El govern aprova el full de ruta perquè l’Agència Tributària catalana pugui ser plenament funcional el 2029

Mentre el pressupost fa el seu camí al parlament, el consell executiu ha posat fil a l’agulla per a començar a satisfer alguns dels acords amb ERC i els Comuns que n’ha de permetre l’aprovació. D’una banda, ha aprovat la despesa de 200 milions d’euros per a la segona convocatòria del Pla de Barris –que es doblarà quan el pressupost hagi entrat en vigor–, i, d’una altra, ha autoritzat el contracte programa amb el full de ruta per a transformar l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) “en la nova hisenda catalana”, en paraules de Sílvia Paneque, portaveu del govern. Són pinzellades de les principals reivindicacions dels socis prioritaris del govern, que han de servir per a greixar les relacions i enfortir-les ara que s’han posat d’acord en l’aprovació dels comptes.

“Els acords fan avançar el país, les esmenes a la totalitat diria que no. Són una mostra de patriotisme a Catalunya”, ha dit Paneque sobre les esmenes a la totalitat que ja han anunciat Junts i la CUP. El contracte programa de l’ATC marca un itinerari en tres etapes fins al 2029 per a preparar l’agència per si mai el govern espanyol accepta de delegar a Catalunya la recaptació i gestió de l’IRPF. Així, el full de ruta assenyala una assumpció gradual de competències en matèria de l’IRPF que l’ATC hauria de recórrer a mesura que s’aprovin les modificacions legislatives. L’objectiu, ha dit Paneque, era que el 2028 ja pugui començar a gestionar l’IRPF, i que el 2029 estigui plenament desplegada. Ara, ja ha remarcat que “no és una qüestió que depengui només del govern”, perquè dependrà sempre de les majories polítiques al congrés espanyol.

D’entrada, s’estableix una etapa de col·laboració amb l’Agència Tributària espanyola, en la qual la catalana assumiria tasques d’informació i assistència als ciutadans, particularment durant la declaració de la renda. Són unes funcions semblants a les que ja desenvolua ara mateix. Al principi, aquesta assistència es faria amb la hisenda espanyola i s’assumirien tasques progressivament fins que se n’encarregués del tot l’agència catalana. Posteriorment, vindria una etapa de gestió parcial, en la qual l’ATC tindria capacitat de dictar actes administratius i exercir funcions de gestió, inspecció i recaptació en àmbits concrets.

Segons el govern, això implicaria la definició dels plans de control tributari i la realització d’actuacions dels procediments de gestió tributària, com ara la verificació de dades i inspecció. També, el procediment de revisió i l’exercici de la potestat sancionadora que es derivi de les competències ja adquirides. I, finalment, arribaria l’etapa de gestió integral, l’any 2029, en què l’ATC podria assumir totes les funcions tributàries relacionades amb la gestió dels imposts dels catalans. És a dir, la gestió, la inspecció, la recaptació, la revisió i la potestat sancionadora.

“Per a arribar a la tercera fase calen modificacions legislatives que han de passar pel congrés”, ha dit Paneque, que ha expressat el compromís del govern espanyol a facilitar-ho. “Però requerim majories molt més àmplies”, ha dit, i ha interpel·lat directament Junts perquè en faciliti l’aprovació. Per a arribar-hi també calen més recursos, com va pactar amb ERC. Fins al 2029, es preveu una despesa acumulada de l’ATC de 527 milions d’euros, 481,2 dels quals seran transferits directament pel Departament d’Economia i Finances. Entre més qüestions, serviran per a pagar l’ampliació de la plantilla, l’increment de la participació en les campanyes de la renda i el cost dels projectes de transformació tecnològica de l’agència. També s’ha aprovat que l’ATC pugui comprar i llogar nous locals per a situar-hi les dependències.

La despesa del Pla de Barris es doblarà quan s’hagi aprovat el pressupost

La segona fase del Pla de Barris preveu una despesa de 200 milions d’euros, la meitat d’allò que el govern va pactar amb els Comuns. Paneque ho ha justificat perquè el pressupost encara no s’ha aprovat i ha garantit que, quan els comptes entrin en vigor, s’arribarà als 400 milions d’euros cada any, sigui amb una convocatòria paral·lela o incorporant-hi més recursos a l’actual.

Fins que no s’hagi aprovat el pressupost –en principi es votarà el 2 de juliol, si cap grup no el porta al Consell de Garanties Estatutàries–, la partida d’aquest programa per a millorar l’estat urbà serà de 200 milions d’euros. S’hi podran presentar tant els ajuntaments que no van participar en la primera convocatòria com aquells que sí que ho van fer i no van ser seleccionats o que volen demanar més inversions.

En paral·lel, Paneque ha explicat que la creació de la Direcció General de Disciplina en l’Habitatge –també pactada amb els Comuns en canvi del pressupost– depenia ara de certes modificacions legislatives i del decret d’estructura del govern. No hi ha posat data, però ha dit que ja hi havia converses sobre el nom de qui havia d’ocupar el càrrec, que haurà de ser algú amb una experiència dilatada en l’àmbit de l’habitatge, l’urbanisme i el corpus legislatiu.