Puigdemont, sobre la immigració: “Gestionarem una competència que normalment exerceixen els estats”

El president de Junts, Carles Puigdemont, ha fet públic que la Generalitat podrà gestionar les competències en immigració sis mesos després de l’entrada en vigor de la llei orgànica per a transferir-les, que aquest matí PSOE i Junts han registrat al congrés espanyol. La llei estableix que la Generalitat tindrà la capacitat d’administrar diversos aspectes relacionats amb la immigració, entre els quals, l’autorització de residències, el control fronterer, la gestió dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i l’execució de mesures sancionadores. Puigdemont ha dit que el volum d’allò que d’ara endavant gestionarà la Generalitat és “ingent”, i que per això convindria començar a preparar el cos normatiu propi i preparar la formació dels funcionaris que se n’encarregaran. Per a exercir el control fronterer, la plantilla dels Mossos d’Esquadra creixerà de 1.800 agents.

“Per nosaltres aquesta llei s’hauria d’haver aprovat fa molt de temps, però topàvem contra una paret fins que s’ha entès què volíem”, ha dit, i ha reconegut que les dues parts, “també el govern espanyol”, han actuat amb responsabilitat. Puigdemont ha recordat que aquest traspàs de competències es va acordar fa vora un any, i que la negociació s’ha allargat fins llavors. Això sí, malgrat que ha reconegut que aquest acord ha rebaixat la “desconfiança” en el govern espanyol, ha dit que no vincula en cap cas la negociació del pressupost: “Carpeta a carpeta. És molt agosarat parlar d’aprovar pressuposts.”

Puigdemont ha remarcat la importància de la transferència d’unes competències “d’una extrema importància per al futur del nostre país”. “Sabem que sense immigració no hi ha progrés en molts àmbits, però també sabem que sense integració no hi ha nació. Ens interessen les dues coses. Però avui, atesa la situació del fenomen els darrers anys, les dues coses no es poden garantir amb el model de gestió fet fins ara”, ha dit. Ha parlat de la immigració com un “fenomen històric, de present i de futur”, i l’ha situada en un marc compartit arreu d’Europa: “No podem ignorar els problemes als quals ens enfrontem com a societat: l’amenaça de la violència i de la radicalització religiosa, i l’augment dels postulats xenòfobs i racistes. Ens obliga a fer canvis per tal d’assegurar tant el nostre model de vida com el progrés social i econòmic de les nostres societats, la seva cohesió i convivència.”

“Catalunya és un dels països d’Europa on el fenomen s’expressa d’una manera més contundent. No podem ignorar el risc de desbordament dels serveis públics si continuem com fins ara i no fem cap canvi. L’impacte del fenomen és transversal. Des de l’educació, l’habitatge, el transport públic, etcètera, i s’ha d’abordar des d’aquesta perspectiva”, ha continuat Puigdemont. Amb la transferència de competències, ha dit que no només s’implicarà la Generalitat, també els ajuntaments catalans.

“Un cop entri la llei en vigor, el nostre sistema polític i institucional gestionarà una competència que normalment exerceixen els estats”, ha dit. “Això exigeix una preparació que no serà senzilla, però que estem disposats a fer i sobre la qual ja tenim una certa tradició. Però al final estarem molt més preparats com a nació per al futur.”

El català com a validació de l’arrelament

Puigdemont ha recordat que, ara com ara, el coneixement de la llengua catalana i la seva cultura ja és una característica que apareix als informes d’arrelament, necessaris per a renovar el permís de residència. Ara bé, ha dit que és una evidència que no es té prou en compte, i ha deixat la porta oberta a fer-ho valdre si així ho estableixen d’ara endavant les institucions catalanes. “Avui no es pot viure plenament en català. El parlament haurà de legislar i ser ambiciós. Esperem que quan hagi de legislar el català tingui l’estatus jurídic europeu que li pertoca”, ha dit, i ha recordat que el dret a viure plenament en català també és per als immigrants.

Per això, ha dit que el coneixement de català es podrà considerar un requisit per a renovar el permís de residència. “El requisit de saber català és imprescindible per a demostrar que estàs arrelat a Catalunya. Si una administració ha de fer un informe d’arrelament per renovar una residència o per adquirir la ciutadania, i no hi ha un requisit que Catalunya considera indispensable per a la integració plena, que és el coneixement lingüístic, no hi pot haver informe favorable”, ha insistit.

“Qualsevol persona que hagi visitat un CIE sap que és inacceptable”

Amb la transferència de les competències, la Generalitat també gestionarà els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Per tant, s’obre la possibilitat de tancar-los, com ha demanat el Parlament de Catalunya en altres ocasions. Puigdemont ha recordat que hi ha un gran consens polític al respecte que no poden continuar tal com són ara. “Crec que qualsevol persona que els hagi visitat sap que és una situació humanament inacceptable. Fa vergonya. S’haurà de fer un replantejament integral de quin rol han de tenir, no poden ser magatzems d’humans que no sabem què fer-ne”, ha dit.

Ha encoratjat que Catalunya tingui una resposta pròpia sobre què s’ha de fer amb aquestes institucions, i ha insistit que, ara com ara, “no són per a estar orgullosos”. “Si Catalunya n’assumeix la gestió, s’ha de notar”, ha dit, i ha posat en paral·lel a la gestió de les presons. Segons que ha dit, d’ençà de la gestió catalana s’han reduït les xifres de reincidència dels ex-presidiaris.

Demana a Podem que llegeixi la llei

Poc després de l’entrada en registre de la llei, la secretària general de Podem, Ione Belarra, ha dit que no s’aprovaria amb els seus vots. Com que és una llei orgànica, els vots de Podem són imprescindibles perquè s’ha d’aprovar per majoria absoluta. Puigdemont li ha demanat “que es llegeixin la llei, i que la llegeixin bé”. “I un cop llegida, si la volen millorar, encantats que en l’àmbit d’esmenes es pugui millorar. Però retallades, no. No acceptarem pèrdues de sobirania”, ha afegit.

En aquest sentit, ha dit que el sorprendria que la posició final de Podem fos la mateixa que la del PP o Vox. “Crec que no s’han llegit bé la proposta”, ha dit.