’aquell i és només això que els assegura la quota de micro.

En un país com el que vull jo, el debat polític als mitjans públics és fort i punyent i no pot restar condicionat per quotes. Allò que compta és el contingut. Importen les qüestions concretes que es posen sobre la taula i la manera com el polític reacciona -diumenge era Puigdemont però espere veure-hi aviat Arrimadas. Importa què sap, què és evident que ignora i fins i tot com fuig de les preguntes que l’incomoden. Una entrevista amable a un president no té gens interès. Una entrevista molesta per a un president eleva el nivell democràtic del país.

Per això em saben greu alguns dels comentaris més àcids i sobretot em saben greu les insinuacions i les teories conspiratives que alguns fan córrer alegrement. TV3 va fer allò que havia de fer: preocupar-se que el president s’encaràs a preguntes dures, legítimes totes, pertinents i interessants. I el president va fer allò que jo vull que facen els polítics del meu país: donar la cara, respondre, barallar-se, retre comptes i no lamentar-se. Hi ha vicis i herències que Puigdemont sembla que no té i a mi em pareix que això es va veure en el programa i que féu creïble la seua defensa d’un nou país. Perquè s’ha d’esperar, i jo així ho desitge, que en el nou país vagen desapareixent alguns d’aquestes vicis i algunes de les herències més feixugues de la vida que hem tingut fins ara com a ciutadans de l’estat espanyol –el cofoisme, l’obsessió pel control, la desconfiança, el nepotisme, el menysteniment de la diferència, l’altivesa o l’enaltiment de la ignorància, per a dir-ne només alguns.

 


Cada dimarts és un plaer compartir espai d’opinió a VilaWeb amb la Marta Rojals però el seu article d’aquest dimarts, sobre aquest tema, és imprescindible que el llegiu també.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
jaume
jaume
23.01.2017  ·  22:56

Completament d’acord amb l’editorial. Ni el President Puigdemont necessita palmeros que li estalviïn tràngols, ni el control del periodisme ha d’ésser un actiu de la República.
Què volem, polítics com Obama, que saben comunicar i no tenen por de la premsa, o polítics com Trump, indecents i conspiradors, a part de poc empàtics?

Núria
Núria
23.01.2017  ·  23:47

Comparteixo en que l’important és el contingut de les preguntes; en crear un debat divers i punyent per a posar en dificultats el President. D’acord, és el que toca.
El que indigna és que TV3 amagués la pertinença política o associativa dels que preguntaven. Això no és jugar net, doncs es tracta d’informació rellevant. Si volen donar veu a minories que ho diguin i tots contents i si és tacticisme per mantenir audiència durant 3h, doncs no si val tot. En qualsevol cas, el fet és que, en aquest programa, TV3 ha evidenciat un mal vici heretat.

Josep-Anton
Josep-Anton
24.01.2017  ·  00:32

Molt d’acord amb el que dius, Vicent. Només dubto de que calgués identificar la militància dels 12 preguntadors. Finalment és lògic que qui milita i és actiu políticament tingui una opinió més articulada i fos escollit per les diferents rondes prèvies com a speaker. Tampoc eren càrrecs destacats de cap partit. A mi no em va caler cap llista ni piulet indignat (hi ha gent que s’inflama més que la benzina) per saber de quin peu calçava cadascú i em sembla bé que la tria sortís tan “crítica”. Només m’ha estranyat que, segons dieu, el “politòleg” sigui independentista, més aviat el feia de la Catalunya que no pot. En qualsevol cas, el President va saber deixar-lo ben retratat. El programa fou una prova de bon periodisme i de democràcia i em sembla que tota la polseguera és perquè fins ara no hi estàvem acostumats. En Puigdemont se’n va sortir més que bé d’una situació realment difícil i això segur que va fer guanyar credibilitat a molta gent que mira la política, els polítics i el periodisme amb molt d’escepticisme (sovint justificat). Molt bé també per TV3, per un format que em recorda el Question Time de la BBC. Fou un plaer veure preguntes i respostes crítiques i intel·ligents. I les piulades de les Castafiori de Cadaqués, deixem-les per el submón de La Vanguardia i la seva fauna.

Josep Usó
Josep Usó
24.01.2017  ·  01:17

Un debat en el qual les preguntes són interessants sempre és enriquidor. El que seria una pena és veure debats d’aquells en els quals un polític va a una cadena “amiga” a que li riguen les ocurrències. Molt bé el President. I estic d’acord. Allò que és important i interessant són els temes i qui els tracta. Allò de les “quotes” seria molt lamentable. Penseu que, moltes vegades una gran majoria està equivocada. Per posar un exemple, la immensa majoria dels físics professionals, en les dues primeres dècades del segle passat no estaven d’acord amb la teoria de la Relativitat, ni amb les bases de la Mecànica Quàntica. Però això no ha segut obstacle per a que ara mateix, gràcies a la Mecànica Quàntica puguem gaudir de tota la electrònica que usem cada dia. O que gràcies a l’equació que equipara la massa amb l’energia funcionen les centrals nuclears.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
24.01.2017  ·  01:18

Ja he dit en algun fòrum que crec que actes com el que va organitzar TV3 són necessaris, i gairebé diria que imprescindibles si volem aprofundir en la nostra societat de manera democràtica. Entra en el joc polític que els dirigents del país hagin de poder contestar les preguntes que se li facin però amb educació, que a vegades, en l’acte de diumenge, no n’hi va haver i els conductors no van saber tallar-ho. També va fallar la durada de la intervenció abans de formular la pregunta. Això s’hauria d’haver pactat abans i donar menys temps perquè a vegades feina la sensació que s’aprofitava l’avinentesa per fer un míting. I el que va ser un greu error va ser no dir en quin partit o sindicat militaven els preguntaires.
Tret d’això, crec que aquesta programes més arriscats cal mantenir-los amb els altres líders polítics, Junqueras, l’Arriamadas, la Gabriel, l’Albiol, l’Iceta i Rabell i veure com responen les preguntes que han de ser tan contundents com les que ha hagut de respondre Puigdemont. Seria un bon exercici de democràcia i donaríem una nova lliçó a l’estat espanyol i al seu govern i tindríem més arguments per veure com se’n surten dels interrogatoris i comprovaríem qui dóna més bona imatge i credibilitat.

Delfí
Delfí
24.01.2017  ·  01:21

Vaig veure tot el programa, amb atenció. Em va agradar, i molt.
Valoro positiu, a igual que el Vicent, que les preguntes no siguin fetes per membres fruit de quota de partits, sinó de la gent del poble. No és lloc dels partits. Gent escollida tal com es va fer, però a la fi i al cap, representants directes de la ciutadania. Què hi havia preguntes compromeses? Normal. I també n’hi havia amb molt mala baba, cosa que també penso que és normal. En canvi, sobrava el llarg i sectari preàmbul d’alguns dels preguntadors/es abans de formular la pregunta; se’ls veia el llautó i ells solets o soletes delataven el tuf partidista. Potser s’havien colat en la selecció prèvia? Possible, i difícil d’evitar. Vull destacar que l’adoctrinament sectari només fou exercit per preguntadores/ors contraris a Puigdemont i la seva política. Objectius personals o de partit, llunyanes a l’interès ciutadà, els elevaven a rang general, prioritari; sobreeixien en parcialitat, res d’objectivitat. S’amagaven darrera una pregunta d’aparença ben intencionada, però gens ni mica. Semblava que cercaven la confrontació. En algun cas, no hi havia pregunta; només “monòleg” reiteratiu contrari al Govern, representat ara pel President. A més, defugien del guió del programa “Jo Pregunto”. Però el President va captar la intencionalitat de l‘interlocutor/a; en aquest escenari s’hi mou molt bé, cosa que ja ha demostrat al Parlament. Per a alguns, calia aprofitar l’oportunitat que TV3 brindava per laminar la credibilitat del MH President. O abatre’l! Però, ja ens coneixem. Aquests, contraris al drets que des de Catalunya la majoria de la societat reclama, van aprofitar la plataforma plural de TV3 per exposar les seves queixes i peticions; fet ben diferent a la manca total de pluralitat de cadenes televisives espanyoles on es veta la dissidència, la catalana particularment.
La gran majoria dels preguntadors/es van demostrar maduresa, bona educació, i to amable i respectuós. Agradi o no la pregunta. Aquest és el tarannà de la manera de fer de la majoria dels ciutadans de Catalunya.
Crec que programes d’aquesta mena haurien de ser més freqüents a la petita pantalla. Ens formen com a ciutadans i ens informen.
Endavant “Jo Pregunto” de TV3.

Carme Vilaró
Carme Vilaró
24.01.2017  ·  01:22

Doncs la meva opinió és que els convidats no estaven ben triats.

Potser incomodaven al president, si aquest era l’objectiu, no ho discutiré.

El que és segur és que no feien preguntes interessants de cap manera.
No ho eren perquè ni en el fons, ni en la forma ens representaven.

Concretament parlaré del mestre perquè alguna cosa sé d’aquest vell i bell ofici. Aquest mestre que preguntava em va provocar vergonya aliena. Quina reducció de l’escola, quina llàstima que el seu argument fos carregar-se l’escola concertada per ‘defensar’ la pública.

Les famílies que porten els seus fills a l’escola pública ho han de fer per la qualitat, per la confiança, per la lliure voluntat. No hem d’anar en contra de ningú. I sobretot no ens hem de tirar pedres damunt la nostra teulada. Si fem el ploricó de les retallades no podrem esperar que les famílies confiïn en nosaltres home!

Tampoc disculparia de cap manera que per preguntar fessin servir “una insolència que ratllava la mala educació”. Jo ho vaig trobar molt lleig.
És pot dir el que sigui però ben dit. Amb respecte, amb tranquil·litat i amb educació. Ah! I en català molt millor.

Potser sóc dels que no estem a l’altura d’un programa tan elaborat, ja veus…
A mi m’agraden les coses més planeres, sense doble sentit, sense amagar les cartes. Ho sento, jo sóc de les que ja han desconnectat i ho vull tot i per tenir-ho tot ens fa falta ser un Estat propi.

Si, em vaig sentir insultada i a hores d’ara encara no hi veig res de positiu en aquest programa. De què va servir? Qui va fer el càsting? Per què ens van enganyar posant unes falques engrescadores per acabar escollint gent amb càrrecs i ideologia “amagada”.

Sé que hi havia persones que preguntaven amb molt bon criteri, com aquella noia que deia que els seus fills ja no eren immigrants.
No vaig seguir tot el programa, me’n vaig atipar. Cosa ben estranya perquè m’hauria perdut la 2a part del Barça i tot per tal de sentir les explicacions del MHP Puigdemont.

En fi… Sort del Gol a Gol que em va permetre acabar el diumenge de bon humor pel partidàs i els 4 gols del Barça!

Secundí
Secundí
24.01.2017  ·  02:26

A mi el format del programa no em va semblar encertat. El vaig trobar, entre d’altres coses, molt poc dinàmic. La presentació de cada participant se’m feia llarga i feixuga però és que després els mini-mítings que protagonitzaven els intervinents feien perdre de vista les preguntes en si. De fet, les preguntes, que de vegades ni existien, eren sols l’excusa per a un monòleg -minut d’incerta glòria- que la conductora havia de tallar en massa ocasions i pregar que concretaren la pregunta.
Com ja ha comentat Vicent Partal, algunes intervencions ratllaven la mala educació. També la fatxenderia. Afegiria que d’altra intervinent es va dirigir al públic que en discrepava d’ella per increpar-lo. Altres no escoltaven les respostes perquè simplement per a ells l’important era el monòleg que havien anat a fer. També, per dir-ho tot, van haver-hi algunes bones intervencions. I també, de vegades, s’exposaven casos massa particulars que perden interès quan es plantegen fora del món local d’on provenen.
Per últim, com també ha comentat Vicent Partal, estic totalment d’acord que ocultar la procedència política o ideològica dels participants-opinants no va estar gens encertat. Va ser un error molt greu que arribava a distorsionar el missatge.
I per dir-ho tot, no vaig seguir el programa sense prendrem algunes interrupcions per descansar, no de la natural discrepància ideològica, sinó de tot el que he exposat.

Pep
Pep
24.01.2017  ·  09:09

Com que em sento interpel·lat per l’editorial amb la meva nota d’ahir, i havent paït la valoració voldria puntualitzar molt sintèticament.

L’acte de comparèixer, possitiu i normal. Rectifico quan demanava proporcionalitat de preguntes segons majoria ciutadana, és “una idea horrible”, com diu Vicent. ¿Perquè em va deixar tan mal gust la compareixència ? Per dues coses: 1/ Els “mitings” que no preguntes d’alguns, amb la gesticulació de qui no espera res de bó en la resposta. Les cares d’hostilitat eren manifestes. Semblava una comissió de control del parlament i no pas preguntes de ciutadans; i 2/ la defensa “victimista” d’un Puigdemont que semblava disculpar-se perquè la Generalitat no té la clau de la caixa, que és veritat, però davant de l’ insistent impertinència de responsabilizar únicament al govern català de tots els mals, ell hauria hagut de ser més incisiu davant del interlocutor i passar a l’ofensiva. Estic d’acord que les preguntes han de fer bregar però la respostes també. Amb els trunfos (raó) a la mà em va semblar tou, respectuós amb les provocacions d’alguns-es. Això en política es paga.

Pep
Pep
24.01.2017  ·  10:09

En resum. El programa va ser una mena de sessió de control parlamentària feta al plató de TV3 per diputats camuflats de tercera fila . Les respostes d’en Puigdemont no estaven adaptades per als monòlegs d’aquests sinó per preguntes fetes de qui realment es volia aclarar que, encara que poques, n’hi va haver.

Victor
Victor
24.01.2017  ·  10:35

Totalment d’acord amb l’Editorial. Em preocupa que hi hagi hagut tantes reaccions a “l’espanyola” per part de gent que vol un nou Estat.

Josep Maria
Josep Maria
24.01.2017  ·  11:22

Bon format. Es podria millorar molt demanant als participants que facin només preguntes sense el corresponent monòleg-míting acaparant càmera descaradament i pontificant amb la intenció d’aprimar les respostes del interrogat.

jaume
jaume
24.01.2017  ·  17:31

Ui, ui, ui. Alguns comentaris i algunes propostes per supervisar els periodistes, crec que les criticarìem si les fessin “els veïns”.
Deixeu els periodistes que facin la seva feina. Si no la fan professionalment bé, hi ha d’haver-hi mecanismes de control.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes