04.03.2025 - 14:25
El president Salvador Illa ha encarregat la creació d’un grup de treball per a preparar el traspàs de les competències d’immigració a la Generalitat. L’encapçalarà el Departament de Drets Socials i s’hi incorporaran, també, representants de Presidència i d’Interior. La consellera portaveu, Sílvia Paneque, no ha volgut donar detalls sobre el calendari, perquè depèn encara de l’aprovació d’una llei al congrés espanyol, i s’ha limitat a dir que qualsevol traspàs de competències seria benvingut i que l’exercirien amb eficàcia i lleialtat institucional davant de Madrid. De fet, encara no és clar que el traspàs es compleixi, perquè Podem ha dit que hi votaria en contra.
En tot cas, encara és tot verd. Paneque ha afirmat que Catalunya sempre ha estat terra d’acollida i que les competències en immigració “han de permetre millorar els mecanismes d’integració”. Més enllà d’això, no ha detallat el rumb que prendria la política migratòria del govern; ni tan sols si es tancarien els Centres d’Internament d’Estrangers, una mesura que Junts ha exigit avui i que el PSC havia defensat fa temps. “De moment, ens pertoca estar a punt per quan el traspàs sigui vigent. El grup de treball haurà de fer l’anàlisi d’aquesta assumpció de competències: què implica, què hem de posar a punt i què hem d’ajustar”, ha dit.
El primer ajustament previst és l’ampliació del cos de Mossos d’Esquadra, que, segons l’acord, haurà d’arribar als 26.800 agents l’any 2032. La setmana passada, en la comissió bilateral de seguretat entre la Generalitat i el govern espanyol, ja es va pactar que passessin de 20.000 agents a 25.000 abans del 2030. Si l’acord es compleix, doncs, en poc més d’un lustre els efectius del cos hauran crescut d’un 34%. A partir del setembre, els Mossos s’incorporaran també en la gestió dels ports i dels aeroports. La consellera d’Interior, Núria Parlon, va alertar el mes passat que assumir més competències sense ampliar la plantilla podria afectar la seguretat ciutadana.
El govern emmarca l’acord en el relat de la normalitat institucional i treu ferro a la indignació del Partit Popular espanyol. El president del partit, Alberto Núñez Feijóo, ha titllat el pacte d’humiliació, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha dit que se situava al marge de la llei i que servia per a construir una nació nova amb els diners de tots els espanyols. Paneque ha recordat que fou un govern popular qui va traspassar les competències de trànsit o de presons i que “ni Espanya es va trencar, ni va anar en detriment d’altres comunitats autònomes ni hi va haver cap regressió”.
