Guàrdia Civil: què poden fer i què volen que fem

«El límit del que poden fer ara és tan prim que gairebé només serveix per a posar en relleu la seua impotència»

Vicent Partal
Vicent Partal
29.06.2017 - 05:17
Actualització: 29.06.2017 - 07:17
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Fa uns dies ja vaig advertir que l’estat espanyol faria tant com pogués per evitar el referèndum, però durant el juliol. Perquè saben que al setembre els serà impossible per l’electricitat que desfermarà la convocatòria oficial. Tanmateix, la Guàrdia Civil s’ha avançat uns dies i ahir va interrogar uns quants funcionaris i un càrrec de designació política del govern, dels que treballen amb el president Puigdemont.

Però en realitat l’interrogatori va ser un xou. I això és la primera cosa que hem de saber si volem entendre la situació. No hi havia cap ordre judicial, no s’investigava cap delicte concret. No tenien, de fet, capacitat d’aconseguir informació que no els volguessen donar voluntàriament els interrogats. Era ridícul. Però estic convençut que, de fet, a la Guàrdia Civil tant li feia, això. Perquè la intenció no era esclarir ni resoldre res, sinó provar d’espantar. Si fins i tot el jutjat que invocaven com a origen de la seua actuació se’n va desmarcar públicament! La qüestió clau, tanmateix, és entendre que és això, espantar-nos, que esperen que fem nosaltres, precisament. I cal actuar en conseqüència: no espantant-nos.

Avui us expliquem que fa vint-i-cinc anys exactes que començà l’anomenada ‘operació Garzón’, en què unes dotzenes de ciutadans del nostre país van ser detingudes sense garanties i torturades salvatgement. L’operació va fer molt de mal a persones concretes, però, com és ben evident, va ser perfectament inútil quant a la declarada voluntat d’eliminar l’independentisme.

Allò, aquella salvatjada que sí que causava por, avui no es pot repetir. I no tan solament perquè els tribunals europeus van acabar condemnant l’estat espanyol. Sobretot no es pot repetir perquè fa vint-i-cinc anys l’estat s’enfrontava a un independentisme fràgil que maldava per obrir escletxes en una societat majoritàriament feliç amb el país que es dibuixava a Barcelona 92. I, en canvi, avui l’estat s’enfronta a les institucions catalanes, al president, al parlament i a la gran majoria de la societat. I, per tant, les tàctiques repressives no tan sols no serveixen de res, sinó que esdevenen extremadament contraproduents. I ells ho saben.

És per això que ara es conformen provant d’espantar i prou. Ara es conformen provant d’aconseguir que tinguem por i ens paralitzem. I aquesta és la gran diferència: el límit del que poden fer ara és tan prim que gairebé només serveix per a posar en relleu la seua impotència. I la prova fefaent i definitiva és que minuts després d’eixir de l’interrogatori els interrogats tornaven a treballar tan tranquil·lament, cadascú al seu lloc, fent la feina que tenen assignada. Com si no hagués passat res de res.


[Bon Dia] –Ahir va ser un altre dia frenètic en la història de VilaWeb, amb l’estrena de VilaWeb Paper. N’estem molt orgullosos, d’aquest nou producte, que –fins allà on hem estat capaços de saber– no fa ningú més enlloc del món. Representa la voluntat d’aquesta casa de desmarcar-se completament del periodisme del clic i de la notícia fàcil, per reforçar allò que ha estat sempre la nostra ànima, el respecte al lector i el compromís amb la qualitat i amb la innovació. Aquests dies tota la redacció i tota l’empresa han treballat de valent per fer-lo possible, però avui voldria fer un agraïment públic a Tere Guix, que ja fa anys que ens guia en tot allò que fa referència al grafisme i la imatge de VilaWeb, i a Patrícia Ballesté, la responsable d’aquest magnífic disseny que des d’avui llueix el VilaWeb Paper. (Més informació sobre el funcionament de VilaWeb Paper.)

–Vivim en un món que a voltes sembla molt embogit. Sobretot quan llegeixes notícies com aquesta: a les Filipines una nova llei obliga a cantar ‘amb entusiasme’ l’himne nacional, sota l’amenaça de penes de presó. No he aclarit com es mesura l’entusiasme ni qui té l’autorització de fer-ne el barem, però lamente profundament que els filipins hagen de suportar una barbaritat d’aquestes dimensions.

‘No, They Can’t’ és un vídeo espectacular que ridiculitza els arguments contra el referèndum. Així comença una campanya viral que fa sàtira dels arguments del govern espanyol, recreant en la vida quotidiana l’absurditat d’algunes posicions polítiques. És molt ben fet i té sentit de l’humor, dues raons excel·lents per a recomanar-lo.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
28.06.2017  ·  23:16

És especialment colpidora la imatge que il·lustrava la notícia. Uns quants guàrdies civils, molt grans, d’esquena a la foto i de cara a un portal. Talment com els guàrdies que vigilen, als partits de futbol, que ningú llence res des de les graderies. Per al consum d’Espanya, pot resultar molt impactant, però aquesta mateixa imatge no deu agradar als qui han llegit l’editorial del NYT de fa un parell de dies. Fins i tot el jutjat ha eixit a dir que ells no en sabien res, de tot plegat. Calma. I un detall. Per al final de setembre, només resten 93 dies. Cada dia que passa, és més d’un 1% del temps restant, que se’ls escola entre els dits.

Josep Martin
Josep Martin
28.06.2017  ·  23:59

Nosaltres no ens espantarem però la guàrdia civil i el govern volen també convèncer la bona gent indecisa o poc informada de la “il·legalitat” del referendum i deixar una bona part de població fora de joc.
Perquè sempre només pensem amb els convençuts? Ho trobo molt curiós i greu. Massa simplista.
La cosa és i serà molt més complicada de allò que la majoria pensem.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
29.06.2017  ·  00:03

Quan un govern ha perdut els papers fa bestieses com la dels interrogatoris a funcionaris de la Generalitat sense ordre judicial i sense necessitat de dir la veritat perquè els interrogatoris de la guàrdia civil van ser per iniciativa pròpia i la qüestió és, calia anar-hi? Entenc que tothom vol viure i treballar tranquil i si no s’hi anava et podrien venir a buscar, però per què les forces policials espanyoles ataquen funcionaris catalans sense que hi hagi cap delicte i sense que cap jutge ho ordeni. A mi només se m’acut una resposta: per intentar per enèsima vegada, fer-nos por. Segur que no han aconseguit perquè quan han acabat de declarar han tornar tranquil·lament a la feina i han continuat fet la tasca que feien abans al seu lloc de treball. Però també hem de tenir present que cap força policial pren iniciatives preventives d’aquesta mena pel seu compte la qual cosa fa suposar que algú els haurà autoritzat a fer-ho i hauríem de suposar que això només pot apuntar al govern espanyol.

Que segueixin així, que intentin espantar-nos i no passar la ratlla perquè sabem i saben que si la passen, hauran perdut.

Roger Civera
Roger Civera
29.06.2017  ·  00:04

O ens creiem molt llestos (i no ho som) o veritablement són més rucs del em pensava. Si no s’han adonat que els actuals dirigents de Catalunya solament tenen un objectiu (marcat per nosaltres, i o els paren per la força o hi faran cap peti qui peti) és que en són de rucs…
Si ja van treient la guàrdia civil, és una bona notícia, però discrepe en que no hi havia cap ordre judicial com es diu a l’editorial, no podrien fer-ho legalment.

jaume vall
jaume vall
29.06.2017  ·  00:56

En algunes assemblees territorials d’ANC s’ha posat de manifest la necessitat d’interpel·lar més contundentment CSQP i els seus 350.000 / 450.000 vots que poden arrastrar.
No sé si per tàctica -no llençar als lleons possibles aliats nostres i deixar-los la porta oberta perquè s’incorporin- , o bé per incapacitat, no s’està aprofitant una llista interminable d’actuacions espanyoles que haurien de provocar una estampida per part dels “demòcrates-d’esquerra-radical-i-progressita- cap a l’opció independentista.
No ho sé.
Ara bé, tot el que s’està coneixent sobre la immundícia estructural espanyola està sortint bastant baratet al discurs podemista de sí-però-no-potser-més-endavant-i-els-pujol-què?

A part de que tant de cinisme i d’impossible equidistància no pot ser bo per a una força política que vulgui governar -bé- un país, pel que ara ens ocupa, trobo que caldria posar-los entre l’espasa i la paret. No poden definir-se com un partit d’esquerres que treballa a favor dels ciutadans necessitats i consolidar el règim borbònic, ni que sigui per inacció respecte d’un moviment pacífic i democràtic que el vol superar.

Castor, Bárcenas, operació Catalunya, clavegueres de l’estat, utilització poder judicial, amenaces i delictes provats de la policia, riquesa J.C.Borbón, esbiaix de l’àrbitre que té el mateix nom que Felip V, tot això i més ho liquiden amb un “…i els pujol, què, eh?”

Realment poden mirar-se al mirall i no sentir pena?

Realment hem d’intentar encara convèncer-los, o podem començar a posar-los en evidència a través de les seves contradiccions?

O potser necessiten que algú els posi en evidència a través de les seves contradiccions per convèncer-los realment ?

Lluís Paloma
Lluís Paloma
29.06.2017  ·  01:39

Definició de Guàrdia Civil: Sic Transit Gloria Mundi…

Josep Segura
Josep Segura
29.06.2017  ·  08:24

Ja comencen a sobreeixir a l’exterior els ratpenats de les clavegueres, que estan massa plenes o fan massa pudor.

Carles Balbastre
Carles Balbastre
29.06.2017  ·  10:59

La Guàrdia Civil actua pel seu compte? Si això fos cert el gobierno hauria d’intervenir. Ho farà? No, perquè òbviament la iniciativa surt d’allà. De totes formes la Guàrdia Civil ensenya la seva cara represora.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
29.06.2017  ·  11:34

Estàn descol.locats, nerviosos i posseïts d’un pànic diarreic. Naturalment, la guàrdia civil no actúa pel seu compte. No els agrada fer el ridícul.Està ben clar que la pressa i la por són le causes de que actúi l’executiu, fins i tot dspreciant, si senten urgència patriòtica d’actúar de la manera que sigui, la intervenció del poder judicial. Quan se’ls acabin la cordura i els psicofàrmacs, “cosas veredes”. Més absurdes i carregades de delicte. Segur que alguna ment preclara ja està pensant i trobant en falta un segón GAL. Hi deu haver un remanent d”agentes” assalvatjats que fa massa temps que estàn aturats sense guanyar-se el sou, i furiosos.

Joan Calsapeu
Joan Calsapeu
29.06.2017  ·  11:54

al refugi de la basseta a Sant Joan de l’erm un “teniente” de la GC, xop i amb el Land-Rover encallat a la neu va preguntar; -“¿habeis visto contrabandistas ?”
-resposta; “¿llevan uniforme? por aqui pasa mucha gente…
els “numeros” que l’acompanyaven van començar a riure’s del “teniente” , aquest emprenyat; “os espero en la comandáncia de la Seu”

encara s’espera. 1978

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies