La trama vinculada a Zapatero va pactar una comissió del 3% pel Hard Rock, segons el jutge

L’Audiència espanyola inclou un intent d’operació sobre el projecte Hard Rock del Camp de Tarragona en la presumpta trama de tràfic d’influències i emblanquiment que investiga entorn de l’ex-president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Segons que ha avançat El Periódico i ha confirmat l’ACN, la interlocutòria recull un contracte signat el primer d’octubre de 2021 entre dues empreses i el suposat intermediari de Zapatero, Julio Martínez, “per a la recerca d’oportunitats de negoci” amb una “contraprestació del 3%”. La suposada trama va identificar el projecte Hard Rock, valorat en 2.000 milions d’euros. Amb tot, el jutge admet que “no consta cap pagament” relacionat amb aquesta operació i que, per tant, els contactes “potser no es van materialitzar”.

Contractes i terminologia esquiva

Segons la documentació recollida als informes de la UDEF, Martínez va signar contractes pel Grupo Aldesa i Consulenza Strategica, de propietat seva. En aquesta documentació es detalla que Martínez va demanar expressament que s’eliminés la paraula comissió del contracte. El jutge considera que això “permet d’inferir que l’operativa s’articularia mitjançant denominacions alternatives vinculades a suposats serveis d’assessorament, amb la finalitat d’encobrir l’autèntica naturalesa econòmica de les operacions”.

La interlocutòria indica que aquest patró “reprodueix allò que s’ha observat en unes altres societats” i reforça la hipòtesi d’una estratègia centrada a “ocultar o disfressar pagaments de naturalesa diversa” mitjançant contractes aparentment mercantils.

Pagaments de quatre milions a societats de l’entorn de Zapatero

La resolució judicial també recull pagaments de Plus Ultra a la suposada trama. Segons el jutge, la companyia aèria hauria abonat prop de 4 milions d’euros, entre el 2020 i el 2025, a empreses vinculades a Julio Martínez Martínez i al seu entorn societari relacionat amb Zapatero.

Entre aquestes empreses hi ha Análisis Relevante, Whathefav, Gate Center, Inteligencia Prospectiva i Softgestor. El jutge observa que moltes d’aquestes societats tenien una activitat limitada o poc acreditada, però movien quantitats elevades mitjançant facturació encreuada, contractes d’assessorament i transferències internes.

Plus Ultra i l’ajut públic

La interlocutòria remarca que Plus Ultra va començar a pagar a Análisis Relevante l’endemà mateix que la SEPI li concedís l’ajut públic de 53 milions d’euros. És especialment destacable, segons el jutge, que una part d’aquests contractes fossin signats abans de l’aprovació definitiva del rescat, cosa que interpreta com un possible coneixement previ de la decisió administrativa.