04.03.2025 - 10:04
|
Actualització: 04.03.2025 - 17:30
La Generalitat de Catalunya assumirà noves competències en immigració si s’aprova la llei orgànica que el PSOE i Junts han registrat al congrés espanyol. Sis mesos després de l’entrada en vigor de la llei, la Generalitat tindrà la capacitat d’administrar diversos aspectes relacionats amb la immigració, entre els quals, l’autorització de residències, la seguretat fronterera, la gestió dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i l’execució de mesures sancionadores. A més, l’estat espanyol es compromet a transferir els recursos humans, tècnics i econòmics necessaris perquè Catalunya exerceixi les noves competències.
Us resolem, a continuació, algunes de les qüestions que obre la llei de delegació de les competències en immigració.
Quines competències tenia fins ara la Generalitat en matèria d’immigració?
L’Estatut de Catalunya ja li reconeixia la competència en acolliment i integració, però fins ara no podia desenvolupar plenament aquesta funció per la manca de control sobre altres aspectes, com els permisos de residència.
Quins permisos de residència i treball podrà concedir la Generalitat?
Catalunya podrà atorgar tots els permisos de residència i treball existents, incloent-hi estades de llarga durada per a activitats acadèmiques, residència temporal i residència de llarga durada. Tindrà potestat per a començar el tràmit, instruir-lo, resoldre’l i notificar-lo a l’interessat.
De la mateixa manera que la Generalitat podrà renovar permisos de residència, també podrà denegar-lo si considera que l’interessat no compleix els criteris establerts.
La Generalitat podrà expulsar immigrants?
La Generalitat podrà ordenar i executar expulsions d’immigrants, una potestat que fins ara es reservava el govern espanyol. En els casos que no calgui un expedient d’expulsió, la Generalitat ho podrà decidir tota sola. En canvi, en la resta de procediments, la Generalitat podrà incoar, instruir i proposar una expulsió, però la decisió final es prendrà segons els criteris establerts a la Junta de Seguretat de Catalunya, composta a parts iguals entre la Generalitat i el govern espanyol, però encapçalada pel president de la Generalitat.
És a dir, la Generalitat tindrà poder directe d’expulsió en alguns casos, mentre que en d’altres només podrà proposar l’expulsió, però la resolució dependrà de criteris de coordinació amb l’estat espanyol. En tots els casos, però, tindrà la iniciativa per a proposar expulsions.
La Generalitat podrà decidir els criteris per a donar permisos de residència o tramitar expulsions?
No. Tant els articles relatius als permisos de residència i treball com el que tracta el règim sancionador, que inclou les expulsions, s’explicita que el que farà la Generalitat serà “l’execució de la normativa de l’estat”. És a dir, la Generalitat farà el tràmit administratiu, però la base legal continuarà essent la que estableixi l’estat espanyol.
El català serà un requisit per a tenir el permís de residència a Catalunya?
La llei estableix que les competències en immigració s’exerciran d’acord amb el capítol de l’Estatut que regula els drets i deures lingüístics, que si bé estableix diferents aspectes sobre els drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals, l’ensenyament i com a consumidors, però no té un redactat específic pel que fa a la relació dels immigrants amb la llengua catalana.
En una conferència de premsa, el president de Junts, Carles Puigdemont, ha recordat que, formalment, el coneixement de la llengua catalana ja és un factor a tenir en compte en els informes d’arrelament, necessaris per a renovar el permís de residència, però que fins ara no es té prou en compte. Una cosa que podria canviar si és la Generalitat qui se’n cuida.
Quines noves funcions tindran els Mossos d’Esquadra en matèria de seguretat i control de la immigració?
Els Mossos d’Esquadra, en col·laboració amb la policia espanyola i la Guàrdia Civil, controlaran l’accés de ciutadans extracomunitaris a ports i aeroports, d’acord amb els criteris establers a la Junta de Seguretat.
A més, la llei delega als Mossos d’Esquadra la responsabilitat de mantenir l’ordre, la seguretat ciutadana i la prevenció i investigació d’actes delictius a ports i aeroports, que fins ara eren potestat dels cossos policíacs espanyols. Això inclou tant a les zones terrestres com aèries i marítimes, i les infrastructures considerades crítiques.
També tindran la competència en la prevenció i persecució del tràfic i explotació d’éssers humans, i la protecció i assistència de les víctimes d’aquest tipus de delicte.
Això vol dir que els Mossos controlaran les fronteres?
Depèn. Més enllà del fet que aquesta llei només fa referència a la comunitat autònoma de Catalunya i no al país sencer, els Mossos tindran competències de control de la immigració en les fronteres de l’estat espanyol sobre Catalunya. Cal tenir en compte que, gràcies als Acords de Schengen, actualment no hi ha un control de duanes terrestre en la frontera amb l’estat francès, i que el control de passaport es fa únicament en ports i aeroports. Quan la llei s’apliqui, aquest control el faran agents dels Mossos d’Esquadra.
No actuaran tots sols, sinó que funcionaran en coordinació amb els cossos policíacs espanyols, amb qui compartiran informació sobre aquestes persones. Més enllà d’això, la policia espanyola i la Guàrdia Civil continuarà present en aquests controls fronterers perquè continuaran encarregant-se de la “seguretat nacional” espanyola, que inclou aspectes com el tràfic d’armes.
Hi haurà un augment d’efectius als Mossos per a gestionar aquestes noves competències?
Sí, la plantilla del cos augmentarà fins als 26.800 agents el 2032, 1.800 més dels que es van pactar recentment en la comissió bilateral de seguretat.
Catalunya tindrà més recursos per a gestionar les noves competències?
La llei preveu a l’article 13 el traspàs a la Generalitat de Catalunya de mitjans personals, patrimonials i pressupostaris necessaris per a exercir les competències, que s’hauran de definir en la comissió mixta de transferències.
La Generalitat podrà tancar els CIE?
La llei delega a Catalunya la gestió integral dels Centres d’Internaments d’Estrangers (CIE), que inclou la direcció, la coordinació i la gestió i inspecció dels centres. Serà la Generalitat qui designarà els funcionaris que hi treballin, qui s’encarregarà de la prestació de serveis d’assistència sanitària, social, jurídica, cultural i lingüística, i qui farà el trasllat dels interns dins del territori català.
Ara bé, això no vol dir que pugui decidir de tancar els CIE, com va demanar el parlament, sinó que únicament en podrà redefinir el rol.
Podrà gestionar la contractació en origen?
Sí, la Generalitat tindrà la competència per decidir la contractació en origen podrà i establir una previsió anual de llocs de treball que es puguin cobrir amb immigrants contractats al seu país d’origen segons les necessitats laborals de Catalunya. També podrà determinar el contingut de la normativa de contractació en origen, incloent-hi la llista de professions prioritàries, i recollir les sol·licituds d’empreses i sindicats al respecte.
A més, podrà participar en les comissions de selecció de treballadors estrangers, en el marc dels acords entre l’estat espanyol i països tercers; i serà informada pel govern espanyol sobre la negociació d’acords internacionals que afectin la contractació en origen.
Així doncs, la Generalitat tindrà un paper clau en la contractació de treballadors a l’estranger, però sempre dins del marc establert per la normativa estatal i els acords internacionals d’Espanya.
La Generalitat podrà expedir la identificació dels estrangers?
La Generalitat tindrà la competència per expedir la targeta d’identificació dels estrangers amb permís de residència o treball a Catalunya, però haurà de comunicar-ho a la policia espanyola i ho farà seguint els criteris establerts per la Junta de Seguretat.
A partir de quin moment la Generalitat exercirà les competències en immigració?
La Junta de Seguretat haurà de definir el calendari per a la plena efectivitat de la delegació de les competències, però té un termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei orgànica, un cop aprovada i publicada al BOE.
Podeu llegir a continuació la proposició de llei.
