“Gràcies”, “no es mereixen”: agraïments i respostes en català

“Gràcies”, “mercès”… “De res”, “no es mereixen”… El català té unes quantes fórmules per a expressar l’agraïment. N’hi ha que són aptes per a tots els registres i n’hi ha que són més aviat elevades, símbol de distinció.

L’agraïment

Els mots d’agraïment més habituals són “gràcies”, “moltes gràcies” i “mercès”, però també “agraït” (o “agraïda”) i “molt agraït” (o “molt agraïda”). Quan ens han fet un favor, també podem dir “Déu us ho pagui” (o “Déu t’ho pagui”).

La llengua també ens forneix fórmules de registre més elevat, adients per a àmbits més distingits, com ara “tantes gràcies” “grans mercès” i “galants mercès”.

Quan ens feliciten pel sant o l’aniversari, la resposta a “per molts anys” pot ésser “gràcies, en vida teva” (o “en vida vostra”).

Caldria evitar “mil gràcies” (que sembla copiada del castellà) i “merci” (copiada del francès).

Els verbs que expressen l’agraïment són donar les gràcies i regraciar.

La resposta a l’agraïment 

Per a respondre a l’agraïment, la fórmula més corrent és “de res”, però també podem dir “no es mereixen” i “no s’ho val”. I, encara, en un registre més elevat, “a Déu sien dades” (o “a Déu siguin dades”).

Caldria evitar “no hi ha de què”, que és un calc.

Retrucs i respostes iròniques

En l’agraïment i la resposta es pot establir un diàleg, que anomenem retruc. El més conegut és aquest:

—Gràcies. —Vostè les té totes. —Les que a vostè li sobren.

Però la Paremiologia catalana comparada digital (de Víctor Pàmies) ens en forneix algun de més llarg:

—Gràcies. —Les gràcies les té vostè. —No, vostè les té totes. —Això és favor que vostè em fa. —Això no és favor: és justícia.

Finalment, hi ha expressions iròniques, d’aquells que reben un agraïment per una feina, però s’estimarien més que la hi paguessin amb diners. Vegem-ne dues. La primera, originària del País Valencià i la segona, de les Illes:

—Gràcies! —En la butxaca me les alce [alçar vol dir ‘guardar’, en aquest cas].

—Gràcies! —Un ca se’n va morir, de gràcies [l’explicació d’aquesta resposta la trobareu al diccionari Alcover-Moll].