22.05.2026 - 10:19
L’Audiència espanyola situa un intent d’operació sobre el projecte Hard Rock de Tarragona dins la presumpta trama de tràfic d’influències i emblanquiment que investiga entorn de l’ex-president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Segons que ha avançat El Periódico i ha confirmat l’ACN, la interlocutòria recull un contracte signat el primer d’octubre de 2021 entre dues empreses i el suposat intermediari de Zapatero, Julio Martínez, “per a la recerca d’oportunitats de negoci” amb una “contraprestació del 3%”. La suposada trama va identificar el projecte Hard Rock de Tarragona, valorat en 2.000 milions d’euros. Amb tot, el jutge admet que “no consta cap pagament” relacionat amb aquesta operació i que, per tant, els contactes “podrien no haver-se materialitzat”.
Contractes i terminologia esquiva
Segons la documentació recollida als informes de la UDEF, Martínez va signar contractes pel Grupo Aldesa i Consulenza Strategica, de la seva propietat. En aquesta documentació es detalla que Martínez va demanar expressament que s’eliminés la paraula “comissió” del contracte. El jutge considera que aquest fet “permet inferir que l’operativa s’articularia mitjançant denominacions alternatives vinculades a suposats serveis d’assessorament, amb la finalitat d’encobrir l’autèntica naturalesa econòmica de les operacions”.
La interlocutòria indica que aquest patró “reprodueix el que s’ha observat en altres societats” i reforça la hipòtesi d’una estratègia centrada a “ocultar o disfressar pagaments de diversa naturalesa” mitjançant contractes aparentment mercantils.
Pagaments de quatre milions a societats entorn de Zapatero
La resolució judicial també recull pagaments de Plus Ultra a la suposada trama. Segons el jutge, la companyia aèria hauria abonat prop de quatre milions d’euros, entre el 2020 i el 2025, a empreses vinculades a Julio Martínez Martínez i al seu entorn societari relacionat amb Zapatero.
Entre aquestes empreses hi ha Análisis Relevante, Whathefav, Gate Center, Inteligencia Prospectiva o Softgestor. El jutge observa que moltes d’aquestes societats tenien una activitat limitada o poc acreditada, però movien quantitats elevades mitjançant facturació creuada, contractes d’assessorament i transferències internes.
Plus Ultra i l’ajuda pública
La interlocutòria remarca que Plus Ultra va començar a pagar a Análisis Relevante l’endemà mateix que la SEPI concedís l’ajuda pública de 53 milions d’euros. És especialment rellevant, segons el jutge, que part d’aquests contractes fossin signats abans de l’aprovació definitiva del rescat, cosa que interpreta com un possible coneixement previ de la decisió administrativa.
