El pressupost conté 893 milions dels acords amb ERC i els Comuns

El Parlament de Catalunya ja té el pressupost. Sembla que la segona serà la bona. Els comptes d’enguany, que s’aprovaran el 2 de juliol, contenen 893 milions d’euros que provenen dels acords amb ERC i els Comuns. Però la realitat és que les grans xifres del pressupost no han variat i que aquests recursos surten sobretot de dues previsions que el govern va fer en els comptes presentats al febrer: 360 surten d’una disposició que l’executiu havia deixat buida, i que ara ha omplert, i 533 provindran d’una habilitació de crèdit, inclosa en l’articulat, que habilitarà la Generalitat a gastar-los malgrat que no siguin inclosos en la previsió de despesa actual. Hi compten perquè la recaptació d’imposts enguany ja ha estat superior a la prevista, i quan acabi l’exercici superarà aquests 533 milions que s’han compromès a gastar, sobretot pel pacte amb Esquerra. D’aquesta manera, tot i que la previsió de despesa reconeguda és de 49.162 milions d’euros, el govern ja preveu que arribarà a 49.692 milions. En canvi, els comptes no han guardat cap partida per a finançar l’acord a què pugui arribar la consellera Esther Niubó amb els docents. “Si hi ha acord, trobarem els recursos”, ha dit la consellera d’Economia, Alícia Romero, que assumeix que hauran de moure partides.

Romero ha explicat que el 80% del pressupost està sempre molt condicionat per les despeses de personal del sector públic i per la despesa corrent. Per això, la capacitat de maniobra dels acords pressupostaris sempre és petita. Són pactes, de fet, eminentment polítics i que en aquest cas, per l’acord amb ERC, impliquen el govern espanyol, forçat a reunir-se en la comissió bilateral. “El marge que tens de negociació no és de 50.000 milions d’euros”, ha dit Romero. La diferència d’aquesta vegada és que s’hi exposa amb cruesa la realitat de les negociacions, i és que representen una petita part dels recursos que es mobilitzen. Ha estat així perquè per primera vegada d’ençà del restabliment de la democràcia, el govern va retirar uns comptes ja presentats al parlament i s’han presentat dos pressuposts amb molt poc temps. Hi ha acords que no impacten en els comptes, sobretot aquells que impliquen Madrid, i uns altres que queden fora dels comptes d’enguany perquè són compromisos assumits més enllà de la legislatura actual. De fet, els pactes amb ERC i els Comuns representen una despesa de 4.693 milions fins al 2030, però enguany només se’n gastaran 893 i provenen dels dos grans calaixos esmentats, dues grans previsions que el govern havia deixat buides per tenir capacitat de negociació amb els socis d’investidura. Per això les grans xifres dels comptes no canvien respecte del febrer.

El pressupost augmenta de 9.126 milions la despesa (un 22,8%) respecte del darrer aprovat, el 2023, i té una previsió de dèficit del 0,1%. Les noves partides concretades amb l’acord amb ERC i els Comuns impacten per aquest ordre en els departaments del govern: Salut (251 milions), Territori, Habitatge i Transició Ecològica (203 milions), Educació (135 milions), Cultura (50 milions), Política Lingüística (41), Drets Socials i Inclusió (41 milions), Unió Europea i Acció Exterior (40 milions), Recerca i Universitats (38 milions), Presidència (35 milions), Economia i Finances (21 milions), Justícia i Qualitat Democràtica (15 milions), Esports (11 milions), Empresa i Treball (10 milions) i Igualtat i Feminisme (2 milions). No canvien ni un euro les previsions de despesa de les conselleries d’Interior i d’Agricultura, Pesca i Alimentació. De cara al 2030, les quantitats més altes que el govern s’ha compromès a dedicar amb els seus socis són d’habitatge (uns 1.800 milions), educació (uns 500 milions) i de recerca (uns 350 milions) i d’economia (uns 360), però no les han presentades concretades per als exercicis vinents.

Tot i que el govern insisteix que vol aprovar uns nous comptes els anys següents, ningú no espera una nova negociació pressupostària a la tardor per a treballar els de l’any vinent com pertocaria. De fet, la cosa més probable és que aquests siguin els únics comptes de la legislatura i que l’any vinent el govern faci una pròrroga dels comptes i recorri a ampliacions de crèdit, que haurien de tornar a passar pel parlament i rebre el suport d’ERC i dels Comuns, preveient que la recaptació d’imposts també augmentarà. Aquesta serà l’única via perquè realment es gastin els 3.800 milions restants que ja han acordat fins al 2030. Caldrà veure, a més, quins d’aquests s’acaben realment incorporant als exercicis del 2027 i del 2028. És a dir, dins el mandat actual.

Segons el govern, el pressupost incorpora una disposició addicional que garanteix els crèdits necessaris perquè els projectes incorporats per a enguany tinguin continuïtat més enllà del desembre, tenint en compte que s’aprovaran al juliol. També hi figuraran els acords d’abast pluriennal i que s’allarguen durant els quatre anys vinents. Entre més, hi ha la dotació de 2.500 milions en política d’habitatge fins al 2030 (1.000 provinents de préstecs de l’ICF), el pla de pobles per als municipis més petits (400 milions), la promoció del català (90 milions) i el reforç de l’estructura de l’Agència Tributària de Catalunya (481 milions).

D’on sortiran els diners per al difícil pacte amb els docents?

Els comptes han arribat al parlament sense que els sindicats educatius majoritaris hagin tancat un acord amb el govern per a posar fi al cicle de vagues i protestes. L’executiu no ha guardat cap bossa de milions per a destinar-los a un hipotètic acord amb els docents, però assegura que tindrà capacitat de moure partides que ara estan destinades a unes altres mesures. Tot i que les xifres no s’han mogut respecte del pressupost del febrer, l’executiu diu que l’acord assolit amb Comissions Obreres i la UGT encaixa en els romanents que havien guardat en el capítol dels treballadors públics, comptant que sempre hi ha negociacions sindicals. Enmig d’una negociació espacialment complicada, amb un gran malestar expressat a la taula sectorial per la USTEC, la CGT, la COS i la Intersindical, el govern no ha xifrat ni donat detalls d’on traurà els diners de més que podria implicar el pacte. Ara, fonts del govern han dit que ERC i els Comuns estarien disposats a renunciar a algunes de les mesures que han acordat perquè es destinin aquests recursos a sufragar-lo. I que els comptes tenen partides per a contingències que s’hi podrien destinar. Els 135 milions de més atribuïts a educació respecte dels comptes del febrer, que surten dels pactes amb els socis, no tenen a veure amb les negociacions amb els docents: són destinats a unes altres mesures, de moment.

Com és habitual, l’àrea que concentra més despesa és la de salut, amb 13.840 milions, seguida per l’educació, amb 8.356 milions, i drets socials, amb 4.248 milions. La primera representa un augment de 2.428 milions respecte dels darrers comptes aprovats; la segona, de 1.642, i, la tercera, de 930. Tot això, sense comptar-hi els recursos provinents dels pactes amb ERC i els Comuns. Tres euros de cada quatre es dediquen als serveis de l’estat del benestar.

Els possibles efectes econòmics de la guerra al Llevant no han portat el govern a modificar l’escenari macroeconòmic que ja havia previst. Es manté una estimació de creixement de l’economia del 2,1% i un increment del PIB del 2,7%. La Generalitat confia reduir el deute del 28,4% registrat el 2025 al 27,4% d’enguany. Si el congrés espanyol aprovés la reclamada condonació d’una part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic, pactat amb ERC, passaria al 22%. Quant a la llei d’acompanyament del pressupost, s’eliminaran 22 taxes i se’n modificaran 70 per simplificar la burocràcia, segons l’executiu. Com ja havien anunciat, es modificarà i s’actualitzarà el cànon de l’aigua per a usos domèstics, industrials i ramaders i l’impost sobre residus controlats.

El primer debat parlamentari del pressupost serà el 4 de juny i els consellers compareixeran en comissió per presentar les previsions de cada departament la setmana vinent.